Cantàbria


San Martín de Elines
(Valderredible)

42º 49,739'N ; 3º 52,154'O    




És un dels edificis més importants de la zona i la seva esveltesa i riquesa escultòrica ens fa pensar que ja desenvolupava un paper important en l'edat mitja. Malauradament s'han perdut bona part dels documents que ens parlaven d'aquest edifici, que primer va ser monestir i després col·legiata. Segons els pocs documents conservats, era de patronat particular i es trobava dins la diòcesis de Burgos. També sabem que en 1165, Alfons VIII va donar a l'abat de Nelines, les viles de Repentidos i Espinosilla.


En 1925 es van descobrir en el mur nord del claustre dues finestres d'un edifici anterior, probablement l'antiga església pre-romànica, que es va ensorrar l'any 1102.



L'arc de ferradura està practicat en un carreu, que està bellament decorat amb motius vegetals i motius de soga.

Detall de la finestra   Detall de la finestra

També hi ha restes d'aquest antic temple en el sector del cementiri, on es poden veure dos arcs de ferradura, actualment cegats.

Restes de l'anterior església   Restes de l'anterior església

També observem una estança, força malmesa i coberta amb una volta apuntada, de factura posterior i que va necessitar ser reforçada per dos arcs formers adossats als murs laterals. Aquests i la volta encara conserven fragments de pintura, que reprodueixen carreus. En l'interior d'alguns hi veiem estels dibuixats.


En el mur més occidental, veiem un calvari, on es representava a Crist crucificat entre els dos lladres, Maria i sant Joan. Malauradament, Dimes, el bon lladre, ha desaparegut gairebé per complert i només veiem part de les seves cames. Són pintures de caire popular.


La col·legiata va anar perdent el seu poder i influència a partir del segle XIV, fins que el tercer marquès d'Aguilar de Campoo, que a la seva vegada era ambaixador extraordinari en els Estats Pontificis, va demanar al papa Paulo III que convertís en col·legiata l'església de San Miguel, situada al bell mig d'Aguilar de Campoo. També demanava que fossin suprimides les comunitats de Castanyeda, Escalada i San Martín de Elines i annexades a la nova col·legiata. 


Aquest és un temple monumental, que destaca per les seves proporcions i pels seus detalls. Està format per una sola nau de poc més de deu metres d'alçada i nou d'ample.


Creiem que el projecte inicial contemplava cobrir la nau amb una volta de pedra reforçada amb arc torals, a jutjar per les pilastres que trobem en els murs laterals. Probablement no es van atrevir a fer una volta tan ample i alta i van acabar el temple amb una coberta de fusta.


Però quan s'acaba la nau ens trobem amb un dels grans tresors que amaga aquest temple: quatre grans columnes circulars serveixen de suport als arcs torals que delimiten una espècie de creuer, sense que existeixi una nau transversal, que està cobert amb una cúpula.


Aquesta s'ha tornat a pintar recentment imitant els motius que s'havien conservat en alguns petits fragments.


Les quatre grans columnes tenen uns capitells igualment monumentals i esculpits. Si ens fixem en el capitell més proper a la nau del costat sud veiem que està dedicat en part a la matança dels innocents. Veiem esculpides a mares desconsolades i a soldats complint les ordres del rei Herodes, també representa amb una llança a la mà. En la cara orientada cap a l'absis es veu a Maria amb el Nen a la falda rebent la visita dels Mags d'Orient. El cimaci està decorat amb uns entrellaçats que van generant espais interiors romboïdals.

Capitell de la matança dels Sants Innocents i de l'Epifania    Capitell de la matança dels Sants Innocents i de l'Epifania

Capitell de la matança dels Sants Innocents i de l'Epifania


L'altre capitell d'aquest arc té representats a dos lleons enfrontats. Just a sobre del punt on es confronten els dos caps, veiem altres tres caps, el central humà i els dels costats també de lleó. En la meitat del capitell més proper a l'absis veiem un gran lleó lluitant amb un home, Samsó que està agafant la boca del lleó amb les seves mans. Aquesta bèstia té un cap humà a les potes davanteres. Completa l'escena un cap de bèstia indesxifrable que trobem al costat de la de Samsó. El seu cimaci també està decorat a base d'entrellaçats, que en aquest cas creen espais interiors romboïdals.

