ProvÝncia de Barcelona


Santa Maria del Bruc
(El Bruc, Anoia)

41║ 30,525'N ; 1║ 48,528'E      




EsglÚsia situada dins l'antic terme del castell de la GuÓrdia. Des dels seus orÝgens va exercir les funcions parroquials, que encara mantÚ. El lloc del Bruc apareix documentat per primera vegada l'any 973, quan l'abat de Santa CecÝlia de Montserrat, Cesari, va cedir a Comemir i a la seva esposa Especiosaun un alou, que havia rebut del comte Sunyer. L'esglÚsia, en canvi, no apareix en cap document fins l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del VallŔs va cedir un alou a Arnau Sunyer, en el que hi havia la torre i l'esglÚsia de Sant Miquel de Vilaclara, en el terme de la parr˛quia de Santa Maria del Bruc.


L'esglÚsia, constru´da a finals del segle XI, estava formada per una nau capšada a l'est per un absis semicircular. Aquest estÓ decorat externament segons l'estil llombard amb parelles d'arcs cecs separats per lesenes. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i dobles esqueixada.


La resta del temple romÓnic va ser eliminat en el segle XVII, quan es va ampliar el temple i es va canviar l'orientaciˇ.


L'absis i presbiteri romÓnics van quedar com a una capella lateral del temple. Amb el pas dels segles, es va tapiar l'absis per construir-hi la capella del Sant Crist. Exteriorment tambÚ va quedar ocult en construir-se alguns nÝnxols adossats al tambor absidal. 


En 1958 es va descobrir l'absis i les pintures, que conservava sota una capa de calš. Aquestes estan datades a finals del segle XIII o principis del XIV.


La volta absidal estÓ decorada amb un pantocrÓtor en la part central. Crist estÓ beneint amb la mÓ dreta, mentre que sostÚ el llibre de les escriptures amb l'esquerra.

PantocrÓtor   PantocrÓtor

Envoltant a Crist veiem el Tetramorf. En el costat esquerre hi trobem a l'home (sant Mateu) i al bou (sant Lluc), mentre que en el costat dret estan l'Óliga (sant Joan) i el lleˇ (sant Marc).

Volta absidal

sant Mateu   sant Joan

sant Lluc   sant Marc


Acompanyen als Evangelistes dos Óngels turiferaris.

└ngel turiferari   └ngel turiferari

Ja en el tambor absidal, trobem dues escenes, una a cada banda de la finestra. En aquest cas l'estil pict˛ric Ús molt diferent, mÚs acurat i amb una clara voluntat de representar moviments i expressions. Ja ens trobem amb un mestre que vol incorporar el corrent que ara anomenem g˛tic lineal en la seva pintura. En l'escena del costat dret es representa la Dormiciˇ de Maria.


Maria es troba en posiciˇ jaient, envoltada per Crist i els Ap˛stols. Crist acull amb la seva mÓ l'Ónima de la seva mare, representada per una petita figura.

Maria jaient dormida   Crist agafa l'Ónima de Maria

Els Ap˛stols compungits miren a la Verge, expressant cadascun d'ells els seus sentiments cap a la Mare de DÚu.


En l'escena del costat dret es representa la Coronaciˇ de Maria.


Centra l'escena la imatge de Maria, que es coronada pel propi Crist.


A la dreta d'ells veiem a una altra parella de personatges. Les grans claus del Cel ens fan identificar el personatge que les du com a sant Pere, mentre que no sabem qui Ús que l'acompanya.


El mateix succeeix amb les figures del costat esquerre. La mÚs propera a Crist porta una palma i ha estat identificada com a sant Joan, mentre que l'altra estÓ sense identificar.


Per sota d'aquestes escenes hi ha una decoraciˇ a base de rombes.


TambÚ s'han conservat les pintures de la volta del presbiteri. A la part central trobem tambÚ una decoraciˇ de tipus ornamental, a base de quadrats, rombes i creus.

Volta del presbiteri   Detall de la volta del presbiteri

Per sota d'aquesta decoraciˇ trobem diverses escenes de la infantesa de Crist, que molt probablement tenien continuaciˇ per la nau. La primera escena, situada en el mur nord, es troba desapareguda gairebÚ en la seva totalitat i nomÚs podem veure el que sembla un porc en la part inferior. A continuaciˇ veiem als tres Reis Mags a cavall.

Escena desapareguda   Escena dels Reis a cavall

En el costat sud tornem a trobar als Mags d'Orient, en aquest cas parlant amb Herodes, assegut en el tron. La darrera escena que podem contemplar Ús la de la matanša dels Innocents.

Escena dels TresReis amb Herodes   Escena de la matanša delsinnocents

Separant les escenes i els diferents espais de la capšalera trobem alguns motius decoratius, de tipus geomŔtric o vegetal.

Detall de motius decoratius   Detall de motius decoratius

L'altre element romÓnic que s'ha conservat Ús el campanar, que es troba adossat al costat sud del presbiteri.


Ens trobem amb una torre circular, com les de Sant MartÝ d'Ars o Santa Coloma d'Andorra, que originÓriament tenia dos pisos de finestres en la part superior. En el segle XVII es va escapšar el darrer pis i en el seu lloc es va aixecar una torre quadrangular, amb una teulada piramidal, feta amb cerÓmica.


En el pis romÓnic que es conserva, encara podem veure dues finestres geminades, amb columnes i capitells mensuliformes. Malauradament la del costat nord no s'ha conservat, doncs es va modificar la torre en aquest costat per suportar l'estructura de la torreta.

Finestra del campanar   Finestra del campanar

El campanar es comunica amb el temple mitjanšant una senzilla porta de mig punt oberta en el mur sud del presbiteri.