Província de Barcelona


Sant Martí Xic
(Les Masies de Voltregà, Osona)

41º 58,769'N ; 2º 11,021'E     




Ens trobem davant de l'antiga capella del castell de Voltregà, per això era coneguda com Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del castell. Per això va estar vinculada als senyors del castell de Voltregà, documentat per primera vegada l'any 902. El temple apareix en un document de l'any 1097, quan el sacerdot Ermemir va donar uns bens per a la seva construcció, és a dir, per aixecar el temple actual.


Des de sempre va rebre el benefici dels senyors del castell, que van donar nombroses deixes com a patrons del temple. Durant el segle XIII estava en mans dels Cabrera, que en 1370 van vendre el castell al bisbe de Vic. Aquest va establir que un sacerdot en tingués cura i celebrés quinze misses l'any.


Sabem que a principis del segle XII exercia també les funcions de parròquia, condició que va mantenir fins el segle XV, quan els habitants de la zona es van començar a establir a la plana i per tant va anar perdent poder en detriment de Sant Hipòlit de Voltregà. En 1656, l'església de Sant Martí va passar a dependre de la parròquia de Sant Hipòlit i ja només s'hi celebrava missa el dia del patró. A partir d'aquest moment s'inicia el declivi del temple, que en 1686 va necessitar una reparació de la teulada i del campanar, per ordre del bisbe Antoni Pasqual.

Malauradament el seu abandonament va fer que a finals del segle XX presentés un estat lamentable amb esquerdes i amb part de la teulada desapareguda o plena de vegetació. Per sort, l'acció de la l'associació Amics de Sant Martí Xic va permetre la restauració i consolidació del temple. Des d'aquí volem agrair a aquesta associació que ens acompanyés en la nostra visita al temple i ens obrís les seves portes.


Per sort, l'abandonament del lloc ha permès que el temple no patís alteracions al llarg dels segles.

Està format per una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó i reforçada per un arc toral.

Interior del temple   Volta i arc toral

El parament del temple està fet a base de carreus lleugerament escairats, de mides irregulars lligats amb morter de calç i buscant una disposició en fileres.


La capçalera està formada per un absis semicircular, precedit d'un curt espai presbiteral.  En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Absis   Interior de l'absis

En el mur sud i en l'oest trobem dues finestres més de similars característiques.

Finestra sur   Finestra oest

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls, refet totalment en la darrera restauració.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, formada per un arc de mig punt.


Un cop dins, a l'esquerra, veiem una pica de factura molt simple.