Província de Barcelona


Catedral de Sant Pere
(Vic, Osona)
 
41º 55,574'N ; 2º 15,428'E     




És creu que a l'any 516 ja existia un conjunt catedralici a Vic, situada on ara hi ha l'església de la Pietat, prop del temple romà.  Els sarraïns la van destruir durant la segona meitat del segle IX. En el mes de gener de l'any 890 es consagra una nova catedral, en la part baixa de la ciutat, dedicada a Santa Maria i Sant Pere. Un segle més tard existien tres esglésies episcopals dedicades a Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel respectivament. La de Sant Pere va anar adquirint més importància i va ser ampliada abans d'acabar el segle X.


El bisbe Oliva va construir una nova catedral, aquest cop de grans dimensions. Tenia un gran transsepte, similar al de Santa Maria de Ripoll, amb cinc absis i una torre de campanar d'estil llombard. Va ser consagrada l'any 1038. Sota l'absis es va construir una gran cripta.

Acta de consagració de l'any 1038      Detall de l'acta de consagració de l'any 1038

En època gòtica es va construir un bell claustre, adossat al mur sud i es van fer algunes petites reformes al temple. A finals del segle XVIII es decideix construir una nova gran catedral d'estil neoclàssic.


Per a poder construir aquest gran temple va ser necessari enderrocar el temple de Santa Maria la Rodona, fet que va ser molt criticat. Per sort el campanar, la cripta i algunes dependències de la canònica van sobreviure a aquesta reforma.


Les restes conservades de la canònica les trobem en el sector de llevant de l'absis, com una perllongació de l'antic transsepte romànic. En 2017 es va procedir a excavar aquest sector i es va localitzar una sala de 31 metres de llarg i gairebé 7 d'ample, que està coberta amb una volta de canó, lleugerament rebaixada. Per les restes trobades en els murs, tot sembla indicar que hi havia un segon pis, actualment desaparegut. Aquesta sala va ser construïda a mitjans del segle XI, probablement per ordre del bisbe Guillem de Balsareny.


Té finestres de mig punt i doble esqueixada en els murs de llevant i de ponent.


La torre està adossada al mur nord de la catedral. Té quaranta metres d'alçada i es va construir seguint els cànons llombards. La seva planta és quadrada i es divideix en sis pisos d'alçada. Tots ells estan dividits per frisos d'arcs cecs i de dents de serra. 

Torre campanar       


Els dos pisos inferiors tenen finestres en forma d'espitllera i unes lesenes que divideixen els seus murs en dos. També trobem aquesta lesena central en el tercer pis. En aquest cas separa dos espais en els que s'obre una finestra de mig punt.


A partir del quart pis desapareix la lesena central. En aquesta planta trobem una finestra geminada en cada un dels murs. En les dues següents plantes les finestres són triforades.


El darrer pis es va afegir posteriorment. Està format per uns pilars de planta quadrada, que sostenen una teulada a quatre aigües.

La cripta està dividida en tres naus coberts amb voltes d'aresta, que es recolzen en columnes amb capitells esculpits.


Molts d'ells van ser reaprofitats de l'anterior temple. Estan datats a finals del segle X. La seva temàtica és vegetal.

Capitell de la cripta     Capitell de la cripta     Capitell de la cripta


En el segle XII es va pujar el nivell del terra i es va decorar amb uns cercles concèntrics. També se li van afegir dos trams pel costat oest.


En 1782 va ser cegada durant la construcció del nou temple neoclàssic. Per sort, en 1943 es va descobrir, gràcies a unes excavacions portades a terme per Eduard Junyent.




En l'actual façana neoclàssica, trobem una gran rosassa, en la que es van reaprofitar alguns elements escultòrics de l'antiga portalada romànica.


En el Museu Episcopal de Vic es conserven nombrosos fragments escultòrics de l'antiga catedral romànica, així com un petit fragment de pintura mural, descobert durant les excavacions que es van realitzar entre 1941 i 1942 en l'interior del temple. Es trobaven en la part baixa d'un mur del porxo, que va ser adossat a l'església en el segle XII i presenta una decoració a base de cortinatges.


Un dels elements més interessants conservats en aquest museu és el que representa a dos personatges nimbats vestits amb túnica i mantell. Un d'ells està assegut i l'altre dempeus.


Aquest darrer beneeix al primer. Alguns estudiosos l'han relacionat amb una escena que podem trobar en el claustre d'Elna, en que es representa a Sant Pere i Jesús, on es representa el Domine, quo vadis?. Sembla molt probable aquesta interpretació, ja que gairebé amb tota seguretat, és una escena de la vida de Sant Pere, patró del temple.


Els elements més interessants de l'antiga portalada, malauradament no es conserven a la capital d'Osona, si no que estan repartits per diversos museus. Es tracta de tres relleus on es representen a apòstols i profetes i que van ser tallats entre els anys 1140 i 1160.

