Província de Girona


Castell de Llers
(Llers, Alt Empordà)

42º 24,239'N ; 2º 47,996'E      




Tenim constància de l'existència d'un senyor de Llers, en aquest cas Arnau de Llers, des d'un pacte realitzat en l'any 1090.  El castell de Llers es trobava dins el comtat de Besalú i el seu senyor era un dels més importants del comtat, especialment per ser un castell fronterer amb el comtat d'Empúries.

De fet, en 1128 el comte Ponç Hug d'Empúries s'apoderà d'aquest i d'altres castells de la zona com els d'Avinyonet, de l'Hortal i de Navata. Les tropes del comte d'Empúries van ser derrotades pels homes del comte de Barcelona i el castell va tornar a mans de la casa comtal barcelonina.

Durant la segona meitat del segle XIII el castell passa a mans de la família dels Rocabertí, que hi va fer noves fortificacions.

En 1285 va patir l'atac de les tropes franceses, que es dirigien cap a Girona. Malgrat presentar molta oposició, els francesos van acabar conquerint la fortalesa. Carles de Valois, fill de Felip l'Ardit,  va ser coronat en aquest castell com a "rei de la terra de Catalunya", en una festa que va durar dos dies.

El castell va continuar en mans dels Rocabertí fins el 1409, quan apareix com a possessió de la Corona. Per aquest motiu en 1485 va ser pres pels pagesos durant la guerra dels remences.

A mitjans del segle XVI el castell és adquirit per Joan Pujol Reu i Soler, ciutadà de Barcelona a Vic.

Durant la Guerra de Successió va patir nombrosos desperfectes doncs va ser l'escenari de molts enfrontaments. També va resultar molt perjudicat durant la Revolució Francesa.


El castell, quan el vam visitar en 2012 estava en restauració, està format per una gran torre circular, envoltada d'un recinte murallat de planta rectangular.

La torre té un diàmetre de gairebé 12 metres, amb els murs de dos metres d'amplada. Les nombroses esquerdes que presentava, algunes  molt amples, van ser el motiu de la restauració, en la que es van consolidar els seus murs.


Està construïda amb carreus bastant grossos, disposats en filades regulars i units amb morter de calç.

La porta d'accés es trobava a uns sis metres d'alçada, orientada cap a llevant.

Com ja hem comentat, la torre està dins un recinte emmurallat, de planta rectangular.  La torre no està centrada, si no que està lleugerament més propera al mur de llevant, el que va permetre construir dependències adossades  a la resta de murs. Precisament el fet de situar la torre prop del mur de llevant també complia funcions defensives, doncs permetia defensar la porta d'accés, situada en el mur est.    Actualment la porta ha perdut la seva gran arcada, doncs les seves pedres ben tallades, han estat utilitzades pels veïns de Llers en els seus habitatges.


En el costat de migjorn hi havia una sala rectangular, que ha conservat els seus murs fins l'alçada de la volta. Una porta d'arc de mig punt adovellat, comunica aquesta estança amb el pati.

També hi havia una sala molt allargada en el sector nord del castell, si bé en aquest cas era molt més estreta. Aquest espai està totalment derruït, doncs es va fer servir com a habitatge en època moderna.


En el mur oest es van construir dues sales rectangulars, que encara conserven alguns petits fragments de l'arrencada de les seves voltes.

El castell ha quedat envoltat per construccions posteriors. que han aprofitat les seves muralles per bastir-hi vivendes. Això impedeix poder fer fotografies del conjunt i només resten visibles alguns fragments elevats de la muralla i la part corresponent a la porta d'accés.


El castell tenia una capella dedicada a Sant Esteve, que segons documents dels segle XVII ja no existia en aquell moment. Sembla ser que estava edificada en el sector sud-est del castell.

El castell disposava d'un segon anell de muralles, recinte jussà, que envoltava el castell a més d'algunes cases del poble. D'aquest recinte gairebé no en queda res avui en dia.