El lloc de Gramenet apareix per primera vegada en un document del any 1012. L'església de Santa Coloma està documentada a partir de l'any 1024, quan era una sufragània de Santa Maria de Badalona. Trenta anys més tard, els comtes de Barcelona van donar-la al capítol de catedral, donació confirmada en una butlla papal del 1104. En 1152 ja està documentada com a parròquia.

L'any 1761 es va enderrocar el temple romànic per tal de construir una església més gran. Del temple original només es va conservar el mur sud, on hi havia la porta d'accés, que havia quedat colgada per les avingudes de terra que provocaven les riuades, va ser cegada i es va construir una de nova en estil barroc.

En 1915 el temple va deixar de tenir culte i es va abandonar. Pocs anys més tard i degut a l'augment de la població es va tornar a obrir, però sota l'advocació de Sant Josep Oriol. Malauradament, en 1936 va patir grans desperfectes. Els danys eren tan importants, que no es va optar per la reconstrucció, si no que en 1969 es va enderrocar i es va construir un temple de nova planta.

Durant aquest enderrocament van sortir a la llum els diferents elements romànics que havien quedat integrats en l'edifici barroc. Un d'ells era la porta romànica abans descrita, formada per un arc de mig punt adovellat de descàrrega i amb llinda.

En el mateix mur s'obria una finestra espitllerada i decorada amb una arquivolta.

Algunes d'aquestes pedres es conserven en l'hort de la nova parròquia de Santa Coloma, no la de Sant Josep Oriol.

En el patí de Can Tipa, al costat de l'església, es va localitzar en 1955 un capitell de tipus corinti. Les seves traces ens fan pensar en que va ser realitzat en el segle X i per tant podria formar part d'un temple anterior a l'abans descrit.