Província de Girona


Castell de Les Escaules
(Boadella i Les Escaules, Alt Empordà)

42º 19,129'N ; 2º 52,840'E       




Situat en un turó al sud del petit nucli de Les Escaules trobem aquest castell, que en el segle XII, formava part del conjunt de dotze fortificacions, que hi havia en el terme de Llers i que defensaven la frontera entre els comtats de Besalú i d'Empúries-Peralada. Quan el comtat de Besalú va quedar annexionat al de Barcelona, Ramon Berenguer III el va cedir al comte d'Empúries en 1123. L'any 1210 consta com que formava part dels dominis dels Rocabertí, vescomtes de Peralada.


En el 1436 els homes de Les Escaules van ser reclamats per a fer les obres de reforma del castell, al que es van negar. Aquesta és la darrera vegada que trobem documentat el castell, que probablement en el segle XVI ja havia estat abandonat. Per les restes d'elements ceràmics trobades en el castell, es creu que en els segles XVII i XVIII va ser utilitzat com a instal·lació agrícola o ramadera.


En els anys 2006 i el 2008 es van realitzar diverses campanyes d'excavació i consolidació de l'edifici. Malauradament, quan el vam visitar en novembre del 2018, la vegetació havia tornat a ocupar part de les estances del castell, dificultant la visualització d'alguns dels seus elements.


El castell tenia una planta de quatre costats irregulars, dins de la qual hi havia una gran torre circular.


La torre presenta un aparell constructiu totalment diferent a la resta del recinte, el que fa pensar que corresponen a dos moments diferents de construcció. En aquest cas està feta a base de blocs de pedra calcària escairats i distribuïts en fileres més o menys regulars. Si ens basem en construccions similars, és probable que aquesta ja existís quan es va construir la resta del castell.


La torre està dividida en dues plantes amb cobertes de pedra. Es va localitzar el paviment del primer pis, fet a base de lloses de pissarra lligades amb morter de calç. En el segon pis es va localitzar la base de l'escala que permetia l'accés al terrat. Aquesta es troba en el sector oest i recorria el mur fins a llevant, on hi ha el forat que permetia sortir a la terrassa, actualment convertida en un mirador.


La porta d'accés es troba a dos metres d'alçada, està orientada cal al nord i ens sorprèn que ni sigui d'arc de mig punt, si no que tingui una llinda. Per la part interior conserva les pollegueres.


Al seu damunt, en el nivell de la terrassa, es conserven les bases d'alguna estructura defensiva, potser un matacà. Aquest suports també els trobem orientats als altres punts cardinals.



Al nord de la torre es va localitzar una gran estança rectangular. Durant les excavacions de l’any 2006 es va poder determinar on estava la seva porta d’accés, en el sector de llevant, doncs encara conservava els forats de les pollegueres. Hi havia una segona porta, de menors dimensions.


Al seu costat hi havia una altra estança, més estreta, que inicialment es creia que formaven un únic espai, fins que van aflorar els fonaments del mur que les separava.


A llevant d’aquestes estances, i per fora del recinte defensiu, es va ampliar artificialment el perímetre del castell amb la construcció d’una terrassa, que permetia la creació d’un nou espai pla i l’aixecament d’una segona muralla. Actualment, torna a estar ple de vegetació, cosa que n’impedeix poder fotografiar-la. En aquest sector es van localitzar fragments de ceràmica d’entre els segles XVII i XIX, quan el castell estava dedicat a les tasques agrícoles i ramaderes. Precisament, aquests nous usos van provocar la destrucció de la muralla exterior en aquest sector. Una porta, de reduïdes dimensions, situada en el mur de llevant del primer recinte fortificat, comunicava tots dos espais.

Mur est del castell   Fragments del mur est del castell on hi havia una porta d'accés

En aquest espai i en altres punts del castell, es van localitzar alguns forats destinats a suportar estructures de fusta.

Forat excavat a la roca   Forat excavat a la roca

Forat excavat a la roca


Per fora d’aquest sector de llevant es va localitzar un mur, que servia de tancament pels ramats de bestiar.

Al nord del recinte i adossada al mur perimetral trobem la cisterna, de planta rectangular.


La torre no estava en el centre del castell, si no que estava propera al mur de tancament sud. El motiu era per que aquest sector era el que requeria una millor defensa, doncs era el més accessible. Es creu que en aquest costat sud hi havia alguna mena de fossat, però no ha estat localitzat fins al moment.  Probablement també era en aquesta zona que es trobava l'accés principal a la fortalesa.


El sector de muralla que millor es conserva el trobem en l'angle nord-oest.  En ella es van practicar dos nivells d'espitlleres, el superior corresponent al camí de ronda, que com podem veure a jutjar pels forats de la paret, estava fet amb una estructura de fusta.


L'altre fragment important, com ja hem vist, es troba al nord-est de la torre, i presenta les mateixes característiques.