Els orígens d'aquest monestir, situat en la ruta del Camí de Sant Jaume que passa per Oviedo per ordre d'Alfons IX, són confosos. Durant molts anys s'ha cregut que va ser fundat per Adelgaster, fill del rei Silo, l'any 780. Aquesta teoria es basava en un suposat escrit del segle XVII, avui en dia desaparegut, i que s'ha demostrat que era fals. Sembla més probable que cap al segle X s'edifiqués un cenobi benedictí a la zona, però no s'han trobat documents ni restes que avalin aquesta teoria. El que si podem afirmar és que l'actual església és del segle XIII i es va construir segons les regles del Císter.

El temple té planta basilical i està format per tres naus de cinc trams separades per arcs apuntats que es recolzen en robustos pilars en forma de T. Totes tres naus tenen coberta de fusta, tot i que sembla que inicialment va existir una volta de canó lleugerament apuntada. En el moment de la seva construcció la capçalera estava formada per tres absis semicirculars, però posteriorment el del costat dret va ser modificat i ara té planta quadrada. La decoració en el interior és escassa, seguint els criteris cistercencs. Tan sols podem veure els capitells de l'arc triomfal decorats i un fris de dents de serra en l'absis principal.

Destaca el gran Crist Crucificat que avui penja de l'arc triomfal. Abans de la darrera restauració del temple es podia observar en un retaule situat l'absis esquerre. Data del segle XII i és una de les mostres més interessants del romànic asturià. Per això sorprèn l'estat de deixadesa en que es troba. Com es pot observar en les fotografies, tot i que va ser restaurat recentment, està ple d'excrements d'ocells. No es d'estranyar si veiem l'estat d'abandó que té tot el conjunt monàstic, malgrat el seu valor. Disputes i discussions polítiques a l'ajuntament de Tineo fan que no es presti més atenció a aquest monument.

Exteriorment l'absis principal està decorat amb una cornisa decorada amb boles i sustentada per mènsules. Dues columnes cilíndriques llises recorren l'absis i el divideixen en tres trams. Cadascun d'ells té una gran finestra de mig punt. Les columnes estan acabades en capitells decorats amb motius florals.

La portalada es situa als peus de l'església. És de concepció molt simple. La porta està envoltada de quatre arquivoltes de mig punt que es sustenten en vuit columnes cilíndriques, les interiors molt deteriorades. Els capitells no tenen cap tipus de decoració. Corona la portalada un teuladet sustentat en mènsules sense esculpir. Per sobre de la portalada trobem una gran finestra rectangular que es va fer en el moment de la construcció del cor i una més petita, sobre la qual hi trobem una espadanya amb tres ulls.

Les dependències monàstiques daten del segle XVII. Destaca la porta al monestir on hi podem veure un escut reial de Castella i Lleó, una prova inequívoca que encara no existia Espanya, si no que la península encara era un conjunt de regnes en aquest segle,  i una imatge de Sant Benet. De la resta de dependències, molt deteriorades, cal fer menció del claustre del que només es van construir dues ales i un arc de la tercera. Les dues galeries construïdes es divideixen en dos pisos de diferent concepció. El pis inferior està format per arcs de mig punt que es recolzen en pilars de planta quadrada. En la planta superior trobem finestres quadrades que s'alternen amb pilastres que arrenquen en els pilars del pis inferior.