Província de Barcelona


Santa Maria de Matadars
(El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)

41º 41,572'N ; 1º 52,387'E      




També coneguda com sa Santa Maria del Marquet, per tenir al seu costat el mas Marquet. Les primeres notícies del lloc i del temple daten de l'any 956, quan Ansulf va donar al monestir de Santa Cecília de Montserrat l'alou de Matadarchs, amb les esglésies, delmes i primícies que tenia.    


No sabem quan va començar a funcionar com a parròquia, però en tot cas va ser abans del 1154, quan ja la trobem documentada com a tal. Posteriorment va perdre aquesta condició, convertint-se en capella rural i finalment amb la desamortització de 1835 va passar a mans privades, concretament a mans de la família Casajoana, propietària del mas Marquet.


El seu estat de conservació era molt deficient durant els primers anys del segle XX i la Diputació de Barcelona va realitzar diverses campanyes d'excavació arqueològica i consolidació del temple. En el 2003 va ser necessària una nova acció per consolidar l'estructura del temple, reparant les seves cobertes i façanes. Malauradament, el seu interior encara està pendent d'una actuació i mostra un estat de deixadesa alarmant, que no es correspon amb un temple  aixecat en el segle X i que ha arribat fins als nostres dies, malgrat les modificacions posteriors.


L'edifici actual és bàsicament fruit de dos moments constructius diferents: la capçalera pre-romànica i la nau romànica. Es creu que l'edifici del segle X era de majors dimensions que l'actual i estava format per tres naus, la central acabada en un creuer, que es rematava a l'est per un absis trapezoïdal.


A banda i banda d'aquest creuer trobaríem dues capelles, que conformarien un transsepte i que capçaven les naus laterals. Malauradament, només s'ha conservat de forma íntegra la del costat nord, mentre que la sud va ser parcialment reconstruïda.


Aquestes capelles estaven cobertes amb voltes de canó, a la del costat nord encara es poden veure les marques de l'encanyissat.


En una de les diverses campanyes de consolidació del temple, es va excavar el terra de les capelles, apareixent diverses sitges. En la capella nord es conserva el pilar on es sustentava l'ara d'altar. Als peus d'aquest element, trobem una pedra a mode de tarima.


L'absis central està cobert per una volta amb secció de ferradura.


En el mur est s'obre una finestra, també en forma de ferradura.


És d'aquesta mateixa forma l'arc que comunica l'absis amb el creuer. També passa el mateix amb l'arc que uneix la nau amb aquest espai.


El creuer és un espai rectangular més alt que la nau i que la capçalera. El seu coronament actual és de factura moderna.


En tota la capçalera podem trobar diferents punts on el mur està fet en opus spicatum.

Fragment d'opus spicatum    Fragment d'opus spicatum

En el segle XI es construeix la nau actual, coberta amb volta de canó i reforçada amb dos arcs torals. La volta arrenca d'una senzilla imposta.


En la volta de la nau més propera al creuer i en el primer arc toral encara es conserven diferents fragments de pintura mural. Són pintures de caire ornamental, que alguns estudiosos han datat en el moment de la construcció de la nau, és a dir en el segle XI.


En colors verds i vermells trobem dibuixats carreus, dins dels quals hi ha motius de tipus vegetal, formats per un tronc central del que surten tres parells de branques que es corben en els extrems.

Fragment de pintura mural

Fragment de pintura mural    Fragment de pintura mural


En cadascun dels murs laterals s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada, que il·luminen la nau.

Mur sud    Mur nord

En el mur nord trobem excavant un arc que no està complert, doncs arriba fins l'inici del creuer. Es desconeix la seva funcionalitat, però segurament en el moment de construir la nau també es va plantejar la possibilitat de canviar la capçalera i aquest arc havia de fer les funcions d'arcosoli.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur oest. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat, que està resseguit per una fila de lloses allargades.


Al seu damunt hi ha una finestra cruciforme.  Corona el mur una estructura rectangular, que substitueix a un campanar de cadireta.


En l'interior del temple es conserva una pica baptismal, decorada únicament amb una franja horitzontal.


En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva, malgrat que no està exposada actualment, una talla de la Verge amb Crist a la seva falda. Es creu que va ser tallada en el darrer terç del segle XIII.


El fill porta corona, mentre que Maria no, probablement s'ha perdut amb el pas dels segles. Jesús sosté un llibre amb la mà esquerra, mentre que amb la mà dreta estava beneint.

La Mare de Déu s'asseu en un setial té quatre marcats angles, rematats per un pom. Tant el setial com l'esquena de la Verge conserven fragments de policromia. En el cas del seient té bandes verticals grogues i vermelles. En canvi, el mantell de la Verge conserva motius vegetals i geomètrics sobre un fons vermell.

Malauradament, si bé sabem que durant molts anys va estar exposada en el MNAC, els actuals directors de la col·lecció medieval, creuen que obres com aquesta estan millor en els magatzems, sense que les puguem gaudir. Cal recordar que el MNAC és una institució pública... Les reformes que s'han fet durant aquest segle en aquesta part de la col·lecció van en la línia de mostrar únicament les obres cabdals i les mínimes possibles, per "no distreure" l'atenció dels visitants... i hem vist com anaven desapareixent de l'exposició capitells, talles i pintures que abans si es podien contemplar. Ens tracten de babaus, sense criteri. Una vergonya. Ja entenem que els criteris museístics del segle XXI no poden ser els mateixos que en el segle XIX, però si les obres d'art no es poden contemplar, de què serveixen?