De l'antic convent de monges benedictines en l'actualitat només es conserva una part del temple. Va ser fundat en el segle XI i es va convertir ben aviat en un convent molt poderós. Va estar envoltat d'una certa polèmica, ja que en 1377 el bisbe d'Oviedo Gutierre de Toledo va haver de deposar l'abadessa i distribuir a la resta de membres de la congregació per altres convents per "degenerada i pel descuit de la seva regla de santedat i puresa". Anys més tard, en 1530 es repeteix la situació i va ser annexionat a Sant Pelai d'Oviedo. Posteriorment va quedar reduït a un simple priorat i l'església convertida en el temple del cementiri, fins que en 1836 va ser desamortitzat. Anys més tard l'església i el convent van ser utilitzats com a presó i en 1910 es va convertir en escola.

De les estances conventuals no ens ha arribat cap resta, només la capçalera del temple i un tram de la nau, on s'obre una porta romànica.

L'absis, edificat a finals del segle XII o principis del XIII, té planta semicircular, amb un ampli tram presbiterial.

Està decorat internament amb vuit arcs cecs de mig punt, protegits per un guardapols escacat, que es recolzen en columnes amb els capitells finament tallats. Els arcs estan decorats amb boles.

Els seus capitells tenen esculpits motius vegetals, aus i bèsties monstruoses amb grans boques dentades.

Completen la decoració de l'absis dues motllures horitzontals i una finestra de doble esqueixada i decorada amb una arquivolta recolzada en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals.

Aquesta mateixa decoració es repeteix en la cara exterior de la finestra. 

També és molt interessant l'arc triomfal. És de factura molt senzilla, format per dos arcs de mig punt adovellats.

Els seus capitells estan esculpits amb motius vegetals de fines traces.

Per la part exterior l'absis està dividit en tres espais gràcies a dues columnes adossades amb els capitells esculpits amb motius vegetals i animals. També està dividit verticalment gràcies a dues línies d'imposta. Sota la teulada trobem una cornisa escacada, recolzada en mènsules esculpides. Les mètopes també  està esculpides amb motius vegetals.

Prop del temple podem veure la Casa Pastrana, del segle XVIII, sota la teulada de la qual podem veure quatre mènsules procedents del temple.

La porta d'accés es troba en el mur sud de la nau. Està formada per tres arquivoltes planes de mig punt, protegides per un guardapols escacat, que es recolzen en dos parells de columnes. Aquestes tenen els capitells esculpits amb motius vegetals els més exteriors i amb aus els interiors.

Junt al capitell situat més a l'esquerra trobem una pedra esculpida, on es veu una dona acomiadant al seu cavaller, que ens recorda a la que podem veure en la portalada de San Pedro de Villanueva.

Sobre la portalada trobem un petit teuladet, recolzat en mènsules esculpides de factura similar a les de l'absis. També estan esculpides les mètopes.

Com ja hem comentat, l'església es va transformar en escola i posteriorment en local social. De la nau només s'ha conservat una petita part. La  resta es va integrar en el nou edifici i es va dividir en dues plantes. Després de la restauració realitzada darrerament, el pis inferior s'ha habilitat com a sala polivalent, que es pot comunicar amb el temple gràcies a unes portes plegables. El pis superior, en canvi, s'ha convertit en una biblioteca.

Junt a la porta d'accés trobem una petita làpida on podem veure la data de 1003. Es creu que va ser la data de fundació del monestir. Segons consta en un llibre de l'any 1622, es va decidir col·locar en aquest indret del temple per evitar que es perdés la làpida fundacional.

Voldríem aprofitar aquestes línies per agrair a Celestino Muñiz la seva amabilitat a l'hora de mostrar-nos l'interior del temple i les dependències del local social, així com la informació facilitada per confeccionar aquesta web.