Província de Barcelona


Santa Maria de les Esglésies
(Navàs, Bages)

41º 53,522'N ; 1º 49,318'E      




Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castelldral, en un lloc conegut com Ecclesias Clavatas. Aquest alou, que era propietat del monestir de Sant Andreu prop Bagà, és citat per primera vegada en un document de l'any 926. Sembla ser que en aquest indret hi havia quatre ermites dedicades a Santa Maria, Sant Llorenç, Sant Pere i Sant Joan, documentades l'any 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Aquest cenobi va crear  en les capelles un priorat de donades.

Es creu que per a la creació de d'aquest priorat es va decidir unificar les esglésies en una de sola. En l'any 1038 es va consagrar l'església de Santa Maria en presència de del bisbe Eribau d’Urgell, del vescomte Folc de Cardona i l’abat Ponç de Sant Llorenç prop Bagà.


La comunitat va desaparèixer abans del 1370, doncs en aquesta data apareix citat el temple com a simple parròquia. En 1689 consta com a sufragània de Sant Cugat de Salou.

En el segle XVII es reforma completament el temple donant-li l'aparença actual. Posteriorment, fruit de la desamortització, l'església va passar a mans privades. Amb el pas dels anys es va acabar convertint en un magatzem agrícola.


L'any 2008 es va realitzar una tímida restauració, que no va evitar que segueixi oferint un aspecte més que lamentable.


De l'època pre-romànica aparentment no s'ha conservat res. Caldria una prospecció arqueològica que aclarís si hi ha un vestigi sota el temple actual. Si que podem veure algunes tombes antropomorfes excavades a la roca d'aquesta època.


En el segle XI es construeix un nou temple, molt semblant al veí Sant Cugat de Salou, doncs hi havia una rivalitat entre els monestirs de Sant Andreu prop Bagà i el de Santa Maria de Ripoll pel control de la zona, doncs Sant Cugat era una possessió del cenobi del Ripollès.

Tenia planta de creu grega, de la que només s'ha conservat el braça nord del transsepte, convertit actualment en la capçalera del temple. Exteriorment el mur nord està decorat amb arcs de mig punt i lesenes.


També presenta restes d'arcs cecs en el mur de ponent, al damunt del teulat de la sagristia afegida en el segle XVIII.


Durant la reforma del segle XVII es suprimeixen els braços est i oest de la planta de creu grega. El del costat sud es modifica, augmentant la seva longitud, convertint-lo així en una nau rectangular. En el seu mur de ponent s'obre l'actual porta d'accés, de mig punt i feta amb grans dovelles.


En el transsepte s'obrien tres absis semicirculars, del que només s'ha conservat el del costat nord. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, a la que posteriorment se li va afegir una altra quan es va enderrocar l'absis central.


De l'absis central i del sud encara en podem resseguir la seva traça.


A l'interior del temple es conserva un peu d'altar romànic de forma troncopiramidal. També es conserven dues ares d'altar.

Procedents d'aquest temple podem trobar dos tenants d'altar en la veïna església de Sant Cugat del Racó. Estan formats per dos plints de forma rectangular entre els que hi ha dos cilindres decorats amb unes ratlles incises que s'entrecreuen formant rombes.