Temple situat dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Aquest indret apareix documentat per primera vegada en l'any 997, quan l'abat Sunifred va donar al monestir de Sant Benet de Bages, que ell mateix presidia, diversos alous en aquesta zona, entre els que es trobava un situat a la zona de Llanars.

L'església no apareix en cap document fins l'any 1034, quan s'esmenta en el testament de Doda, esposa de Guisad I de Lluçà.

Va ser parròquia, fins que a causa de la despoblació provocada per la pesta negra, va perdre aquesta condició i esdevingué una sufragània de Santa Eulàlia de Pardines. En 1787 passà a dependre de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès.

En 1936 va ser profanada i des d'aleshores, tot i que s'ha restaurat lleugerament,  no s'hi celebra el culte regularment.

Ens trobem davant d'un temple del segle XI, que va ser modificat al llarg del segle XII.

És de reduïdes dimensions, amb una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat.

En el mur nord trobem adossats dos arcs apuntats, a mode d'arcosolis.

La seva capçalera està formada per un absis semicircular llis, en el que s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

La porta d'entrada es troba en el mur sud i està formada per un senzill arc de mig punt adovellat. En aquest mateix mur s'obre una altra finestra de mig punt i doble esqueixada.

Completa la il·luminació del temple una finestra en forma de creu, que hi ha en la part alta del mur oest.

Sobre aquest mateix mur s'alça un campanar de torre. Té planta quadrada i una coberta a dos aigües.

En el pis inferior s'obre una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. En el nivell superior trobem dues finestres geminades, però de poca alçada degut a que han estat parcialment cegades. Estan dividies per una petita columna amb un capitell troncopiramidal molt simple. En tots els casos, els arcs de les finestres estan extradossats per una filada de lloses.