Província de Barcelona


Castell de Rubió
(Rubió, Anoia)

 41º 38,701'N ; 1º 34,226'E      




Trobem la primera referència escrita del terme de Rubió en un document de l'any 1069, quan el bisbe d'Osona va vendre als comtes de Barcelona el castell de Copons, el terme del qual limitava amb el de Rubió. En el segle XII trobem ja documentada la família Rubió com a castlans d'aquesta fortificació.


A partir del segle XIII desapareixen les notícies sobre el castell i com va passar a mans de la família Castellolí, la qual tenia el control del terme en 1317. En 1358 la fortificació estava en mans de Gombau d'Anglesola. Set anys més tard apareix com a castlana Francesca de Timor, casada en segones nupcies amb Guillem d'Anglesola. En 1380, el fill del primer casament de Francesca, Bernat de Boixadors va comprar al rei Pere III la jurisdicció de Rubió. D'aquesta manera, els Boixadors es van convertir en els senyors del lloc, condició que van mantenir fins ben entrat el segle XVIII.


Malauradament, el castell presenta un estat ruïnós i es troba dins d'una propietat privada, en que en dificulta la seva observació. L'element més important és una torre circular. Es creu que aquesta va ser aixecada en el segle XI.


Les altres restes corresponen a fragments dels murs perimetrals del castell, que probablement van ser construïts en el segle XII a jutjar per la manera com estan treballats els carreus.

Restes del castell    Restes del castell

A pocs metres al sud del castell trobem l'església gòtica de Santa Maria de Rubió.