Capitell dels lleons i Samsó    Capitell dels lleons i Samsó

Capitell dels lleons i Samsó


Ens situem ara en l'altre arc toral i tornem a fixar-nos en el del costat dret. Veiem dos lleons que estan devorant a dos personatges, que semblen infants. La resta del capitell està decorat amb pinyes i volutes. El cimaci en aquest cas té dos motius escultòrics diferents: en la part dels lleons veiem palmetes, mentre que en l'altra part es van representar parelles de pelicans, graules i grues.

Capitell dels lleons     Capitell dels lleons

El darrer capitell té representada una escena amb dos lleons, entre els que hi ha un personatge. Alguns estudiosos l'han identificat com a Daniel i els lleons, però la presència d'unes ales al costat del cap de la figura humana no quadraria amb aquesta temàtica. A l'altra banda del capitell trobem un home lluitant amb un lleó, que semblaria Samsó, però ens sorprèn que es representi aquesta escena en dos capitells. El cimaci està decorat amb motius vegetals.

Capitell de Daniel i els lleons?    Capitell de Daniel i els lleons?

Els murs laterals que hi ha entre aquests dos arcs torals estan decorats amb una gran arc cec doble, que descansa en els capitells i pilars circulars. Per sota d'aquest, trobem un altre arc, que es recolza en columnes adossades amb capitells esculpits. En l'arc del costat nord veiem el capitell esquerre decorat amb bèsties d'aspecte simiesc, un home i un lleó, que agafa amb la boca una corda. Aquesta corda la té agafada també el personatge humà. L'altre extrem de la corda està envoltant el coll dels simis, que estan asseguts. El capitell dret presenta a dos lleons enfrontats amb el cap únic en l'angle.

Capitell dels simis    Capitell amb lleons

L'arc del costat sud té la mateixa estructura, si bé en el seu interior té dos arcs cecs. L'arc principal i els dos més petits descansen en dues columnes adossades, amb els capitells esculpits. En el costat esquerre hi ha esculpits dos lleons enfrontats sota volutes, mentre que el dret és de temàtica vegetal.

Capitell amb lleons     Capitell vegetal

En el mur nord, sota aquest arc hi trobem una finestra, bellament decorada amb una arquivolta que descansa en dues columnes. En el capitell de l'esquerra veiem uns entrellaçats, volutes i petits caps d'animals. En el de la dreta es van representar palmetes, volutes i també alguns caps d'animal. Actualment la finestra està cegada.

Mur nord    Finestra del mur nord

Per sota de la finestra, trobem la porta de la sagristia. Pel costat de la nau no presenta cap decoració, però per la sagristia podem veure una arquivolta recolzada en dos capitells i les respectives columnes. Els dos tenen temàtica vegetal. En el del costat dret també hi veiem algun cap humà. Probablement era la porta que comunicava l'església amb el cementiri.

Capitell de la sagristia    Capitell de la sagristia

Porta de la sagristia


Tant el presbiteri com l'absis estan decorats amb un conjunt d'arcs cecs. En el cas del tambor absidal, aquests estan distribuïts en dos registres. Tots són de mig punt i descansen en columnes amb els capitells esculpits. Els del presbiteri són més simples que no pas els de l'absis.


En el costat nord del presbiteri trobem un capitell molt malmès per l'acció de l'home. Degut als cops de martell que ha patit, ens resulta impossible deduir què es volia representar, doncs només podem veure el que queda de diverses figures humanes. El capitell central, malgrat també ha patit nombrosos desperfectes, conserva en bon estat el costat esquerre on es van representar a pelicans, que es piquen a si mateixos. El tercer capitell té esculpida una figura humana molt mutilada, de la que veiem que està en actitud de beneir amb la mà dreta. L'envolten quatre lleons, que sembla com si estiguessin llepant-lo. S'ha interpretat com l'escena de Daniel i els lleons.

