Província de Girona


Claustre del Mas del Vent
(Palamós, Baix Empordà)

41º 51,625'N ; 3º 8,255'E     




A principis del mes de juny els mitjans de comunicació es feien ressò de la "descoberta" feta pel professor  d'art medieval de la Universitat de Girona, Gerardo Boto. Es tracta d'un claustre "romànic" que hi ha a la finca particular del mas del vent de Palamós. Hem fet la descripció del claustre seguint la hipòtesi que és real, tot i que les administracions van descartar-ho a finals de Juliol del 2012.


La seva procedència no està clara. Per la tècnica utilitzada i els motius esculpits, fan pensar que va ser construït en terres castellanes i no gaire lluny de Santo Domingo de Silos, amb qui manté moltes similituds. Algunes fonts afirmen que podria ser el claustre del monestir, avui en runes, de San Pedro de Gumiel de Izán, a Burgos.

Pel que s'ha pogut saber fins ara, sembla que aquest claustre va ser adquirit per un antiquari madrileny, Ignacio Martínez, l'any 1931 i el va reconstruir en els terrenys d'una aristòcrata a la que coneixia. Entre els anys 1931 i 1936 es va intentar vendre per cinc milions de pessetes, però en no aconseguir-ho, es va rebaixar el preu a 3,5 milions, per tal que l'adquirís un multimilionari nord-americà. Aquesta venda tampoc va prosperar i el 23 de juliol de 1958 el va acabar adquirint Has Engelhom, avi de l'actual propietari. Entre el febrer i l'abril de 1959 es va instal·lar en la seva actual ubicació, segons consta en les fotografies fetes per R.Serrat i que formen part del fons Fotografia Serrat, que es conserven en el Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.

Imatge del muntatge del claustre   Imatge del muntatge del claustre   Imatge del muntatge del claustre

El claustre actual està format per dues galeries, de deu arcs cadascuna d'elles, amb dobles columnes.

Vista general del claustre   Galeria del claustre

En el tram central, trobem quatre columnes en lloc de dues.


Malauradament només es conserven dues galeries, les altres dues han desaparegut els arcs, però es conserven els seus capitells i les bases.  En realitat es van refer tres galeries, però la del costat sud es va ensorrar, per inestabilitats del terreny i els propietaris van decidir no reconstruir-la. Només es conserven damunt els fusts els capitells dels pilars dels angles i els del grup central de quatre columnes.

Capitells de la galeria desapareguda   Capitells de la galeria desapareguda

El fet d'estar menys resguardats de les inclemències del temps, fa que la pedra estigui en pitjor estat, doncs està més "bruta" i proliferen alguns fongs.


Els arcs destaquen per la seva alçada, doncs la clau de volta dels arcs es troba gairebé a tres metres. Aquesta gran alçada, poc habitual a l'època, fa pensar que les galeries tenien coberta de fusta i no voltes de pedra.

Arcades del claustre      Cantonada nord-est

Els arcs estan protegits per un guardapols escacat. La unió entre arcs descansa sobre una petita columna, que reposa en els àbacs dels capitells. Aquest motiu es repeteix en els capitells de San Juan de la Peña, San Pedro de Sòria i en la catedral de Girona, tots ells realitzats durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.

Detall dels arcs      Detall dels arcs

Els capitells de les columnes presenten decoració vegetal.


En els grups centrals, els de quatre columnes, en lloc d'una única columna, es van esculpir tres.


En la galeria nord, al damunt d'aquestes tres columnetes hi ha un relleu força interessant i que amb l'estudi corresponent, podria aportar llum sobre la possible ubicació original d'aquest claustre. Es tracta d'una castell, amb una gran porta i tres torres. Gerardo Boto el relaciona amb el símbol d'Alfons VIII de Castella (1155-1214). Això confirmaria la cronologia del claustre, finals del segle XII, i la procedència castellana del mateix.


Els capitells presenten una riquesa escultòrica molt interessant. La fina talla i el bon estat de conservació de la majoria, sens dubte fascinen a l'espectador.

