Província de Girona


Castell de Palmerola
(Les Llosses, Ripollès)

42º 9,368'N ; 2º 5,053'E    




Inicialment es tractava d'un Domus o casa forta propietat de la família Palmerola, que depenia de la baronia de la Portella. El seu domini estava dins del comtat de Cerdanya, fins que a mitjans del segle X a passar a formar part del comtat de Berga. Finalment, a principis del segle XI s'annexionà al comtat de Besalú.

A partir del segle XIII es va transformar en castell i passarà a estar documentat com a tal en els escrits de l'època.

El castell fou inicialment una possessió de la família Portella, fins que pel matrimoni de la Marquesa de Saportella de la Portella amb Pere VI de Fenollet, passà a aquesta nissaga, que eren vescomtes d'Illa i Canet. Posteriorment passà a la família Pinós-Mataplana pel casament de la marquesa de Fenollet amb Pere Galceran II de Pinós. En 1465 Galzeran VII de Pinós infeudà a Joan de Palmerola aquesta fortalesa com a compensació per les obres de de reconstrucció i millora que aquesta havia fet en castell en 1437.  El va nomenar castlà, concedint-li el control del  castell i totes les seves possessions. A partir d'aquest moment el poder dels Pinós va anar disminuint i en canvi augmentava el dels Palmerola, sense que es conegui el motiu concret.

Desprès dels Palmerola, tingueren el control del castell els Alemany-Descatllar i en 1731 passà a mans dels Despujol, que en 1767 reberen de Carles III el títol de marquesos de Palmerola. En la dècada dels seixanta del segle passat, Josep Despujol, va reformar el castell dotant-li l'aspecte actual, un xic fantasiós.


Del castell romànic es conserven poques restes, doncs ha estat profundament reformat al llarg dels segles. En la darrera restauració se li ha retornat l'aspecte de fortalesa, ja que amb les reformes realitzades a partir del segle XV, tenia més l'aparença de casa de pagès que no pas d'un castell. De totes maneres, la manca d'un estudi acurat del monument, fa que no es pugui interpretar correctament la seva història constructiva .

El castell es troba estructurat en tres cossos, amb la façana orientada cap al sud-oest. En el sector més occidental s'obre la porta d'accés, formada per un arc de mig punt rebaixat. Les finestres d'aquest sector són a parts iguals antigues i de nova factura, col·locades de forma simètrica. Protegint la porta hi ha un matracà modern.

El cos central, fruit de la restauració s'alça per sobre dels altres i està coronat per merlets, el que li confereix un aspecte de torre.  


Les finestres en forma d'espitllera del pis inferior són de factura moderna, com l'escut que hi ha sobre l'estret balconet del primer pis.


En el sector de llevant trobem una estructura semicircular, que algunes fonts han interpretat com l'absis de la capella del castell, dedicada a Sant Miquel. Aquesta suposició no sembla gaire fonamentada i tot apunta a que es tractava més aviat d'una torre defensiva que no pas de la capçalera del temple. El tipus d'aparell i la manca d'altres elements arquitectònics al seu voltant fa pensar que aquesta no era la ubicació de la capella.

Al seu davant s'alça la capella parroquial de Sant Vicenç.