Constat nord del presbiteri

Capitell del presbiteri  Capitell del presbiteri  Capitell del presbiteri


Per damunt d'aquests arcs, trobem una imposta decorada amb un escacat. Per sobre de la motllura s'obre una finestra, decorada amb una arquivolta amb columnes, que té els seus capitells esculpits. El del costat esquerre presenta una decoració a base d'entrellaçats, mentre que el del costat dret és de tipus vegetal. Envolta l'arc de mig punt un guardapols escacat. Per sobre de la finestra, trobem una altra motllura, en aquest cas decorada amb palmetes.


Al costat sud del presbiteri es repeteix l'esquema de dos arcs cecs recolzats en tres columnes. El capitell esquerre presenta una decoració amb dos lleons enfrontats. En els angles superiors hi veiem caps humans. El capitell central està decorat amb uns entrellaçats. En el tercer capitell veiem a dos personatges totalment envoltats per serps.

Costat sud del presbiteri

Capitell del presbiteri  Capitell del presbiteri  Capitell del presbiteri


Com en el cas del mur nord, per sobre dels arcs hi ha un espai delimitat per una imposta escacada (inferior) i una decorada amb palmetes (superior) en el que s'obre una finestra. Aquesta va ser modificada per proporcionar més llum al presbiteri, eliminant completament la seva decoració romànica.

Com hem comentat, l'absis també està dotada d'aquests arcs cecs, si bé estan organitzats en dos registres. En l'inferior podem trobar cinc capitells on descansen els arcs. Aquests, com els del presbiteri, han patit diverses mutilacions. El primer capitell, si comencem el recorregut des de l'esquerra, té esculpida en la seva part esquerra a un personatge que sembla estar volant i que té les seves mans sobre un lleó, que està enfrontat amb un altre lleó situat en la cara central. Tots dos es donen la pota dreta. En l'altre angle tornem a trobar a dos lleons enfrontats, que han perdut el cap. Al damunt del quart lleó, trobem una figura "volant" com en el cas del primer. Al damunt del segon i tercer lleó veiem a dos personatges nus, semblen infants, que fugen del cap d'una bèstia que vol engolir-les.

Capitell de l'absiis    Capitell de l'absiis

El segon capitell és de factura molt més tosca. Té esculpit un lleó a cada cara, a sobre del qual hi ha cinc o sis perles. Sota el lleó de la cara central hi ha esculpida una espiral.


El tercer capitell està força deteriorat i s'han perdut els caps de les bèsties representades. En l'angle esquerre veiem a dos lleons enfrontats. El que ocupa la part central del capitell té la cua que li surt per sota del ventre i puja cap a dalt enroscant-se amb la d'un altre lleó, situat a la seva dreta i de menors dimensions. Aquest lleó s'abraça a un altre situat en la cara dreta del capitell.

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

El següent capitell és molt més simple i és de temàtica vegetal amb també boles esculpides.


El darrer capitell d'aquest nivell inferior té representacions figurades. En el costat esquerre podem veure a dos personatges armats amb llances, que semblen estar lluitant. Un d'ells introdueix la llança a la boca de l'altre. Al costat hi ha un personatge que recolza la seva mà en el cap d'un nen nu. Ja en la cara central del capitell trobem un altre personatge que també recolza la seva mà en el cap d'aquest infant. Un cinquè personatge intenta atacar amb una arma blanca a l'anterior. Es completa la decoració del capitell amb una lluita cos a cos entre dos joves.

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

En el nivell superior tenim cinc arcs, en tres dels quals s'obren les finestres que il·luminen l'interior de l'absis. Els cinc arcs estan resseguits per un guardapols que esta decorat amb un escacat en els dos arcs de la dreta, mentre que els altres tenen esculpides palmetes.


En el capitell de l'esquerra veiem una àliga amb les ales obertes, mutilada. El segon presenta una decoració a base d'entrellaçats. El tercer capitell també té entrellaçats que envolten a pinyes.

