Temple construït per Alfons III i la seva esposa Jimena, sobre un antic convent benedictí. Va ser consagrat l'any 891 sota l'advocació dels màrtirs Adrià i la seva esposa Natàlia. L'any 1108 es van fer unes reformes i es va tornar a consagrar el temple, tal i com es pot llegir en una làpida que podem trobar en el mur de la nau principal.

Té planta basilical amb tres naus que tenen la coberta de fusta. Les naus estan separades per arcs de mig punt sustentats per pilars de planta quadrada. La capçalera està formada per tres capelles, cobertes amb voltes de canó, tenen una finestra amb arc de mig punt que les il·lumina. De les reixes que separaven les capelles de la resta del temple, queda un fragment decorat amb motius vegetals.

A banda i banda de l'arc triomfal de la capella principal podem veure dues columnes amb el fust de pedra vermellosa i capitells esculpits amb motius vegetals. Segurament són reaprofitats d'època tardoromana o visigoda. Les parets d'aquesta capella estan cobertes amb restes de pintures murals, entre les que destaca una al·legoria del Sol i la Lluna. Just a sota trobem un fris d'influència mossàrab.

Sobre la capella principal trobem la cambra del tresor, que s'obre a l'exterior a través d'una finestra geminada. Com a cas excepcional, també podem veure una finestra de mig punt que comunica la cambra amb la nau principal. Es creu que aquesta obertura va ser practicada durant una reforma posterior.

Entre els segles XVII i XVIII es van fer noves reformes entre les que destaca la supressió del pòrtic per tal d'allargar les naus. També és d'aquesta època el campanar de cadireta que corona la nova façana.

Entre 1949 i 1954 va ser restaurada i posteriorment encara va haver noves obres durant els anys vuitanta.