Cantàbria


Nuestra Señora de los ángeles
(San Vicente de la Barquera)

43º 23,049'N ; 4º 24,238'O    




Ens trobem davant d'un dels grans temples gòtics de Cantàbria, que es va començar a construir a principis del segle XIII, quan el rei Alfons VIII va concedir un fur a la vila de San Vicente el 3 d'abril del 1210, per repoblar els principals ports del cantàbric. En aquest document fa referència a un tal Miguel, a qui encarrega la tasca d'aixecar el temple, dotar-lo de clergues, làmpades, campanes i altres elements ornamentals a canvi de rebre dos terços del delmes cobrats per l'església.


L'edifici, situat en la part més alta del nucli urbà, a pocs metres del castell,  presenta tres naus, la central més ampla i lleugerament més alta que les laterals. Les naus estan separades per arcs apuntats i cobertes amb voltes de creueria. En el segle XV es comença a modificar l'estructura original, amb la construcció de capelles laterals.


És en el segle XVI quan el temple pateix les reformes més importants de la mà de la família Corro, que hi construirà la seva capella funerària i farà derruir la capçalera original per construir un creuer i tres absis quadrats, tots ells coberts amb voltes estrellades, com el creuer. També es construeix la torre campanar, que va ser reformada en el segle XIX.


L'inquisidor Antonio del Corro va construir una capella amb cripta on va fer col·locar els sepulcres dels seus pares amb estàtues jacents d'alabastre. També podem veure el seu sepulcre, que malgrat no correspondre amb la temàtica d'aquesta web hem decidit parlar-ne, doncs és considerada com una de les millors obres del renaixement italianitzant de la península, essent atribuïda Juan Bautista Vázquez i està feta en marbre. 

De l'interior de l'església destacarem la talla de la Verge dels àngels, datada en el segle XV.


S'accedeix al temple per tres portes, obertes en els murs nord, sud i oest i que conserven l'estructura i tradició romànica, malgrat que es comencen a esculpir elements més propis del gòtic.


La del costat oest està construïda en un cos adossat amb teuladet a la part superior. Està formada per quatre arquivoltes de mig punt en gradació, que estan protegides per un guardapols decorat amb un petit bossell ple de fulles de trèvol.


L'arquivolta més interior està decorada amb àguiles coronades i amb el cap de perfil en la cara frontal i amb flors de quatre pètals en la interior. També està decorat l'intradós de la segona arquivolta, en aquest cas amb façanes de castells, que tenen tres arcs de mig punt en el pis inferior i dos finestres apuntades en el primer pis. El castell es corona amb dues torres amb merlets. La cara frontal és molt més simple i presenta un motiu de ziga-zaga. El tercer arc està decorat amb un bossell, que està "agafat" per la boca d'uns animals de cap triangular. Per sobre i sota d'ells trobem una filera de semicercles. Aquest motiu es repeteix en la part superior de la darrera arquivolta, que completa la decoració amb escòcies i bossells. 


Aquests arcs descansen en quatre parells de columnes, amb els seus capitells esculpits. El capitell més exterior del costat dret presenta a dos lleons enfrontats en la part superior, que volen devorar a una àguila amb les ales obertes, situada en l'angle del capitell. Al costat esquerre veiem un carreu decorat amb un motiu floral. El segon capitell  té un home que sembla cavalcar a una bèstia.


En el tercer capitell veiem, no sense dificultats per l'erosió, a dues aus que piquen a una serp, a la que també agafen amb les seves urpes. El darrer capitell d'aquest costat presenta un petit cap humà, sota de la qual hi ha el cap únic de dues bèsties afrontades, que semblen dracs i que estan mossegant a un altre cap humà, al que també ataquen dues serps. En un dels angles veiem un cap humà que mira cap a l'interior del temple.



El capitell més interior del costat dret té esculpit un castell amb una torre amb merlets. En la cara frontal veiem a un personatge a cavall, que s'acosta a la fortificació i saluda amb la mà esquerra alçada. El segon capitell presenta a una au que està agafant una presa amb les urpes i que la pica amb el bec. Al costat, tot i que molt erosionat, ens sembla veure a un quadrúpede.