Capitell de l'absis    Capitell d'entrellaçats

El quart capitell és de temàtica vegetal amb palmetes envoltades per les seves tiges. El següent capitell està decorat amb grans pinyes, mentre que el darrer està decorat amb entrellaçats i alguna flor.

Capitells de l'absis    Capitell d'entrellaçats

En l'absis podem contemplar les úniques restes de pintura romànica conservades a Cantàbria. Es conserven en dos espais diferents i malgrat ser dos petites mostres, ens fan imaginar en l'espectacle visual que generaven quan van ser pintades. En l'extrem sud de l'absis es conserven les imatges de dos apòstols, un al damunt de l'altre. El superior s'ha conservat gairebé de forma íntegra. A la seva esquerra podem veure un petit fragment del que sembla un capitell. Probablement l'apòstol es trobava dins d'un arc de mig punt recolzat en dues columnes. L'altre apòstol no ha tingut tanta sort i només s'ha conservat el seu bust.

Fragment de pintures murals    Fragment de pintures murals

També podem veure restes de pintura mural en dos arcs de la galeria inferior. Un dels quals ha estat repintat durant la darrera restauració. En ell veiem un colom que baixa cap a una copa (refeta gairebé en la seva totalitat) i que està flanquejada per dues àligues.


En l'arc es conserva un fragment d'una sanefa vegetal.


L'altre fragment no ha estat repintat i costa veure el que s'hi va representar. Només es poden veure algunes aus, una de les quals sembla estar de cap per avall. També conservem un fragment de sanefa en l'arc.


Unes altres restes de pintura mural, si bé d'època posterior, les trobem al costat d'una credència del presbiteri. Es tracta de petites restes de pintura que simulen la forma de carreus.


En l'absis podem veure diverses escultures, de les quals només dues són d'època medieval. Van ser tallades en el segle XIII i representen a Sant Pere i a Sant Andreu.

Sant Pere    Sant Andreu

En el costat sud de la nau veiem una imatge moderna de sant Jaume, col·locat al damunt d'un antic capitell decorat amb boles i volutes.


També trobem decoració en l'exterior de l'absis. Està dividit externament en tres carrers gràcies a dues columnes, que s'alcen sobre un podi.


Cadascuna d'aquestes columnes està rematada amb un capitell sota la cornisa. El primer capitell té representat a Daniel en la cara central dins d'un arc de mig punt i als lleons en les cares laterals.  L'altre capitell és molt més simple i té esculpides pinyes en la part superior.

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

Capitell de l'absis


En cadascun dels espais en que es divideix externament l'absis s'obre una finestra. La nord i la central estan més treballada que la sud.


La del costat sud està formada per una finestra de mig punt. Els laterals i l'arc estan decorats amb dues línies paral·leles a mode de bossell. Ressegueix l'arc un guardapols escacat, que segueix pel tambor absidal a mode d'imposta. Envoltant a la finestra trobem una arquivolta cega, decorada amb un guardapols esculpit amb flors. L'arquivolta està recolzada en dos columnes, amb els capitells esculpits. El del costat esquerre és de tipus vegetal, amb volutes, flors i boles. També té temàtica vegetal el del costat dret, però molt més bàsic.

Capitell de la finestra sud    Capitell de la finestra sud

Capitell de la finestra sud    Capitell de la finestra sud


La finestra central és més elaborada. L'arc exterior està decorat amb un guardapols esculpit amb palmetes i altres motius vegetals. Els capitells en que es recolza aquest arc estan decorats amb motius vegetals.

Capitells de la finestra central    Capitells de la finestra central

La finestra en aquest cas, està decorada amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes amb capitells esculpits. En el del costat esquerre veiem a lleons enfrontats, mentre que en el costat dret hi ha dos personatges tocant el corn. Aquests estan dirigits cap a un cap humà que hi ha en l'angle del capitell. El seu cimaci és diferent a tots els altres, doncs està fet amb motius ondulants de tradició visigoda i en un tipus de pedra diferent. Alguns autors creuen que podria haver-se aprofitat d'una edificació anterior.

