Província de Barcelona


Sant Jordi de Cercs
(Cercs, Berguedà)

42º 09,151'N ; 1º 51,113'E      




El lloc de Cercs apareix citat per primera vegada en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell del finals del segle X. Les notícies de l'església són més tardanes i no és fins l'any 1312 quan Galceran Sacosta va visitar el deganat de Berga, que trobem aquesta església en un document. En ell es fa esment de la bona ornamentació del temple, així com de les set lliures catalanes que pagava anualment a la Seu d'Urgell.

Inicialment estava dedicada a Sant Andreu i és sota aquesta advocació que en l'any 1363 va ser venuda, junt amb altres temples i castells, per la reina Elionor a Pere Fresc de Berga.

En el segle XVIII  consta que ja havia perdut la condició de parròquia i era una sufragània de Santa Maria de la Baells. Actualment depèn de la nova església de Cercs.


L'església està formada per una sola nau capçada a l'est per un absis semicircular. Inicialment estava coberta amb una volta de canó, però en el segle XIII es va sobrealçar la nau i es va construir una nova volta, en aquest cas apuntada. Per poder suportar el pes d'aquesta nova volta va ser necessari reforçar els murs laterals i construir arcs torals.


En aquesta reforma també es van construir dues capelles laterals: una migjorn i l'altra a tramuntana de la nau.


L'església estava il·luminada per cinc finestres de mig punt i doble esqueixada: tres en el mur sud i dos en l'absis. Una sisena finestra en forma de creu s'obre en el tester, sobre l'absis. Posteriorment es va obrir un un de bou en el mur de ponent.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur de migdia i formada per un senzill arc de mig punt adovellat.


Aquesta porta va ser reoberta durant unes obres realitzades en 1969, doncs en algun moment es va construir una nova porta en el mur de ponent, avui cegada, però de la que encara podem veure'n la seva forma. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls.


Durant els treball realitzats a finals del segle XX es va localitzar un tenant d'altar i una petita lipsanoteca.