Província de Girona


Castell de la Miana
(Sant Ferriol, Garrotxa)

 

42º 10,729'N ; 2º 37,866'E      





La primera referència escrita que trobem del castell data de l'any 1118 quan es fa referència a Ramon de Ca Migana en un document de venda de terres. Durant el segle XIII, la família dels Miana viu el seu moment de màxim esplendor, quan disposen de nombroses possessions en les actuals comarques de la Garrotxa i el Ripollès. En 1335 Dalmau i Guillem de la Miana van comprar la baronia de  Castellfollit, fet que els permetia el control dels castell de Montagut i Mont-ros, a banda del de Castellfollit.

Curiosament, aquesta compra va comportar l'inici de la decadència de la nissaga, que es va haver de vendre nombroses possessions per fer front als grans deutes generats per aquesta compra. Finalment, en 1371, el rei Pere IV "el Cerimoniós" va incorporar la fortalesa de la Miana a la Corona.

Les darreres referències històriques que ens parlen d'aquest castell daten de la segona meitat del segle XV, quan, durant les guerres remences, el Duc de Lorena signa la capitulació amb els pagesos que havien assaltat la fortificació. Probablement, a partir d'aquest moment el castell serà abandonat i restarà en desús, el que provocarà el seu deteriorament al llarg dels segles.


Les restes del castell es troben dins la finca rural coneguda com la Rectoria de Miana, això impedeix que es pugui visitar lliurament, doncs diversos cartells ens avisen que estem en una propietat privada. Malgrat això, hem d'agrair als actuals propietaris l'interès per mantenir en peu aquest edifici i per encarregar uns treballs arqueològics que han permès conèixer més detalls d'aquest castell abandonat des del segle XV.

Els orígens de la fortificació daten, probablement, de mitjans del segle IX, quan es construeix una torre, de planta quadrada, i un perímetre de muralles que l'envolten. Aquests dos espais es caracteritzen per estar realitzats en opus quadratum, de tradició tardorromana. La muralla s'adapta a les irregularitat del terrenys i en diversos trams s'assenta directament sobre la roca. En el sector nord s'ha pogut determinar l'existència d'un pas de ronda, que amb tota probabilitat recorria tots els murs.


`
És precisament en el mur nord, que podem veure un gran nombre d'espitlleres obertes en el sector més oriental.


`
En el moment d'esplendor de la nissaga Miana, entre els segles XII i XIII, es procedeix a crear la divisió interior del recinte fortificat, creant noves estances. No s'ha constatat l'existència d'un pati d'armes, cosa que fa pensar que aquest es trobava fora de les muralles, en una mena de terrassa natural situada al sud, on s'obria la porta d'accés.

A pocs metres del castell hi ha l'església de Sant Miquel de la Miana, primer capella del castell i posteriorment parròquia de la zona.