Capitell amb lleons    Capitell amb personatges que toquen el corn

La finestra del costat nord té la mateixa estructura que la central, si bé tots els capitells són de temàtica vegetal.

Capitells de la finestra nord    Capitells de la finestra nord

La cornisa, que trobem sota la teulada del presbiteri i de l'absis, està decorada amb un motiu de soga. Aquesta es recolza en mènsules, també esculpides. En el mur sud del presbiteri trobem la primera mènsula decorada amb tres rotlles, la segona, segons alguns autors, tenia esculpida a una dona donant a llum, però està força mutilada i no acabem de veure si és realment aquest motiu. La següent té dos rotlles amb una espècie de llaç i petites volutes en els laterals. A  continuació veiem a un animal que amb les potes davanteres té subjectada una presa, una altra bèstia amb el cap girat cap a l'est, un monstre que engoleix a un home i una parella, que sembla abraçar-se, tot i que algunes fonts apunten a que serien dos lluitadors. 

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida


Ja a l'absis trobem una mènsula feta amb quatre cilindres sobre els que hi ha una flor de cinc pètals, la segueix una altra de doble cavet i a sobre un botó floral, una amb tres rotlles, un cap de bèstia amb les dues potes davanteres juntes i dos rotlles amb un altre botó floral entre elles.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida  


En el tram central de l'absis veiem a una figura humana que porta una tina a les seves espatlles, una dona situada cap per avall, amb les cames obertes mostrant el seu sexe i que sosté una olla sobre les seves cames, un cap de monstre, una mènsula erosionada, un porc, dos cavets amb una mena de V, que no sabem interpretar i un monstre devorant a un animal.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida


En el darrer tram podem veure dos mènsules trencades, una formada per tres cavets en gradació, un cap d'un dimoni amb banyes, un petit cap barbat sobre cavets en gradació i tres rotlles.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


Ja en el presbiteri veiem que dos mènsules van ser eliminades en construir un contrafort. La primera que s'ha conservat representa un cap d'animal. A continuació n'hi ha una totalment destrossada, una amb un monstre que engoleix a un home nu, un animal que mossega les mans a un home i dues figures humanes, que han perdut el cap.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


També trobem mènsules esculpides sota la cornisa del mur sud de la nau. Allí podem veure a un ós que subjecta amb la boca i les potes davanteres un pal, un home assegut amb un bastó en forma de T, un àngel que ens beneeix amb la mà dreta i porta una creu amb l'esquerra, un cap d'animal amb la boca oberta, una mènsula trencada en que sembla que es va representar a un animal assegut, un personatge que sosté una bota sobre les seves espatlles i sembla que ens mostra el seu membre, una altra mènsula trencada que podria representar un peix, una figura humana, probablement una dona, amb turbant o còfia i un cap de marrà.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


Si continuem amb el nostre recorregut, trobem un cap que està a mig camí entre un rostre humà i un d'animal, un cap de cabra, un animal en una posició estranya i amb el cap entre les potes, una àliga que té un cap humà entre les seves potes, un cérvol, un home amb cap de simi, que té una soga al voltant del coll i que està unida a un pal, que sosté amb les mans. També ensenya ostentosament els seus atributs masculins. A continuació tenim una mènsula similar a la tercera descrita en aquest paràgraf, un cap humà amb la boca oberta i calb i un ós assegut i que mira cap a l'est.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


La següent mènsula està decorada amb dues boles. A continuació n'hi ha una amb dos volutes sobreposades, una amb un cap d'animal fantàstic o d'una serp, un cap d'home amb barba i calb en la part central de la testa, una mènsula trencada, que tenia esculpit el cap d'un animal, dos elements que semblarien capolls de seda entre els que hi ha una bola encaputxada i flanquejats per volutes, un animal que ha perdut el cap, dues serps entre llaçades i un colom.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


