Província de Barcelona


Muralles de Caldes de Montbui
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

41º 38,070'N ; 2º 09,654'E      




Des de ben aviat, Caldes de Montbui va necessitar un recinte fortificat que la protegís, doncs entre els segles IX i XIII era el nucli més important del Vallès. Les primeres notícies sobre aquest recinte fortificat daten de l’any 1102, quan apareix en el Liber Antiquitatum, que es troba a l’arxiu de la Catedral de Barcelona.


Es creu que tenia planta ortogonal, similar a les de les ciutats romanes de nova planta, amb quatre portals, orientats segons els punts cardinals. Així doncs, al nord hi havia el portal de Vic, al sud el de Santa Esperança, a l’est el del Salze i a l’oest el de Santa Susanna. Aquests van patir nombroses modificacions al llarg dels segles i en algun moment es va construir una capella al voltant de cadascun d’ells. A dia d’avui, només es conserven parcialment el portal i la capella de Santa Susanna. El portal actual és una reconstrucció feta en el segle XIX, doncs l'original va ser parcialment enderrocat molt abans.

Portal de Santa Susanna    Portal de Santa Susanna

També es va desmuntar el portal de Vic i les seves dovelles de l’arc es van traslladar al cementiri de la vila, on ara permeten l'accés a aquest recinte.


Precisament fa uns anys i amb motiu de la rehabilitació d'un immoble situat en la cruïlla dels carrers Vic i Escanyacans, va sortir a la llum un fragment de la muralla a tocar del portal de Vic. Aquest té uns 18 metres de llarg per gairebé 7 d'alçada i conserva una espitllera. Aquesta muralla tenia uns fonaments i una base de pedres lleugerament treballades i disposades en fileres d'aproximadament dos metres i mig d'alçada, sobre la qual hi trobem les tapiades o blocs fets amb terra argilosa compactada.

En el segle XIV, en el context de la guerra que enfrontava a Pere III el Cerimoniós amb Pere el Cruel de Castella, el monarca va fer reformar i millorar les defenses de moltes viles de la Corona d’Aragó, entre elles les de Caldes de Montbui. S’aprofiten aquestes obres per obrir un nou portal, el de Bellit, entre el del Salze i el de Vic. També s’enderroquen algunes construccions que s’havien fet en el fossar o bé que s’havien adossat a la muralla.


Dos segles més tard, es produeix una certa recuperació econòmica, que va provocar el creixement demogràfic i que fos necessari sortir fora de les muralles i es va crear el raval del Remei, al costat del camí de Vic. Entre els segles XVIII i XIX torna a produir-se un creixement demogràfic i per tant es construeixen cases adossades a la muralla.


Malgrat això, la muralla segueix desenvolupant la seva funció defensiva, especialment en la Guerra de Successió, concretament quan les tropes borbòniques van atacar la població el 14 de gener de 1714.

Durant les guerres carlines, bona part de la muralla havia desaparegut, en part integrada dins de les cases. Es per això que es van haver de construir noves defenses per repel·lir els atacs que Caldes de Montbui va patir.

El fragment millor conservat de la muralla el trobem entre el portal de Santa Susanna i el pont medieval. Aquí podem trobar més de 50 metres de mur, format per blocs de pedra sense treballar, alineats i units amb morter de sorra i calç. Actualment arriba a alçades d'entre tres metres i mig i quatre, però en fotografies antigues es pot veure que arribaven als vuit metres.


En aquest tram de muralla podem trobar dues bestorres, separades uns vint metres. Estan adossades al mur, però que formen un cos independent d'uns cinc metres de llarg per dos d'ample.

Bestorre   Bestorre i muralla