Província de Barcelona


Santa Càndia d'Orpí
(Orpí, Anoia)

41º 31,346'N ; 1º 34,476'E      




Situat al costat de la riera de Carme i a peus del turó on s'alça el castell d'Orpí, trobem el petit nucli de Santa Càndia, centrat per la seva església gòtica.


Quan es va restaurar el temple a finals del segle XX, es va fer una campanya arqueològica prèvia en el subsòl, localitzant un camp de sitges destinades a guardar-hi cereals. Aquestes es van abandonar entre els segles XI i XII, quan es va començar a construir un temple romànic al seu damunt. Aquest no es va arribar a aixecar més enllà dels fonaments. Desconeixem el perquè, però no va ser fins el segle XIV que es reprenen les obres, en aquest cas construint un nou absis de forma poligonal.


Novament es produeix una aturada en les obres, que es reprendran en el segle XV quan es construeix el primer tram de la nau. El segon tram es va construir ja en el segle XVI.

Interior del temple   Interior del temple

L'absis esta cobert amb una volta reforçada per nervis, que coincideixen en una clau central decorada amb l'Agnus Dei.


La nau està dividida en dos trams, cadascun d'ells cobert amb una volta de creueria.


En el tram oriental veiem una clau de volta bellament decorada amb la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant a la falda. En la clau del segon tram veiem representat a sant Jaume.

Clau de volta amb la Mare de Déu i el Nen    Clau de volta amb sant Jaume

Els nervis de la volta més occidental descansen en unes pilastres adossades, que en el cas del mur oest tenen un capitell esculpit amb un cap humà.

Mènsula amb un cap esculpit    Mènsula amb un cap esculpit

En el centre de la nau trobem unes pilastres que serveixen de suport a l'arc toral apuntat, que divideix la nau en dos trams. Flanquejant la pilastra del mur sud veiem dues mènsules on s'hi va esculpir un drac o un ratpenat i una harpia i que serveixen per que els nervis de les voltes descarreguin la seva força. En el mur nord no es van arribar a esculpir les mènsules i veiem un bloc de pedra sense treballar.

Mènsules esculpides    Mènsules sense esculpir

En el mur nord veiem el que era el suport per a una imatge d'algun sant, que es recolza en un angelot, sens dubte de factura posterior al temple. També podem veure un cap humà empotrat en un dels murs, que conserva part de la policromia.

Angelot    Cap humà

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, feta en el segle XV en gòtic flamíger.


Destaca l'arc conopial, que descansa en dues mènsules decorades amb uns àngels que porten un escut, les armes del qual s'han perdut en estar pintades. També val la pena fixar-se en els capitells esculpits amb motius vegetals.

Mènsula amb un àngel    Mènsula amb un àngel

En el timpa veiem una imatge de la santa titula, sota un dosser.


L'edifici va ser restaurat per la Diputació de Barcelona entre 1983 i 1985, malauradament amb els criteris "discutibles" de l'arquitecte de l'època Antoni González, que va dissenyar una il·luminació funcional, però molt desencertada estèticament i que desllueix completament l'espai interior del temple. També es va fer un mobiliari nou, amb fusta de Malàsia, que no té cap mena de relació amb l'entorn de la riera de Carme.

En aquest moment, l'escultor Emili Colom va realitzar la talla de santa Càndia, que presideix el presbiteri, imitant l'original gòtica desapareguda.


Sabem que abans del 1936 el temple tenia quatre retaules barrocs. En el Museu Diocesà de Barcelona  i en la rectoria de Carme es conserven algunes taules procedents d'aquest temple i que representen a sant Pere, sant Pau, el martiri de sant Sebastià, la lapidació de sant Esteve, el martiri de santa Caterina d'Alexandria, el martiri de santa Caterina, la Immaculada Concepció. la Santíssima Trinitat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista. Es desconeix a quin retaule corresponia cadascuna d'aquestes escenes. La resta d'elements probablement van acabar cremats en el transcurs de la Guerra Civil.