També trobem mènsules esculpides en la part exterior del creuer, si bé només en les seves cares est i nord. Estan situades sota una cornisa escacada, desapareguda en gran part. La primera mènsula del costat nord representa un cap d'animal, força malmès. A continuació tenim una mena d'aspa, amb dues boles a la part inferior. La tercera està decorada amb un altre cap de bèstia erosionat. Seguim el recorregut amb una mènsula amb un disc a sobre d'un doble cavet, un petit cap d'animal al final d'uns cavets en gradació, un home barba, assegut i mostrant el seu membre, el cap d'un monstre, un personatge que l'erosió no ens permet saber que fa, un monstre que engoleix a un home nu, que intenta fugir i un home assegut que toca un instrument o porta una caixa. Tornem a trobar un altre home o un mico ensenyant el seu membre, un cap de marrà, un cap humà calb, cavets en gradació sobre els que trobem un cap, similar a l'anterior però més petit, tres tines, un cap de cabra, una mènsula mutilada que podria representar a un contorsionista i una mènsula llisa, probablement afegida en alguna època posterior.

Mènsules esculpides   Mènsules esculpides

Mènsules esculpides   Mènsules esculpides

Mènsules esculpides   Mènsules esculpides


El costat nord ha estat reformat amb el pas dels segles i de fet va necessitar la construcció d'un contrafort en la part central. En general, les mènsules que hi trobem, presenten un estat de conservació força deficient. La primera torna a ser llisa a la que segueix una amb un cap humà. La tercera presenta cavets en gradació, a sobre dels quals hi ha una bola. A continuació veiem un cavet amb volutes en els laterals i que a sobre sembla tenir una agrupació de dos rotlles i una bola. Realment ens costa interpretar el seu significat. 

Mènsules esculpides    Mènsules esculpides

Mènsules esculpides    Mènsules esculpides


En el mur sud de la nau i del presbiteri, podem veure encastats entre els carreus dos elements escultòrics aprofitats. En un d'ells es poden veure les traces de tres personatges. El central està assegut amb el braç doblegat i cap per amunt (pantocràtor?). El flanquegen dues figures més petites dempeus. Totes tres tenen nimbe. Malauradament no podem saber de qui es tracta, doncs estan molt deteriorades, doncs segons sembla els nois del poble li tiraven pedres durant la Quaresma.


L'altre, situat en la part alta del presbiteri, té esculpits a un griu i un ocell entre les fulles i els fruits d'una vid.


En el mur sud veiem una porta de mig punt adovellada, actualment cegada. Probablement era l'accés al temple per als habitants de la zona.


A l'interior del temple s'ha aprofitat aquest espai per allotjar-hi la pila baptismal, totalment llisa i només amb un bossell a la part superior.


En el mur nord, també trobem una porta de mig punt cegada, en aquest cas de menors dimensions.


Adossada al mur sud trobem la torre campanar. Inicialment va ser concebut per allotjar una escala de cargol, que arribava fins la part superior del creuer. S'accedia a ella des de l'interior del temple, però posteriorment es va cegar aquest accés i es va obrir un des de l'exterior.


També es va sobrealçar la torre amb el pis de les campanes en el segle XVI.


S'accedeix al temple per una porta que el comunica amb el claustre.


És de factura senzilla, formada per dos arquivoltes de mig punt, recolzades en dos columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals de molt senzilla factura.

Capitells del costat dret    Capitells del costat dret

El claustre actual es va construir en els segles XVI i XVII. En ell es conserven diversos elements portats d'altres parròquies de la zona, així com alguns sepulcres nobles.

Claustre   Claustre

Distribuïts al llarg de les galeries del claustre trobem algunes tapes de sepulcre romàniques. Una d'elles pertany a l'abat Pere, mort en 1183. Així consta en una inscripció situada en la part central. A banda i banda hi ha decoracions a base de flors circumscrites i fulles vegetals.


Hi ha una altra tapa de sepulcre amb una inscripció, força erosionada, que malauradament no ens descriu qui va ser-hi enterrat.


Trobem també un altra coberta de sepulcre a dues aigües, que conserva la inscripció en una de les seves cares, datada l'any 1119.


L'altra tapa de sepulcre que es conserva en les galeries del claustre està decorada totalment amb fulles de quatre pètals.