El primer d'ells es conserva actualment en The Nelson Gallery and Atkins Museum de Kansa City. Fins l'any 1932 es trobava en can Quadres, un mas situat prop de Vic. Representa als apòstols Pau, Andreu i Jaume. Les figures estan de perfil, mirant cap a l'esquerra. Una de les seves mans està estesa, mentre que amb l'altre sostenen un llibre, on podem llegir el seu nom. Encara es conserva una mica de la seva policromia i una petita bola de plom, que dibuixa la nineta dels ulls.


En un altre bloc de pedra trobem tres apòstols més. En aquest cas es tracta de Felip, Judes i Bartomeu, que presenten una distribució i detalls similars als descrits anteriorment. Aquest fragment es va conservar en l'església de la Guia, fins que en 1932 va ser adquirit pel Victoria and Albert Museum de Londres.


El tercer fragment correspon a tres profetes i es conserva en el Musée des Beaux Arts de Lió, des de l'any 1934, quan va ser comprat a uns antiquaris de París, que a la seva vegada l'havien adquirit de l'església de la Guia. En aquest cas, els tres personatges sostenen amb les seves mans una cinta, en la que s'havia de gravar el seu nom, fet que no es va arribar a produir i per tant no sabem a qui representen.


Aquestes tres peces van tornar temporalment a Catalunya l'any 2008, per formar part de l'exposició El Romànic i la Mediterrània, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, moment en que vam aprofitar per fotografiar-les.

En el Museu Episcopal de Vic si es conserven altres fragments que formaven part de la catedral romànica. Alguns d'ells van ser mutilats per tal d'utilitzar-los com a làpides pel paviment del presbiteri. Van ser descoberts durant l'excavació de 1941. En el primer d'aquests fragments veiem a dos personatges nimbats, probablement es tractava de dos profetes com els descrits anteriorment, doncs un d'ells sembla portar un filacteri. Hi ha un altre fragment de característiques similars, tot i que amb els personatges més erosionats, especialment el de l'esquerra.

Relleu de la portalada    Relleu de la portalada

Un altre fragment tenia esculpits a dos àngels, que sos tenen el que sembla una mandorla.


Té les mateixes característiques un fragment que trobem a la secció lapidària del museu i en el que tornem a trobar a dos personatges, en aquest cas un fragment d'ells. El de la dreta porta túnica curta i això permet veure les ales d'un àngel o un animal que hi ha esculpit en l'espai que hi ha entre les seves cames. Per la seva erosió resulta complicat saber que representa.


També és de difícil interpretació un fragment que va ser trobat als peus de la catedral, en la zona de la porta d'entrada. Té una motllura en el costat dret, decorada amb motius vegetals. Es conserven tres figures, les dues més occidentals molt erosionades. La millor conservada representa a una dona, vestida amb una túnica força cenyida que deixa entreveure les seves formes i amb còfia. La seva mà esquerra està situada en el baix ventre, mentre que la dreta està alçada saludant. Al seu costat es conserva una part d'una altra dona, que també té la mà esquerra en el ventre i sembla aguantar-se el cap amb l'altra.


Hi ha dos fragments que representen a elements del Tetramorfos. Són dos blocs semicirculars en els quals veiem representats a un lleó alat, que porta un llibre (sant Marc) i a un àngel (sant Mateu).

Sant Marc    Sant Mateu

Hi ha un tercer fragment d'aquestes característiques, però que no s'ha conservat totalment, i que en aquest cas representa l'Agnus Dei.


Gràcies a les excavacions fetes en 1941, es van localitzar els basaments de la porta d'accés. Estava en un cos adossat a la façana del segle XI. D'aquesta manera podem deduir com era la portalada i pel que hem vist fins ara i el basament, tot sembla indicar que era similar a la portalada de Ripoll, doncs van ser fetes pel mateix taller. La porta estava formada per tres arcs en gradació, remarcats per la presència d'arquivoltes, que es recolzaven en tres parelles de columnes. Alguns fragments d'aquestes arquivoltes són els que es van utilitzar en la rosassa.

Basament de la portalada    Basament de la portalada

Detall escultòric del basament de la portalada    Detall escultòric del basament de la portalada


També en el soterrani del museu es conserven alguns fusts de columnes decorats amb motius florals, entrellaçats i vegetals típics del taller de Ripoll.

Fust de columna    Fragment del fust d'una columna

Fragment del fust d'una columna    Fragment de dos fusts de columna


També s'han conservat alguns capitells, malgrat que no es coneix quins formaven part de la façana i quins d'altres parts de la catedral.  Entre aquests capitells localitzats, trobem un que és derivat del model corinti, amb fulles de palmeta en el registre inferior i volutes en els angles en el superior. En una de les cares, en la part central, veiem un cap humà barbats. També trobem un capitell amb animals fantàstics que tenen el cap comú en els angles. Tenen cos de lleó, amb ales i una cua, que s’entrecreua amb la cua de l’animal amb que comparteix cara en el capitell i al que dona l’esquena.

