També coneguda com Santullano. Construïda entre els anys 812 i 842. Va ser consagrada als màrtirs Sant Julià i Basilisa. No es tractava d'una església aïllada, si no que formava part d'un palau construït per Alfons II com a residència de descans.

En tractar-se d'una església palatina, va ser construïda amb planta basilical de tres naus, amb coberta de fusta, un ampli creuer i una capçalera formada per tres capelles cobertes amb volta de canó.

Les naus estan separades per arcs de mig punt recolzats en pilars rectangulars.

Un gran arc toral separa la nau central del creuer.

Destaca el creuer per les seves dimensions, ja que és més alt que la resta de dependències del temple. A banda i banda trobem dues habitacions, que corresponen a les sagristies. La del costat nord tenia dos plantes, la superior era la tribuna regia.

En el transsepte s'obren tres capelles a través d'arcs de mig punt. La principal té arqueries de mig punt en cadascun dels seus murs.

En aquesta capella també trobem una imatge del Crist Crucificat del segle XII, de grans dimensions.

Sobre la capella principal es troba la cambra secreta, que està il·luminada per una finestra de tres arcs que dóna a l'exterior.

A banda de ser el temple pre-romànic més gran, San Julián de Prados destaca per la seva rica decoració pictòrica. Les pintures van ser descobertes durant les obres de restauració de principis dels segle XX, quan es va retirar la capa de calç que les ocultava. Els motius predominants són geomètrics, flors, circumferències, motius de tradició romana com poden ser palaus amb les seves cortines.

També poden veure representada una creu de pedreria amb l'alfa i omega a cada costat.

Gràcies a la tècnica que es va fer servir en el seu moment, s'han pogut reproduir la part dels dibuixos que s'han perdut pel pas del temps. Aquesta tècnica consistia en marcar amb un punxó el contorn de les figures sobre la paret i posteriorment es pintava al fresc.

Per motius de conservació de les pintures no es permet fer cap tipus de fotografia a l'interior, malgrat que si es fessin sense flash no produirien cap perjudici als frescos. En fer-se les visites acompanyades d'un guia i en grups reduïts, no entenc per que no deixen fer fotos sense flash, ja que els visitants estan totalment controlats. Costa d'entendre i més tractant-se d'un monument Patrimoni de la Humanitat. Les imatges que podeu veure van ser realitzades d'amagat i per aquest motiu no tenen el detall que seria desitjable, malgrat tot ens permeten fer una idea de com és l'interior del monument.