Però la peça més interessant és un sepulcre complert sota un arcosoli. Malauradament, està força deteriorat, però encara podem veure amb claredat les seves traces gòtiques. El sepulcre està recolzat en lleons i un gos.

Arcosoli i sepulcre

Capitell de l'arcosoli    Capitell de l'arcosoli


La seva tapa està decorada amb motius vegetals que envolten una gran espasa.


La cara frontal té diverses representacions humanes.


En la part central trobem el Pantocràtor dins l'ametlla mística, envoltada del Tetramorf.


A banda i banda, trobem a uns personatges dins quatre arcs apuntats. En un extrem veiem a un àngel que amb la seva trompeta crida al Judici Final. En l'altre, Sant Miquel amb la balança es disposa a pesar les ànimes. La resta de figures estan tant deteriorades que no es permet la seva identificació. Al damunt d'aquestes figures hi ha un conjunt de motius heràldics. Es desconeix la identitat de les despulles que hi havien en el seu interior. Només coneixem que va ser enterrat en 1231.

Detall del sepulcre d'un cavaller   Detall del sepulcre d'un cavaller

Sobre aquest sepulcre hi veiem una curiosa finestra en forma de Tau, probablement procedent del temple anterior. No es pot descartar que inicialment fos una creu circumscrita.


En una capella, que s'obre en la galeria nord del claustre, veiem un altre sepulcre interessant.


La seva tapa està decorada amb dos motius d'entrellaçats. Estan emmarcats per un motiu de soga.


Els laterals estan decorats amb una sèrie d'arcs. Presenta la curiositat que els d'un costat són diferents dels de l'altre. Per una banda veiem arcs creuats similars als que trobem en el claustre de San Juan de Duero de tradició musulmana. A l'altra banda veiem arcs de mig punt recolzats en columnes.

Lateral del sepulcre     Lateral del sepulcre

En els peus del sepulcre veiem esculpida una petita flor de quatre pètals.


El sostre d'aquesta capella presenta una decoració molt bàsica d'època gòtica. Com en la capella que hem vist en les restes de l'antic temple, la decoració està feta imitant carreus i amb un estel al centre.

Sostre de la capella    Sostre de la capella

També podem veure un carreu esculpit amb dos personatges, tallats de manera molt tosca i que procedeix de l'església de Villaescusa de Elines.


En una de les parets de la capella s'hi ha encastat una antiga mènsula en forma de cap humà, que té grans ulls i la boca oberta. Trobem un cap de característiques similars encastat en una de les parets del claustre. Es conserva una altra mènsula, en aquest cas mutilada. No sabem si es tractava d'un altre personatge humà o d'un animal.

Mènsula    Mènsula    Mènsula

En les darreres excavacions, es va localitzar un capitell, que té esculpits dos felins enfrontats i alguns caps humans.


També es conserven tres piles baptismals romàniques procedents d'altres temples abandonats de la zona i que van ser recollides per evitar el seu espoli. Les tres estan datades en el segle XII.  La primera que trobem va ser portada des de l'església de la Purísima Concepción de Quintanasolmo.  Presenta una decoració en forma de soga en la cara superior, així com en la part més alta del vas. La resta de la superfície està ocupada per arcs de mig punt, que es recolzen en un anell, situat en la unió amb la base.


Una altra pila conservada és la de l'església de Santa María de Villaescusa de Ebro. Està decorada amb dues franges de triangles o dents de llop flanquejades i separades per tres franges decorades amb un motiu de soga. En la part inferior, tot i que difícil de veure per la posició, veiem un grup d'arcs de mig punt.


La darrera pila és molt similar a aquesta, sense el fris d'arcs cecs de la part inferior. En aquest cas va ser portada des de l'església de la Asunción de Santa María de Hito.


Des d'aquí volem agrair al pare Ezequiel l'amabilitat que va tenir amb nosaltres, acompanyant-nos en la nostra visita per aquest sector de Valderredible i permetent-nos visitar, gaudir i fotografiar el seu patrimoni.