El temple és la darrera gran obra del pre-romànic asturià. Construïda en època d'Ordoño II, es va consagrar trenta vuit anys més tard que San Salvador de Valdediós, concretament l'any 921. Aquesta data la coneixem gràcies a una inscripció, avui desapareguda, gravada en el primer pilar del costat de l'Epístola. Aquesta inscripció va desaparèixer durant les obres de restauració que es van portar a terme en 1914.

És considerada per molts com una repetició pobre de San Julián de los Prados d'Oviedo. Junt amb Santiago de Gobiendes i San Adriano de Tuñón, correspon a un corrent més modest i adaptat al món rural, on prima la funcionalitat, però que s'inspirava en les grans construccions de l'època d'Alfons II.

En 1936, durant la Guerra Civil, el temple va ser incendiat i es va perdre el sostre de fusta original. Durant la restauració que es va portar a terme entre 1949 i 1954 es va tornar a cobrir l'església.

Té planta basilical amb tres naus, separades per arcs de mig punt que es recolzen en gruixuts pilars de planta quadrada. La capçalera està formada per tres capelles cobertes amb volta de canó. La capella central restà decorada amb arcs cecs de mig punt, que es sustenten en columnes llises i capitells decorats amb grans fulles i altres motius vegetals, que recorden els de l'arc triomfal de San Salvador de Valdediós. Sobre les capelles hi trobem la cambra del tresor, oberta a l'exterior a través d'una petita finestra geminada amb la columna decorada.

Encara es poden observar restes de les pintures murals que en el seu moment van cobrir completament els murs del temple. Podem veure escenes historiades, motius geomètrics, edificis, ... Els arcs de l'absis estan resseguits per sanefes amb motius geomètrics. A les capelles laterals hi ha arqueries pintades. En les voltes de canó hi podem veure figures geomètriques.

Als peus de les naus hi trobem una tribuna de fusta sobre un atri porticat.

La nau central es troba il·luminada per vuit finestrals rectangulars amb gelosies, totes reconstruïdes. A les capelles també hi trobem una finestra de característiques similars.

En el mur sud es va incorporar posteriorment un pòrtic tancat. Al seu costat està la sagristia, en el mur de la que hi trobem una finestra geminada i que està decorada amb motius geomètrics i un capitell esculpit amb motius vegetals.

Sobre la façana s'alça una espadanya, de dos ulls, de construcció molt posterior.