Província de Barcelona


Sant Martí de Montclar
(Montclar, Berguedà)

42º 01,110'N ; 1º 45,933'E      




El lloc de Montclar el trobem documentat des del segle X, quan apareix citat en l’acta de consagració del Sant Llorenç prop Bagà a l’any 983.


El temple va desenvolupar des dels seus inicis les funcions de parròquia del terme, vinculada a la Seu d’Urgell. A finals del segle XIII o principis del XIV també va passar a ser l’església del castell de Montclar.

L’edifici actual data del segle XII, malgrat que va patir importants modificacions en els segles XVII i XVIII. Aquestes van consistir en l’obertura de dues capelles a mode de transsepte, en la modificació porta d’entrada i la instal·lació de mobiliari barroc.


Està format per una nau capçada a l’est per un absis semicircular, ocult parcialment per la sagristia adossada al costat sud. En la part central del tambor absidal s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, actualment cegada. L’absis va ser sobrealçat i es va igualar la seva alçada exterior amb la de la nau.


L'interior de l'absis està ocult per la presència d'un retaule barroc


La nau està coberta amb una volta de perfil apuntat.

Interior del temple   Interior del temple

La porta d’entrada s’obre en el mur sud, en el mateix lloc on s’obria la porta romànica. L’actual, com hem comentat, correspon a les reformes que es van fer en el segle XVII.


El mur oest estava coronat per un campanar de cadireta de dos ulls. Posteriorment, aquest es va anul·lar i es va construir al seu damunt un campanar de torre, amb obertures en tots els murs. Per sota del campanar hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada.


En el mur sud es conserva una altra finestra romànica, en aquest cas cegada quan es va construir la capella lateral. L'arc de mig punt és monolític.


Encastada en el mur sud, al costat de la porta d'entrada, trobem una pica d'olis rectangular.