Monestir fundat en el segle XI tal i com constava en una làpida esculpida, que es conservava en el claustre i que avui ha desaparegut. En ella s'hi podia llegir que el monestir havia estat construït per ordre del noble Alfonso Suárez i la seva esposa Cristilde en l'any 1017.

En el segle XII s'hi instal·là una comunitat benedictina, que va convertir el monestir en un cenobi poderós i amb un gran nombre de propietats. També va contribuir al seu creixement el fet de disposar, des de 1198, d'una hostatgeria per als peregrins que anaven fins a Compostela per la ruta de la costa. Durant el segle XIII va rebre nombroses donacions que contribuïren al creixement del monestir, el qual va potenciar l'agricultura, la ramaderia i la pesca a la zona.

En 1660 va ser profundament reformat, conservant-se de l'època romànica únicament la porta d'accés del segle XIII, formada per una senzilla arquivolta de mig punt i la torre de campanar. Aquesta recorda a la del monestir de San Salvador de Cornellana, si bé és molt més austera. Va ser construïda entre els segles XII i XIII amb planta quadrada. Té tres plantes, decreixents en alçada i amplada, separades per impostes. En el pis superior s'hi van obrir grans finestrals de mig punt, molt modificades posteriorment. En els pisos inferiors, en canvi, la il·luminació s'aconsegueix gràcies a finestres en forma d'espitllera per la part exterior i esqueixades per l'interior.

El monestir va patir la desamortització de 1835, quedant l'església com a parròquia del municipi de Celorio. Gairebé un segle més tard, en 1919, el cenobi va ser convertit en casa d'exercicis espirituals de la Companyia de Jesús, el que impedeix accedir al temple fora de les hores de culte.