Província de Barcelona


Santa Maria de Sorba
(Montmajor, Berguedà)

 41º 58,088'N ; 1º 39,902'E      




El primitiu nucli de Sorba es trobava en la part alta del cim que hi ha davant del temple actual, on ja hi va haver poblaments en l'edat del bronze. En època romana es molt probable que continués l'ocupació de la zona.


A continuació, hauríem de descriure les estructures de l'antiga església romànica de Santa Maria de Sorba, que teòricament es va aixecar aprofitant l'estructura del Martyrium de Sant Eudald. A la visita ens va acompanyar el rector de la parròquia, a qui volem agrair el temps que ens va dedicar i les explicacions sobre l'edifici i les seves fases constructives. Com sempre, hem estat buscant la informació més acurada per completar aquest text, però ens hem trobat que existeixen dues teories totalment oposades respecte a quina és la cronologia d'aquest edifici. Les dues hipòtesis  es basen en les dues campanyes d'excavació realitzades. La primera  es va realitzar entre els anys 1977 i 1979 sota la direcció de Manel Riu i la Subdirección General de Arqueologia del Ministerio de Cultura. La segona, es va realitzar en 1994 pel Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i les seves conclusions van ser publicades en el volum 27 de  la Catalunya Romànica d'Enciclopèdia Catalana per Josep Pujades. Les dues semblen tenir una base sòlida i ens desconcerta que siguin tan oposades. Per sort per a nosaltres, el passat diumenge dia 14 del març del 2021 es van presentar en el propi temple els resultats de l'estudi que s'ha realitzat a les restes òssies que hi ha en el Martyrium. Segons l’antropòloga Núria Armentano del Museu d’Arqueologia de Catalunya, aquestes corresponen a un individu que va viure entre el 346 i el 480 dC i per tant, la teoria de Manel Riu sembla més lògica i és la que us descriurem, amb algunes incorporacions de les excavacions del 1994.

A les darreries del segle VI es creu que es va construir el martyrium de Sant Eudald, a la plana, al costat del riu Aiguadora, sota el nucli de població (sub urbe; Sorba). Al voltant de l'enterrament del sant es va instal·lar un cementiri i alguna dependència pel capellà. En les excavacions del 1994, es van localitzar restes de murs d'una època anterior, per tant es creu que aquests corresponien a una vil·la romana, on es van dedicar  unes estances al culte del sant.


El temple actual data del segle XVII i es va construir al costat de les edificacions anteriors, però en va mutilar gran part de les seves estructures.

Interior del temple   Façana del nou temple i del romànic

Aquest martyrium estaria format per una cambra quadrada exteriorment, però de planta circular per l'interior i coberta amb una cúpula semiesfèrica.

Interior del Martyrium     Exterior del Martyrium

Originàriament tenia tres finestres de mig punt, de les que només es conserva la central, tot i que cegada. La del costat sud va ser ampliada i la del costat nord va ser eliminada quan es va obrir una porta que comunicava l'església nova amb el Martyrium, que es va convertir en sagristia.


En el seu interior es va excavar una cavitat en la que s'hi va col·locar el cos d'un home d'uns cinquanta anys, que amb el pas dels anys ha perdut el cap i alguna vèrtebra. Estava amb els braços creuats damunt l'abdomen i les cames esteses i que patia gota. S'ha identificat amb Sant Eudald, doncs aquest era un sacerdot que va patir martiri per part dels visigots arrians l'any 581, quan tenia 46 anys. Segons les excavacions del 1994, el paviment de l'estança es previ a l'excavació de la tomba i per tant, sembla versemblant la teoria que el martyrium es va instal·lar en unes dependències construïdes anteriorment.


Al costat de la tomba hi havia una estructura sobre la qual es va col·locar una ara d'altar, on s'hi pot llegir "EUBALDIS RELIQUIARUM MARTYRIS XRISTI. AMEN". La inscripció ha estat datada entre els segles X i XI.

A aquesta primera estança circular se li va adossar en el segle VII una petita nau, amb coberta de fusta i una mena d'atri.

La zona va ser repoblada per Guifré el Pilòs al voltant del l'any 880, per tal d'establir una comunicació segura entre Berga i Cardona. El comte va fer reformar el martyrium afegint una nau i la va dedicar a la Mare de Déu. Així mateix, la va posar sota la jurisdicció del monestir de Ripoll.

En l'any 897, les tropes de Lup ibn Muhammad, senyor de Lleida, van atacar el castell de la Vall d'Ora i van cremar les seves esglésies. És molt probable que l'església de Santa Maria de Sorba rebés també aquests atacs. El monestir de Ripoll no va tenir gaire presa en recuperar algun d'aquests temples, doncs no consta fins l'any 982 que el temple ja estigués reparat. En aquestes obres es va aprofitar per  allargar una mica la nau. La tradició oral  ens diu que  uns anys abans, en el 978, uns monjos de Ripoll es van acostar fins a Sorba per fer-se amb alguns dels ossos del màrtir i portar-los al cenobi ripollenc.

En el segle XI es produeix una gran reforma del temple. L'estança circular original es modifica per convertir-se en la capçalera. També es construeixen dues absidioles en les obertures laterals de l'atri, de les quals només es conserva la part baixa de l'absidiola sud.


Per la part exterior es va unificar els paraments dels murs laterals de la nau i es va decorar amb un fris d'arcs cecs a les parts superiors.

També es construeix una nova volta de pedra i l'arc triomfal. Malauradament, en construir el temple del segle XVII es va destruir part d'aquest temple, per allotjar-hi les capelles laterals. A més, a partir d'aquest moment, les restes de la nau formaran part de les dependències de la rectoria i es divideix la seva alçada en dues plantes. Encara podem veure els forats on anaven les bigues de fusta.

Interior del temple    Interior del temple

Com hem comentat, la construcció del temple barroc fa que el martyrium es converteixi en la sagristia del temple i per tant, s'aixeca un mur que separa aquest recinte del que era la nau, convertida en rectoria. Incomprensiblement, a dia d'avui no s'ha eliminat aquesta separació.


Si ens fixem en la part baixa del mur que separen les capelles del nou temple de la nau romànica, podem veure unes petites pedres alineades sota els grans carreus de la paret. Corresponen al paviment fet amb petits còdols.


En el segle XII van seguir les reformes i al damunt de l'antic atri, convertit en el creuer del nou temple, es va aixecar un campanar de torre, de planta rectangular, del que es conserva la part inferior integrada en construccions posteriors. Tenia una finestra geminada en cadascun dels quatre murs. Quan es va construir la sagristia del nou temple, es va habilitar aquest espai com a segon pis de la mateixa. En 1983, es va netejar la sotateulada de la capçalera romànica i del martyrium i es van localitzar les restes de les columnes i dels capitells de les finestres geminades. Desconeixem si continuen allà o van ser traslladades a un altre lloc.

Dins de l'antic temple podem veure un fragment de sarcòfag, decorat amb uns arquets, un motiu floral i el que sembla una creu circumscrita.


Al davant del temple, fent les funcions de test, trobem el que sembla una pica d'olis rectangular. Presenta una senzilla decoració en la part superior, molt erosionada.