Província de Barcelona


Castell de Boixadors
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)

41º 46,230'N ; 1º 34,486'E      




El terme de Boixadors apareix per primera vegada l'any 1015, quan el bisbe de Vic va donar al levita Guillem d'Oló el lloc de Segarra, que limitava amb Boxcadossa. Tenim constància de la nissaga Boixadors des del 1100, quan apareix documentant a Bernat Bonfill de Boixadors. Malgrat que sembla evident, no trobem una vinculació directa entre aquesta nissaga i el castell en els testaments o en les deixes fins al segle XIV. En aquest segle es crea la baronia de Boixadors.


L'origen del castell el trobem en la torre circular, que presideix el turó i és l'únic element que es conserva d'època romànica. Aquesta es va aixecar en el segle XI. Actualment manté uns 15 metres d'alçada i més de 7 metres de diàmetre.


Interiorment està dividida en tres plantes, l'inferior està coberta per una volta de pedra, i no és accessible. Els altres dos nivells estan separats també per voltes de pedra. La del primer pis té una obertura a la part central, que permetia la comunicació amb la segona planta, mentre que una escala metàl·lica permet accedir actualment al terrat, gràcies a una obertura en el lateral de la volta.


La torre té dues portes d'accés, orientades a llevant i una al damunt de l'altra. En realitat creiem que  l'accés era la porta del primer pis, situada a uns 3 metres d'alçada. Està formada per un arc de mig punt, resseguit per un altre de lloses fines i algunes dovelles d'un segon arc.


En el segon pis trobem una porta de similars característiques, que actualment s'ha convertit, gràcies a una passarel·la metàl·lica, en l'accés a la torre. Per similituds amb altres torres, creiem que en el seu moment, aquesta porta no era per accedir a la torre, si no per a sortir a algun cadafal o estructura defensiva de fusta. Malgrat això, no veiem forats on s'hauria subjectat aquesta estructura, per tant: per a que servia aquesta porta? Pot ser aquest que aquest fos l'accés a la torre? Aleshores, quin sentit tindria la porta inferior?


En la resta de la torre només hi ha una finestra en forma d'espitllera, orientada cap al sud, oberta en el segon pis. L'arc de mig punt exterior està retallat en un únic bloc de pedra.


Cap a l'any 1300 i quan n'era el senyor Berenguer de Boixadors, es va ampliar considerablement el castell, doncs la família s'havia tornat poderosa i també era senyor de Sant Mateu de Bages i veguer de Cervera i Tàrrega. Del petit nucli que envoltava a la torre  circular, s'amplia a un recinte de planta rectangular, amb nombroses estances i amb dues entrades pel costat oriental.


En la segona meitat del segle XIV es torna a ampliar el recinte per llevant, amb la construcció d'una gran sala coberta amb volta de canó, destinada a usos residencials. És el moment de la creació de la baronia de Boixadors.

Anys més tard, en 1425, Ramon Berenguer de Boixadors va morir sense descendència i la baronia passa a mans de la seva germana, casada amb Arnau de Foixà. Serà ja sota el domini dels Foixà, que es decideix ampliar novament el castell cap a migdia i llevant, construint una nova sala i una nova muralla exterior.


Ja en el segle XVI es reformen les estances del castell, especialment les del costat nord i oest, on s'ubiquen la cuina, el forn de pa o el cup de vi (lloc on es trepitjava el raïm). A partir d'aquest moment les reformes són constants, doncs el castell havia perdut el seu valor defensiu i residencial i s'adapta per a usos agrícoles.

En 1934, els descendents dels Foixà van vendre el castell a un particular, que el va acabar abandonant en 1947. Els propietaris van cedir el castell a l'ajuntament de Sant Pere de Sallavinera l'any 1971, amb la condició que es restaurés i tingués un ús. Des d'aleshores, l'ajuntament i la Diputació de Barcelona han portat a terme diverses campanyes arqueològiques i de restauració del monument.

Accedim al castell pel costat sud, per una porta oberta a la planta baixa, d'arc de mig punt fet amb grans dovelles. Al seu damunt, però ja en el segon pis, veiem les restes d'un matacà.


