Província de Girona


Castell de Mataplana
(Gombrèn, Ripollès)

42º 15,694'N ; 2º 3,671'E    




El castell de Mataplana es trobava en el comtat de Cerdanya, dominant una petita part de la zona alta de la vall de Gombrèn. Amb el pas dels anys es convertí en el centre d'una important baronia.


Hug Dalmau és el primer cavaller que prengué de Mataplana en l'any 1086. Per les característiques de l'emplaçament on es troba el castell i per què no apareix citat en cap dels juraments que els Mataplana van fer davant els comtes de Cerdanya, sembla que es tractaria més d'un casal que no pas d'un castell encarregat de vigilar o defensar un territori.

Va deixar de tenir funcions de residència de la família Mataplana en el segle XIII, quan Ramon d'Urtx es traslladà a la Pobla de Lillet, on també tenia un casal. Malgrat aquest canvi de residència, això no va significar un canvi en el nom de la baronia, que en el segle XIV comprenia els termes de Toses, Gombrèn, Santa Cecília de Riutort, Saus, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Mogrony, Maians, Rus, Castellar, Sant Jaume de Frontanyà i Sant Martí de la Nou.


El nom de Mataplana va desaparèixer quan Hug de Mataplana, fill de Ramon d'Urtx, es va casar amb Sibil·la, filla dels comtes  de Pallars. A partir d'aleshores els Mataplana passaren a ser coneguts amb el nom de Pallars i els primogènits deixaren d'anomenar-se Hug i adoptaren el nom de Roger. La residència inicialment es mantingué en la Pobla de Lillet, fins que en 1374 Jaume Roger de Pallars es va vendre a Pere Galceran de Pinós la baronia de Mataplana i la vall de Toses.


Dos anys més tard els Pinós es vam desfer de les propietats que tenien al Ripollès, entre elles el casal de Mataplana i les van vendre a l'abat de Sant Joan de les Abadesses.

En 1986 es van començar a fer les primeres tasques d'excavació de restauració d'aquest edifici. A mesura que s'anava desenrunant es va comprovar que les dimensions del casal eren molt superiors al que es creia inicialment.


El castell va ser edificat en dues etapes clarament diferenciades. Per una banda hi trobem un recinte del segle XII construït a mode de gran torre. Posteriorment es va ampliar la fortificació, amb diverses estances distribuïdes al voltant d'un pati central, seguint l'esquema habitual dels castells gòtics. Prèviament havia existit una torre circular de sis metres de diàmetre, anterior al segle XII, que s'enderrocà per construir una gran torre de planta rectangular. La planta inferior estava coberta amb volta de canó, sobre la que s'alçava un pis en el que s'obria la porta d'accés en el mur est.


Posteriorment es va ampliar el casal cap al sector oriental. Com ja hem comentat, es van construir diverses estances al voltant d'un pati central, que encara conserva l'enllosat. En el costat sud hi havia les cambres i la quadra, mentre que en el costat nord hi havia el forn, el pastador i el magatzem. Sobre aquestes estances s'alçava un segon pis, al que s'accedia per una escala de pedra, descoberta durant les excavacions i que podria haver estat construïda en el segle XIV.


A finals del segle XI o durant el segle XII es va construir una petita església fora del recinte emmurallat dedicada a Sant Joan.


Entre l'església i el castell es van aixecar algunes cases, en el que era conegut com el barri del castell a finals del segle XIII o principis del XIV. Les cases eren fetes amb murs de pedra seca i cobertes amb lloses. Es creu que tenien dos plantes, ja que no s'ha trobat cap rastre d'obertures en els murs dels pisos interiors.

El castell es troba en una propietat privada que n'impedeix l'accés lliure. Un cartell situat en la tanca que envolta el recinte ens informa de la realització d'unes visites turístiques molt esporàdiques. Cal visitar el museu del comte Arnau, situat a Gombrèn per assabentar-se d'aquestes visites i pagar l'entrada corresponent. Això fa que la majoria de visitants que arribin al castell desconeguin aquestes visites i es quedin a les portes, sense poder-lo visitar. El castell es troba a una bona estona del nucli de Gombrèn i per una carretera plena de revolts, el que fa desistir a la majoria de persones de baixar al poble per reservar una plaça per a les visites. Caldria una millor promoció de l'indret amb major freqüència de visites els caps de setmana i en èpoques turístiques, així com algun rètol informatiu a l'entrada de Gombrèn.