Antic monestir benedictí del que només es conserva el seu temple. Diu la llegenda, que el comte Muñazán, fill de Rodrigo Alvarez de les Astúries, estava enamorat d'una bella donzella. El comte va intentar seduir-la, però ella el va rebutjar i va córrer als braços del seu xicot. Muñazán, encegat per la ràbia, va matar-los. Un cop comès aquest crim, el comte es va penedir dels seus actes i va decidir fundar el monestir, en el que va ingressar com a monjo per redimir el seu pecat.

Sigui certa o no la llegenda del comte Muñazán, el que si que coneixem és que el monestir va ser fundat a finals del segle XI. A principis del segle XIII el riu Bedón, en una de les seves habituals crescudes, va malmetre considerablement el cenobi, fet que va obligar a reconstruir-lo. En 1214 s'edifica l'actual església sota les normes del Císter.

Té planta basilical de tres naus, cobertes amb fusta que desemboquen en un creuer, no destacat en planta. En ell s'obren en tres absis semicirculars, mitjançant arcs triomfals apuntats.

Destaca per la seva senzillesa i per la seva harmonia en la distribució dels espais.

Les naus estan separades mitjançant pilars rectangulars, en els que es recolzen els arcs formers, també apuntats.

El temple va mantenir la condició de parroquial fins l'any 1803, moment en que va ser abandonat. De mica en mica es va anar deteriorant, fins que entre 1955 va ser restaurat per en Luis Menéndez Pidal. Posteriorment, en 1999 va ser restaurat novament, dotant-lo de l'aspecte actual.

És probable que en alguna d'aquestes dues restauracions es refés la porta del mur oest, ja que presenta les mateixes característiques i exactament els mateixos motius escultòrics que la del costat sud, però sense les marques del pas del temps.

Totes dues portes estan construïdes en un cos que sobresurt del mur. La del costat sud està formada per sis arquivoltes apuntades i protegides per un guardapols. Les arquivoltes descansen directament en una senzilla imposta que es recolza en els muntants.

La cinquena arquivolta està decorada amb uns motius geomètrics a base de cercles.

Protegint la portalada hi ha un petit teulat, que es recolza en mènsules esculpides amb diferents figures humanes i animals salvatges. Aquestes mateixes mènsules es reprodueixen en la portalada oest, tot i que en un ordre diferent. N'hi ha una en cada portalada que no té la seva parella en l'altra porta. A continuació us les mostrem aparellades.

Hi ha dos diferències més entre les dues portes d'accés. En primer lloc no són sis les arquivoltes, si no cinc les que es van fer en el mur oest. A diferència del que passa en la porta sud, aquestes es recolzen en quatre parells de columnes, que tenen els capitells llisos.

L'excessiva "novetat" que mostren la majoria d'elements que formen aquesta porta ens fa pensar que l'original va desaparèixer i en realitzar les tasques de restauració es va prendre com a model la portalada sud. Això no és més que una suposició, que fins al moment no he pogut contrastar.

Corona aquesta façana un campanar de cadireta de dos ulls, lleugerament descentrat respecte a la resta de l'edifici.

Lamentablement l'edifici i especialment les estances monàstiques que resten en peu es troben en un aspecte lamentable. En tractar-se d'una propietat privada fa que encara sigui més difícil pensar que es pugui arranjar l'entorn d'aquest centenari monument.