Província de Barcelona


Sant Andreu de Castellnou
(Castellnou de Bages, Bages)

41º 50,053'N ; 1º 50,245'E      




Església situada dins l'antic terme del Buc, documentat per primera vegada l'any 952 i que a partir de principis del segle XI passarà a ser conegut com Castell Nou de Bages. Des de ben aviat va desenvolupar les tasques de parròquia, que actualment comparteix amb Santa Eulàlia d'Argensola. L'església la trobem per primera vegada en un document de l'any 981, quan es va jurar el testament d'un tal Guitard sobre l'altar dedicat a Santa Maria d'aquest temple.



Entre els anys 1126 i 1142, el vescomte de Barcelona Reverter va donar les esglésies de Castellnou a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Els segles XVI i XVII van ser moments de gran activitat constructiva i per tant de modificació de les estructures romàniques. A partir de l'any 1976 es van portar a terme diverses obres per tal de retornar al temple el seu estat original, tal i com era costum a l'època. Malgrat això es van mantenir algunes de les modificacions, com la torre construïda sobre els peus de la nau principal, la porta d'entrada del mur oest i el cor elevat.


Ens trobem amb un temple de planta basilical amb tres naus, capçades a l'est per tres absis semicirculars. El del costat sud va ser totalment reconstruït en el segle passat, doncs s'havia eliminat per construir-hi una sagristia durant les reformes dels segles XVI i XVII.


L'absis principal està il·luminat per tres finestres de mig punt i doble esqueixada, mentre que els laterals només en tenen una.

Absis nord   Absis central   Absis sud

Els tres absis presenten decoració llombarda a base d'arcs cecs sota la teulada. En el cas de l'absis central es completa la decoració amb lesenes.


Aquesta decoració es repeteix en els murs laterals de la nau principal i de les laterals.


També es pot veure en la part superior del frontís, on els arcs resseguien el perfil de la teulada.


La nau central és més alta que les laterals. Actualment es visible aquesta diferència d'alçada des de l'exterior gràcies a que es va desmuntar el sobrealçament que es va fer de les naus laterals per unificar tot el temple amb una única teulada a dues aigües. La separació entre naus es fa mitjançant tres arcs formers de mig punt a cada banda de la nau central.


Aquests arcs descansen en pilars cruciformes on també descarreguen la seva força els arcs torals, que reforcen les voltes de mig punt de les naus.

Volta de la nau principal

Nau sud     Nau nord


En el mur sud, actualment cegada, trobem una antiga porta d'accés, formada per un arc de mig punt adovellat.


També hi havia una porta en el mur sud, en aquest cas de factura més antiga i simple, formada per un senzill arc de mig punt.


Durant les obres que es van fer en època barroca, també es va modificar el campanar de cadireta per convertir-lo en un campanar de torre.


En l'arc presbiteral de l'absis es conserven petits fragments de pintura mural, malauradament en un estat de conservació pèssim. Podem veure motius geomètrics i vegetals.


Per fotografies antigues sabem que en el temple es venerava una imatge de la Mare de Déu romànica. Sembla que actualment estaria a casa d'un metge de Barcelona, que no permet fotografiar-la ni accedir a ella als estudiosos d'imatgeria romànica. No entenem aquesta negativa, que només es justificaria si la possessió d'aquesta imatge no estigués gaire clara.

Al costat del temple hi ha les restes de l'antiga rectoria, cremada durant la Guerra Civil. A finals del segle passat, l'ajuntament va decidir arranjar el cementiri, situat al costat de l'església i l'equip d'arquitectes va valorar ubicar-lo en el lloc ocupat per la rectoria.

Restes de la rectoria o del castell   Restes de la rectoria o del castell

En iniciar les tasques de neteja i sondeig del terreny van adonar-se que la rectoria tenia un important valor patrimonial doncs els seus orígens eren medievals. Es va descobrir un mur amb fragments d'opus spicatum, fet que va plantejar la possibilitat que el castell nou construït en el terme de Buc a principis del segle XI fos aquest i no la coneguda com a Torre de Castellnou, situada uns quilòmetres al nord.

Detall del mur nord   Detall del mur nord

A banda d'aquest mur, també destaca un arc apuntat del segle XIV, quan es creu que el castell va perdre el valor defensiu i l'edifici es va transformar en rectoria.


Dins el recinte de l'actual cementiri hi ha una torre, coneguda com el cup de Can Batista, on a banda de les despulles exhumades de l'antic cementiri i de les que no es coneixia la seva identitat, es van deixar les restes del maqui Ramon Vila Capdevila “Caracremada”.


Des d'aquí volem agrair a l'alcalde de Castellnou de Bages la visita que ens va fer pel cementiri i l'interior del temple.