Va ser edificat pel Rei Silo entre l'any 774 i 783. Es tracta de l'església pre-romànica més antiga que encara es manté en peu. És coneix que la va construir aquest rei gràcies a la coneguda pedra laberíntica de Silo on es pot llegir 45760 vegades la frase Silo Princeps Fecit (Ho va fer el Rei Silo). Va ser edificada com església palatina i es va consagrar sota l'advocació de San Joan Apòstol.

El Rei Silo va traslladar la seva cort de Cangas d'Onís a Pravia. A banda del temple, també es va edificar un palau, que a la mort del rei es va convertir en monestir. No es coneix la seva ubicació, si bé es suposa que estaria prop del temple.

El temple té planta basilical amb tres naus separades arcades de mig punt sustentades en pilars de planta quadrada amb les arestes fent xamfrà. El temple té coberta de fusta. Destaca que el terra de l'edifici està configurat en diferents nivells. La nau sud és on el terra és més baix. En aquesta nau podem observar una piscina baptismal per fer el ritus de la immersió. És de tradició hispanovisigoda i no trobem cap altre similar en tot el pre-romànic asturià. Va ser descoberta durant les obres de restauració que es van fer l'any 1975. En el segle XVI es va alçar el terra de tota l'església més de mig metre per poder-hi fer enterraments.

Originàriament l'església tenia un únic absis de forma semicircular per l'interior, però exteriorment era de planta quadrada. Les naus laterals acabaven en el transepte. Els actuals creuer i presbiteri es van construir al segle XVII. Durant la restauració del segle passat es van descobrir els fonaments de l'absis primitiu i es van col·locar lloses en el paviment que ressegueixen la seva forma.

El pòrtic va ser concebut com a panteó reial amb l'objectiu de guardar les restes del rei Silo i la seva esposa Adosinda. Els estudiosos no es posen d'acord sobre si finalment van ser enterrats en aquest indret o no. Sobre la porta d'accés hi podem veure les restes de la inscripció laberíntica de Silo. Segons consta en escrits del segle XVII, originàriament estava col·locada en l'arc entre la nau principal i el creuer. Es creu que es va trencar en 1637 i va restar desapareguda fins la restauració de 1975, en que es va trobar aquest petit fragment.

De la decoració original gairebé no en queda res. A finals del segle XIX es van trobar, darrera d'un retaule, un fragment de reixat i una taula d'altar, la més antiga d'Astúries. Aquests dos elements estan en un palau de Cudillero i en el temple es mostren unes reproduccions. El reixat té esculpits motius vegetals com fulles i gotims de raïm.  La taula d'altar està sustentada en un pilar de secció quadrada però amb xamfrans. A principis del 2001 es van descobrir nous fragments decoratius com una làpida on es veu esculpit un edifici de tres plantes, possiblement el palau reial.

Són curioses les finestres, amb arc de ferradura, que podem trobar ens els murs laterals als peus de les naus. En el creuer hi havia finestres de característiques similars, però de dos ulls. En la nau nord en podem veure una finestra restaurada i col·locada en la paret, sobre la porta que condueix a la tribuna que hi ha sobre el pòrtic.

També destaca el calvari romànic que es conserva en el seu interior. Format per un Crist crucificat i dos personatges que ploren la seva mort. Malgrat que els falten alguns fragments de la policromia i que el Crist està mutilat, és un conjunt digne de veure. Durant la Guerra Civil el van intentar cremar.

L'edifici, com ja hem comentat, va patir moltes reformes durant els segles XVII i XIX. Les darreres reformes corresponen als anys 1975 i 1980. En aquest moment es va treure l'espadanya de la nau principal i es va col·locar en la ubicació actual, al costat del temple.