Província de Barcelona


Santa Maria de Palau
(Gurb, Osona)

41º 59,087'N ; 2º 15,382'E     




L'església de Santa Maria de Palau es troba en l'indret on s'alçava una vila rural coneguda com a Palatio. Aquest lloc va ser aprisiat pel comte Guifré el Pelós, motiu pel qual es creu que va ser una residència comtal durant finals del segle IX i el X, moment en que els comtes no tenien una residència fixa. Aquesta es trobava prop del camí reial de Barcelona a la Cerdanya i en un indret de fàcil defensa, el que el feia un indret ideal per establir-hi una residència.


El comte Guifré va deixar aquest indret al seu fill Rodulf, que havia de ser abat de Ripoll, però que acabà sent bisbe d'Urgell. L'any 936, Rodulf va vendre l'alou de Palau al seu germà, el comte Sunyer per mil sous. Aquesta quantitat tan elevada ens fa veure la importància d'aquest indret. El comte volia llegar aquest lloc al seu fill Ermengol, a qui també li llegaria el comtat d'Osona, però la mort prematura d'Ermengol, va fer que Sunyer donés l'alou al monestir de Santa Maria de Ripoll.

Un sacerdot anomenat Beremund estar al capdavant del lloc de Palau entre els anys 1072 i 1099. Va ser sota les seves ordres que es construeixen diverses cases dins el recinte de la sagrera de la capella. També en aquest moment es crea la pabordia de Palau.

El 2 de juliol de 1353 el lloc de Palau és assaltat per homes vinguts de Vic, alguns dels quals eren exiliats de la vila de Ripoll. L'abat del monestir i el responsable del celler, que era el senyor de la població, mantingueren un conflicte obert amb els ripollessos, que consideraven injustos els tributs i tracte rebuts per part de la comunitat de monjos i volien disposar d'una organització municipal independent del monestir. La relació va ser tan tibant, que va desembocar en aquest assalt contra un dels principals bens del monestir. Es va assaltar la casa de Palau, es van tallar els arbres del voltant i es van cremar, així com el vi, el blat i l'ordi. També es va destruir el mobiliari, els estris de la casa, llibres, joies i els vestits del paborde i dels seus familiars. També es va entrar dins l'església, d'on es van emportar els llibres i els ornaments. Aquest atac va ser tan sonat, que va arribar a les orelles del rei Pere III, que va manar castigar als culpables. Es creu que alguns ciutadans de Vic van explicar al monarca el motiu de l'assalt, doncs mig any més tard va absoldre als executors de l'atac.

A partir d'aquest moment, el paborde residirà en una casa dins del recinte del monestir de Ripoll, documentada entre 1421 i 1835. Per aquest motiu no es va reconstruir la casa a Palau i de mica en mica la presencia dels monjos es va anar limitant exclusivament als oficis religiosos.

L'església de Santa Maria de Palau apareix documentada per primera vegada l'any 1016, si bé creiem que ja existia amb anterioritat, o bé com a capella del palau comtal o bé com a capella dels monjos de Ripoll. Malgrat l'espoli patit en els fets de 1353, sembla que el temple no va patir danys estructurals i s'hi va seguir mantenint el culte i en el segle XVI consta la construcció d'un nou retaule.


A finals del 1687, el bisbe Antoni Pasqual va manar al monjo de Ripoll, Dimas de Malla, que era el paborde de Palau, que reparés la teulada i el campanar, així com que fes encaixar correctament l'ara d'altar.

En 1763 es va ensorrar l'absis de l'església degut al seu deficient estat de conservació. La capçalera rectangular es va aixecar l'any 1773 i les obres de manteniment i millora es van allargar durant el següent any amb la construcció d'un rosetó, la cornisa del presbiteri i un contrafort en el costat de migdia.


Posteriorment, en el segle XIX es construeix el porxo en el mur sud i una sagristia en el costat nord del presbiteri. En 1936 es va profanar el temple i no s'hi va restablir el culte fins acabada la guerra.


Està formada per una sola nau, molt reformada al llarg dels segles i que està coberta amb una volta de canó, reforçada amb tres arcs torals. S'accedeix al temple amb una porta oberta en el mur de migjorn. Està formada per un senzill arc adovellat de mig punt.


Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls, refet al llarg dels segles.