El tercer capitell també resulta difícil d'interpretar degut a l'erosió, però semblaria que es tracta d'un músic amb una mena de violí. Al seu costat hi ha un contorsionista, que treu el cap entre les seves cames. Ja en el darrer capitell, veiem a un personatge masculí, que s'aixeca la roba per ensenyar-nos els genitals. Com en el cas del costat esquerre de la portalada, a la dreta del capitell, veiem un carreu esculpit amb un motiu floral.


Com hem comentat, per sobre de la portalada hi ha un teuladet, que es recolza en mènsules esculpides. La de més a l'esquerra sembla representar el cap d'un animal. A continuació tenim un personatge que sosté un llibre, una bola encaputxada, dos caps de bèsties i dues parelles que sembla que s'abracen. Una de les parelles sembla estar en actitud sexual, doncs ens mostren el seu sexe. Entre les mènsules trobem metopes decorades amb motius florals.

Mènsules esculpides    Mènsules esculpides

Mènsules esculpides


L'altra porta monumental la trobem en el mur sud, que és l'accés principal del temple.


Està formada per sis arcs de mig punt en gradació i protegits per un guardapols decorat amb volutes, figures humanes i caps també humans. En la part exterior veiem els semicercles que hem trobat a la portalada oest.

Detall del guardapols   Detall del guardapols

Només l'arquivolta exterior presenta decoració amb uns motius de ziga-zaga. A l'intradós algunes de les dovelles es van decorar amb motius florals. La resta són gairebé llises, només decorades amb un bossell en l'angle la cinquena i quarta, aquesta a més també té un fris de semicercles. La tercera presenta petites incisions per remarcar l'angle, mentre que la segona té mitges canyes. El primer arc ja és d'estil gòtic, malgrat ser de mig punt, amb un delicat bossell recorrent l'angle.


Els cinc arcs exteriors es recolzen en parelles de columnes, que tenen els seus capitells esculpits. Alguns d'ells no són els originals, doncs han estat canviats al llarg dels segles. El capitell que hi ha més a l'esquerra representa a un home que està lluitant amb una bèstia, que li mossega les mans. A l'esquerra veiem una serp que s'acosta a un ocell que hi ha en la part superior del capitell. El segon capitell està fet amb una pedra diferent i amb un estil totalment diferent. Probablement es va canviar a partir del segle XVI i representa un àngel amb les braços i les ales estesos. Es completa la decoració amb volutes. El capitell central també és posterior i representa una temàtica típicament barroca, amb dos cares d'àngels i les seves ales.


El següent capitell creiem que és de factura molt moderna.  Està decorat amb dues espirals ratllades que creiem que representen a dues serps amb un únic cap. Tanca el grup un capitell amb dues aus que lluiten amb dos bèsties a les que piquen al cap. Per la tècnica i tipus de pedra, està relacionat amb els dos capitells decorats amb àngels, descrits anteriorment.


El capitell interior del costat dret si sembla correspondre a l'obra original. En ell es representa a una au que està agafant a una presa. El següent capitell també té l'aparença de factura molt moderna. S'ha representat una fulla d'acant i dues serps.


El següent capitell torna a ser original. Veiem esculpit a un violinista, que al seu costat té una persona asseguda que subjecta un objecte circular, possiblement un altre instrument. En el costat dret hi ha un motiu vegetal i el que sembla el cap d'una fera. El quart capitell és similar al que ja hem vist en el costat dret en la mateixa posició i representa a un àngel amb les ales obertes. El darrer capitell és també de factura posterior. Està decorat amb un trèvol en la part central i altres motius vegetals.


En el segle XVII s'afegeix un timpà esculpit, on veiem esculpida una creu, flanquejada pels escuts de Castella i Lleó i el de San Vicente de la Barquera. També s'afegeix un cap esculpit, que sembla d'un rei i que la tradició popular ha identificat amb Alfons VIII, el monarca que va concedir el fur a la vila i va manar construir el temple.


La porta està construïda en un cos avançat del mur sud. En la cantonada esquerra d'aquest espai es va col·locar una columna, que ha perdut bona part del seu fust, però es conserva la part superior i el capitell, decorat amb caps humans, molt erosionats.


En el mur nord trobem una porta molt més modesta, formada per un senzill arc apuntat i resseguit per un guardapols sense decoració.


En aquest sector del temple podem trobar nombrosos carreus decorats amb creus circumscrites.

Carreu amb una creu    Carreu amb una creu