Galeria del claustre   Capitell amb Grius

La majoria presenten rics motius vegetals i zoomòrfics, alguns clarament inspirats en els capitells del claustre de Santo Domingo de Silos.

Capitell esculpit   Capitell esculpit   Capitell esculpit

També podem veure algunes representacions figurades, com la de Samsó amb els lleons.


Els àbacs també estan esculpits. En ells es van tallar escacats, motius vegetals i florals.

Galeria del claustre  Galeria del claustre



El passat El 7 de juny de 2012, tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van accedir a la finca per documentar i estudiar aquest claustre, amb l'objectiu de determinar si és original o bé com va dir en 1966 la historiadora de l'art Carmen Gómez-Moreno, una mera còpia. El dictamen, de l'aleshores conservadora del Metropolitan Museum of Art de Nova York, es va basar en material fotogràfic de l'època. En canvi, per a Gerardo Boto, un cop visitat el claustre, malgrat l'existència d'algunes pedres noves, com bona part dels fusts de les columnes, els capitells i els elements escultòrics conservats són originals del segle XII. L'estat de conservació, amb molts punts erosionats, així com els motius esculpits, ens fan creure que realment és una obra romànica. Haurem d'esperar al dictamen del tècnics de la Generalitat per corroborar aquesta hipòtesi.

Claustre   Claustre

Doncs bé, el dictamen va arribar dos mesos més tard, el 31 de Juliol de 2012. Segons el tècnics de la Generalitat de Catalunya el claustre és una mera recreació amb fins ornamentals, feta a principis del segle XX. 


No ha estat una decisió fàcil ni pel que sembla massa unitària. Els dos principals arguments per descartar l'origen romànic del claustre són la falta de documentació històrica sobre quin podria ser el seu origen i i l'excessiva similitud amb els capitells del claustre se Silos. Uns arguments una mica absurds tot sigui dit. 

Pel que hem pogut saber, si que es constata que la majoria de les pedres són més antigues que el segle XX i que fins i tot hi hauria alguns elements, tot i que pocs, romànics. Per aquest motiu es declararà com a Bé d'Interès Local. Cal pensar que els experts de patrimoni de la Generalitat han fet un treball exhaustiu i el seu dictamen està perfectament argumentat i contrastat, però amb els pocs detalls que n'han transcendit i de l'observació detallada de les fotografies realitzades, ens sorprèn molt la rotunditat d'aquest estudi i ens sembla una mica buit de contingut. No tenim les eines, ni les dades, ni potser els coneixements per afirmar si és original o no. Encara menys som ningú per qüestionar l'opinió d'un grup d'experts, però la similitud de motius esculpits i la manca de documentació no ens semblen motius suficients, doncs són coses que es donen en altres edificis o elements que ningú discuteix. Si és una recreació destinada a decorar un jardí per què el van intentar vendre a col·leccionistes americans? Potser era només una estafa, però aleshores per que el volen declarar Bé d'Interès Local?. Si és una còpia, no hauria de tenir valor...


També ens sorprèn que algú decideixi fer un claustre amb capitells que presenten diversos graus d'erosió, amb motllures fragmentades, amb forats entre les pedres que no acaben d'encaixar, amb fusts de columnes de dos orígens diferents i un motiu heràldic no existent en cap altre claustre, únicament amb un motiu ornamental. Sens dubte o conté molts més elements originals dels que ens volen fer creure, o bé és tracta d'un claustre construït amb la idea d'estafar a algun ric comprador americà. Si és el segon cas, no hauria de ser catalogat... No té sentit.


A més, cal recordar que a Palamós es van construir tres galeries i una es va ensorrar. Si era fals i només de caire decoratiu, per què no la van refer? I per què no van fer les quatre galeries? Per què es va construir un teuladet per protegir els arcs i capitells si aquests no tenien valor? Masses dubtes i pocs detalls de l'estudi... Crec que no interessa que sigui original. Per a la propietat i les administracions podria ser un problema... 

Detall del claustre   Detall del claustre

Les imatges del claustre han estat cedides a Art Medieval per en Joan Ramon Planas.