Província de Barcelona


Santa Maria de Martorelles
(Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

41º 31,181'N ; 2º 15,202'E      




Marturellias apareix documentat per primer cop en una venda feta al gener del 992. L’església de Santa Maria apareix citada en una permuta que fa el bisbe de Barcelona amb un tal Guillem, l’any 1005. En aquest moment ja consta com a temple parroquial.


El 27 de Juliol de 1005, el temple va ser consagrat pel bisbe de Barcelona, Berenguer. En aquest mateix moment s’estableix que rebrà l’oli consagrat de la catedral de Barcelona i que li abonarà un cens anual. Anys més tard, en 1161 Va ser donada amb tots els seus alous i bens, a la canònica de la catedral de Barcelona.

Sabem que en el segle XVI es modifica l’estructura del temple per allotjar-hi capelles laterals dedicades a sant Llorenç, a la Mare de Déu del Roser i a sant Isidre.

Com acabem de veure, el temple original romànic ha patit nombroses alteracions al llarg dels segles. Del primer temple romànic només conservem bàsicament l’absis semicircular del segle XI. La part superior sembla haver estat modificada en algun moment, doncs la disposició dels carreus és més irregular que a la resta del parament. Creiem que es fruit d’unes reparacions que es van fer en 1383 a la coberta de l’absis i de la nau.


Té obertes tres finestres d’arc de mig punt, lleugerament ultrapassat ferradura. Al damunt de cada finestra hi ha una mena de llindes de pedra.


Ja en el presbiteri, podem veure dues absidioles semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera en els murs nord i sud. La del costat nord va ser modificada en el segle XII quan es va construir la torre campanar, que la va engolir. També s’hi va obrir una porta per poder accedir al campanar. Aquest és de planta quadrada i un sol cos en el que s’obre una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. Destaca el seu gran talús, que també recorre l’absis. És d’època moderna, doncs es va fer quan es va obrir el carrer que passa pel costat d’aquests dos elements i evitar així el seu esfondrament per culpa de les obres.


La nau està coberta amb una volta lleugerament apuntada. Està dividida mitjançant tres arcs torals en quatre trams. L’arc més occidental és de mig punt, mentre que la resta són apuntats, probablement fruit de les reparacions i reformes fetes en el 1383, abans citades.

Junt al primer arc toral veiem unes petites restes de pintura, en molt mal estat de conservació. Podem veure el que sembla un sant i al damunt d’ell motius de decoració geomètrica en forma de quadrícula. També hi ha petites restes entre l’absis i aquest arc.