Capitell    Capitell

Un altre capitell és de factura més senzilla, també de temàtica vegetal amb unes tiges, que a la part alta del capitell es converteixen en una cinta que ressegueix fent ziga-zaga tot el perímetre. Sota dels daus, aquesta cinta aguanta una pinya. Un altre capitell vegetal presenta tiges perlades que s'entrellacen i palmentes.

Capitell    Capitell

Hi alguns capitells que presenten una major erosió. És el cas d'un capitell vegetal, que només té dues cares esculpides. Està decorat amb dos registres de fulles d'acant. Hi ha un capitell que malauradament s'ha erosionat molt des que va ser desenterrat en 1941 a causa del mal de la pedra, a jutjar per les fotos d'aquesta peça fetes en aquella època. Bàsicament s'ha perdut la decoració en els angles i en la part superior. És un capitell derivat del corinti, amb dos nivells de fulles. L'inferior té tiges ondulants i palmetes en forma de ventall, mentre que en el superior els motius vegetals s'ondulaven per formar volutes, avui desaparegudes. En la part central trobem un cap humà.

Capitell    Capitell

En un altre capitell trobem a ocells rapaços enfrontats, que tenen els caps en els angles. Malauradament, ens trobem amb un altre capitell que ha perdut part dels seus elements en el darrer segle. En la part central del l'espai interior hi ha una palmeta. El darrer capitell que analitzarem està força erosionat, però encara podem veure alguns dels seus elements. Només està esculpit per dues cares. Malgrat l'erosió, en l'angle encara podem veure una imatge de la Mare de Déu amb el Fill a la falda. Maria ha perdut el cap i Jesús està gairebé desaparegut. La flanquegen dos àngels, que tenen una mà sobre el pit i amb l'altra sostenen un encenser.

Capitell    Capitell

Uns altres elements escultòrics que s’han trobat al llarg de les excavacions realitzades són algunes mènsules esculpides. En una veiem un cap humà amb els cabells llargs i la clenxa al mig, que semblaria el d’una dona. També hi ha un altre cap humà amb posat seriós, amb ulls i boca grans. El front és petit, doncs té el cabell amb rínxols molt abundant. També té barba i bigoti. En algun moment se li va practicar un forat en mig de la front. Desconeixem quan i per què. Una tercera mènsula té representat un cap humà. En aquest cas també té barba i bigoti. La darrera mènsula representa a un animal, que s'assembla molt a un buldog ajagut.

Mènsula esculpida    Mènsula esculpida

Mènsula esculpida    Mènsula esculpida


Hi ha també un bloc de pedra de considerables dimensions on veiem línies paral·leles, que s’ondulen per entrellaçar-se amb d’altres, creant així espais quadrats on es va esculpir una bella flor.


Hi ha un altre bloc de pedra decorat amb flors de quatre pètals, que semblen projectar la seva ombra de manera molt simplificada. Al seu costat hi ha un fragment de carreu decorat amb entrellaçats.


També es conserven en el museu nombrosos fragments d'impostes, decorades amb motius vegetals o entrellaçats.


També es conserva un fragment d'un relleu fet amb estuc i decorat amb un acte litúrgic, que encara conserva part de la policromia i està datat en el segle XIII.



Si que es conserva en l'interior de la catedral el retaule gòtic, que va presidir la capçalera del temple romànic. Va ser construït a principis del segle XV pel mestre Pere Oller. Aquest va ser encarregat per Bernat Despujol, canonge de la catedral, l'any 1420 i en el contracte s'estableix que la construcció durarà tres anys, malgrat que no es va finalitzar fins 1428. El contracte signat per dos descriu amb força detall algunes de les característiques que ha de tenir el retaule, com per exemple, que s'ha de fer amb alabastre de Segueró, o quins temes s'han de representar i quines imatges de sants o santes hi apareixeran. El retaule està dedicat a la Verge i Sant Pere, patró de la catedral.


El retaule va quedar ocult per uns cortinatges, que decoraven la capçalera de la nova catedral, construïda en el segle XVII. Quan aquesta es va inaugurar en 1803, es va decidir retirar-lo i col·locar-lo en la part central del deambulatori, on avui es pot contemplar.

També es conserva d'aquesta època el sarcòfag del sagristà Bernat Despujol, com hem comentat anteriorment, el canonge responsable de la construcció del retaule. Originàriament aquest sepulcre es trobava en el claustre, però en l'actualitat es conserva just davant del retaule.


La catedral de Vic conserva alguns elements interessants d'orfebreria gòtica com és el cas de la creu processional, feta a finals del segle XIV.


Un altra element d'orfebreria de la catedral vigatana, que en aquest cas es conserva en el Museu Episcopal, són unes cobertes d'Evangeli, fetes amb plata repussada i daurada. En la cara frontal veiem un Calvari, mentre que en la posterior trobem a Jesús entre sant Per i sant Pau.

Codex argenti    Codex argenti