El lloc on avui s'aixeca el temple va estar ocupat ja en època romana, a jutjar per les restes trobades en 1978 quan es construïa la carretera que passa pel seu costat. Aleshores es va localitzar una vil·la romana del segle III.

Al voltant d'aquesta construcció es van trobar nombrosos enterraments, corresponents a una necrópolis altmedieval. Malauradament a dia d'avui no s'han posat en valor aquestes restes, doncs un cop acabada la seva excavació es van tornar a tapar.

El temple es de caire rural i ha estat reformat profundament al llarg dels segles. De fet, costa trobar l'empremta romànica, doncs la nau va ser reformada a finals del segle XIV o principis del XV, quan es construeixen les voltes nervades. Posteriorment, en 1689 es construeix una nova capçalera en estil barroc.

El mur oest està coronat per un campanar de cadiretade dos pisos. En l'inferior s'obren dos ull de mig punt resseguits per un guardapols llis. En el pis superior s'obre una finestra de perfil apuntat.

En el claustre de San Martín de Elines es conserva la pica baptismal d'aquest temple. Com moltes altres piques de la zona està decorada amb dos franges de dents de llop i tres de motiu de soga.