El nucli de Polientes apareix citat l’any 1011 en el document de fundació del monestir de San Salvador d’Oña. Sanç, comte de Castella i la seva esposa Urraca van donar al cenobi i a la seva abadessa, la seva filla Trigidia, diversos bens entre els que es trobava la vila i l’església de Polientes

L’edifici actual va ser construït en el segle XVIII i ampliat en el XIX. D’època romànica només es conserva la pila baptismal. La seva part inferior està decorada amb arcs cecs. Per sobre trobem tres sanefes amb dents de llop o triangles.

De fet la central es converteix en dues serps, que sostenen un cercle en el que hi ha una flor de set pètals.

Des d’aquí volem agrair a mossèn Ezequiel la seva amabilitat i disponibilitat per acompanyar-nos en la visita a aquest temple.