Un cop creuada la porta, accedim a la sala principal del castell. Aquesta presenta un arc de diafragma, reconstruït durant la restauració, que divideix l'estança en dos parts. També estava dividida horitzontalment en dues plantes i ha patit nombroses alteracions amb l'obertura de finestres i balcons i amb diverses compartimentacions.


En el costat de ponent veiem un altre gran arc, que antigament va estar dins la sala, doncs els murs nord i sud arribaven fins a la torre circular del segle XI. En algun moment es va retallar la llargada de la nau i es va tancar aquest arc, que es va tornar a obrir durant la restauració.


En el sector més proper al mur de llevant, durant les excavacions fetes al voltant de l'any 2000, es va localitzar sota la sala part de les muralles que es van construir a principis del segle XIV i que la construcció actual va soterrar. En aquest sector es conserva part del paviment de la rampa d'entrada que tenia el castell abans de construir aquesta gran sala i modificar l'accés.


Aquesta planta baixa servia com a distribuïdor per a la resta d'estances i sectors del castell. Al costat de la porta d'accés al castell trobem una altra porta adovellada, que ens condueix a un cos afegit posteriorment, de planta quadrada i que ha perdut el pis superior.

Mur sud de la sala principal   Porta i estança al sud de la sala principal

Des d'aquesta sala s'accedeix a una altra estança rectangular, en la que podem veure les restes de la pilastra on es recolzava un arc, avui desaparegut. També es conserven un parell d'espitlleres. Al seu costat hi ha una altra sala, aquesta molt més llarga i paral·lela al mur sud de la fortificació.


En un nivell superior trobem dues estances més i que arriben fins a la torre circular. Aquestes han patit moltes modificacions al llarg dels segles. Al costat d'una d'elles trobem el cup de vi, de quan el castell es va transformar en un edifici agrícola.


Si ens situem de nou en la sala principal, en el costat nord trobem una altra porta adovellada que ens comunica amb un altre gran espai rectangular, que probablement va ser la sala noble que es va construir en la segona meitat del segle XIV. En el mur de llevant es conserven tres grans finestrals, un dels quals encara conserva el festejador. També en el sector est es conserva l'arrencada de la volta, que sembla que era de canó.


Per sota d'aquesta estança es conserven altres espais. Un d'aquest és una mena de passadís, que ha perdut la coberta i que té una mena de nínxols quadrats adossats als murs. Estem sens dubte davant un colomar.


En el mur de ponent trobem una porta adovellada, que ens permet accedir a una sala allargada i coberta amb volta de canó. Al nord hi ha una altra sala, on veiem una cubeta de decantació. Semblaria que serviria per emmagatzemar aigua. Malauradament, aquesta zona del castell no es pot visitar per dins i ens hem de conformar veient la part superior de la volta d'aquesta sala, si més no quan hi vam anar l'any 2017.


Al costat de l'antiga sala noble trobem dues sales més, una de les quals encara conserva bona part de les lloses del seu paviment. Al nord d'aquesta cambra, trobem una altra on hi ha petits dipòsits, probablement per guardar el vi, l'oli o el gra.


Ens quedaria per descriure les estances de ponent, que han estat molt subdividides al llarg dels segles i que no ens permeten esbrinar quina era la seva funció original. Durant l'excavació del 2002 es van localitzar els estreps d'un arc de diafragma i una canalització que travessa aquest sector transversalment.


En el sector nord podem veure les restes de dues torres, una quadrada a l'est i una ovalada situada en la cantonada nord-est. Aquesta darrera és en realitat un reforç de la cantonada del castell. La torre quadrada, en canvi, si era una torre, que està dividida en dos nivells. L'inferior està format per un espai circular de 3 metres de diàmetre i cobert amb una volta de pedra, que té dues obertures, una pel brocal i l'altre pel sobreixidor, doncs era utilitzat com a cisterna. El pis superior només ha conservat els murs fins a una alçada d'un metre aproximadament. En el mur de ponent, que correspon amb el mur est del castell, conserva l'arrencada de tres arcs de diafragma, el que fa pensar que la torre tenia un tercer pis.


Als peus del castell, però fora del recinte fortificat, trobem l'església de Sant Pere de Boixadors.