Principat d'Andorra


Sant Martí de la Cortinada
(La Cortinada, Ordino)

42º 34,528'N ; 1º 31,144'E




El temple de La Cortinada ha patit nombroses modificacions al llarg de tots els segles, però els seus orígens es remunten a l'època romànica. De fet, ja apareix citada en l'any 1162.

Vista general       Vista general

Actualment el temple té planta quadrada, després que entre els segles XVI i XVII es reformés completament. Fins i tot es va canviar la seva orientació, ja que la nova capçalera està orientada vers tramuntana. Del temple romànic es va conservar part dels murs sud i oest, la torre campanar i l'absis, convertit en capella lateral.   

Vista general des del sud  Interior del temple

L'absis actual es va reconstruir en el segle XX, ja que havia estat substituït per un mur rectangular. Les darreres excavacions realitzades van permetre determinar que l'original no era tan profund.

Absis      Interior de l'absis

En el tram presbiterial es conserven dos arcs torals i entre ells dos arcs formers cegats. Gràcies a les prospeccions fetes en el terreny es va poder deduir que el mur que tanca l'arc former del costat sud, i probablement també el del costat nord, no existia i originàriament s'obria a alguna estança. Tot i que no s'han trobat els fonaments, és probable que l'església va ser concebuda amb una capçalera triabsidal. 

Mur nord del presbiteri     Mur sud del presbiteri

En l'interior del presbiteri es conserven alguns fragment de pintura mural, més abundants en el costat nord. Van ser descobertes l'any 1968. Dins l'arc del costat de tramuntana veiem la figura de sant Martí, vestit ricament, tal i com correspon al patró del temple. A la mà esquerra porta un bàcul, ja que era bisbe, i la mà dreta està en acció de beneir. Acompanya al sant un clergue, situat a la seva dreta i de dimensions molt menors. A la banda oposada encara s'observa una part d'un colom blanc.


Sota d'aquesta escena trobem un personatge assegut en un tamboret de tres potes, de les quals només una toca terra. Sosté en una mà un got i amb l'altra un ganivet. Al seu davant hi ha un coixí i un pitxell amb broc. Al costat esquerre del seu cap trobem un ocell amb plomes de color vermell. A l'altra banda veiem una inscripció on es llegeix GILEM GI.RED.


En la part interior del pilar de la dreta trobem un personatge, que mira a Sant Martí i que sosté un calze amb les mans alçades.


En la part frontal del pilar es representa a sant Brici, deixeble de sant Martí i el seu successor en la Diòcesi de Tours, també representat com a bisbe. Al seu damunt trobem tres personatges representats dins un rectangle, tot i que molt deteriorats. La següent imatge és la d'un clergue beneint.

Imatge de sant Brici      Imatge d'un clergue

En el pilar nord de l'arc triomfal trobem un altre clergue, però no coneixem la seva identitat, ja que tant la imatge com la inscripció on apareixia el seu nom estan molt deteriorades.  Just al seu damunt trobem un au de rapinya perseguida per un cavall o lleó de color blau. En l'intradós del l'arc apareix un personatge, identificat com a ARNALSU, que porta un canelobre. Alguns estudiosos afirmen que podria tractar-se d'Arnau, comte de Caboet.

Imatge de sant Brici      Imatge de sant Brici

En el costat sud destaca una imatge d'un sant vestit amb hàbits eclesiàstics, amb els braços alçats i amb els palmells de la mà en posició de pregar.


En l'intradós de l'arc, en el costat est podem veure a una personatge amb un arc i a sota seu un músic tocant un instrument semblant al rabell. En el costat oposat veiem a un personatge que porta una palma de martiri.


En aquest sector també trobem un quadrúpede mostrant les seves urpes i amb una llengua trífida.


En el centre d'interpretació del romànic de Pal es pot observar una reproducció d'una talla de fusta policromada procedent d'aquest temple. Es tracta d'un Crist Crucificat, del segle XIII, que va ser serrat per dotar-lo d'una certa inclinació i creuar-li les cames.


A banda i banda de la porta d'accés es conserven dues piques beneiteres del segle XII. Són del pedra granítica, tot i que en l'actualitat es troben recobertes de pintura blanca. 

També són d'època romànica els bancs que es conserven en la part posterior del temple. Tenen la particularitat de poder modificar la posició del respatller. Això és així per que el temple també s'utilitzava per a celebrar les reunions dels personatges importants del poble i es variava la posició del respatller en funció de si havien d'escoltar missa o participar en una reunió.

Banc   Moble 

La porta d'accés està situada en el mur sud. Malgrat que va ser refeta en el segle XVII, conserva part de la forja del segle XIII. 


També és d'aquesta època el pany i la clau, que l'obria. Aquesta va ser robada a mitjans del segle XX. Actualment es conserva una rèplica de la mateixa. És de ferro forjat i està ricament decorada, especialment per la part de l'agafador on trobem diferents motius florals. La canya té forma helicoïdal.


La torre de campanar està situada als peus de l'antiga nau romànica, en l'angle sud-oest de l'actual edificació. És una ubicació única en tot el romànic andorrà. Algunes fonts afirmen que es podria haver construït posteriorment al temple, però no s'ha pogut demostrar aquesta teoria. Té planta quadrada.


En el darrer pis s'obrien quatre finestres geminades, similars a les de Sant Joan de Caselles. La del costat sud va ser modificada per encabir-hi una campana. En el pis inferior només se n'obren dues, en els murs nord i sud. Aquestes estan emmarcades per un fris d'arcs cecs i lesenes cantoneres.