Cantàbria


Santa Maria la Mayor de Villacantid
(Hermandad de Campoo de Suso)

43º 00,222'N ; 4º 12,443'O    




La primera vegada que trobem documentat el lloc de Villacantid és en l'any 999, quan apareix en la carta de població de Cervatos. Molts estudiosos consideren aquesta carta com a apòcrifa o si més no que va ser modificada al llarg dels segles. En aquest document no apareix l'església de Santa Maria, si no la de Sant Pere, modificada totalment en el segle XVI. Actualment no té culte i acull el centre d'interpretació del romànic de la zona.


Gràcies a les visites pastorals dels diferents abats del monestir de Cardeña, podem deduir que l'església de Santa Maria de Villacantid depenia d'aquest cenobi. Sembla que hauria estat el rei Alfons VIII qui hauria donat l'església al monestir.

El temple actual es va començar a construir en el segle XII. Probablement la idea inicial va ser la d'un temple d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals i capçada a l'est per un absis semicircular.


Ben aviat, probablement en el segle XIII, es va modificar aquest plantejament. No està clar si la nova construcció havia de tenir tres naus o només dues. Tot fa indicar que només es va començar a construir la nau nord i que no es va finalitzar. Aquesta nau té capçalera plana amb una finestra de mig punt i doble esqueixada i està coberta amb una volta apuntada. Es conserven fragments pictòrics del segle XVI.


La volta està reforçada per un arc toral de perfil apuntat, que amb la configuració actual del temple sembla més un arc triomfal. Es recolza en dues columnes adossades, amb els capitells esculpits. En un d'ells es van esculpir motius vegetals, mentre que en l'altre hi ha quadrúpedes.

Capitell vegetal   Capitell amb quadrúpedes

Aquesta nau es comunica amb la central amb dos arcs formers, el més oriental de mig punt i l'altre lleugerament apuntat.


Aquest segon descansa en dos columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals, un molt més simple que l'altre, com si no s'hagués acabat. Al primer arc se li va rebaixar l'alçada en el segle XVII i actualment descansa directament en els pilars.

Capitell vegetal   Capitell vegetal

Actualment el temple presenta una coberta de fusta a dues aigües que cobreix les tres naus. La presència d'una columna amb un capitell en el pilar que hi ha entre els arcs formers del costat nord, fa pensar en que servia de suport per a un arc toral. Aquest capitell està decorat amb motius vegetals i geomètrics.


També estan decorats els capitells de l'arc triomfal, que és de mig punt i doblat. En el capitell esquerre veiem una escena recurrent en el romànic de la zona: la lluita entre dos cavallers amb una figura central que fa de mediadora entre els dos, probablement es tracta d'un torneig o justa. La decoració del cimaci és de tipus entrellaçat. El capitell dret està decorat amb grius alts i altres bèsties que s'enfronten entre elles. El seu cimaci està decorat amb flors circumscrites.

Capitell de l'arc triomfal   Capitell de l'arc triomfal

L'absis és la part millor conservada del temple del segle XII. Exteriorment està separat en tres espais mitjançant dues parelles de columnes.


Aquestes columnes arriben fins la cornisa. El capitell esquerre està decorat amb una escena de cacera. Dos homes armats amb una llança i una ballesta porten a tres gossos, que intenten caçar a un ós. El capitell dret té representades dues escenes diferents: Samsó i el lleó i també dos cavallers lluitant. Entre les dues escenes hi ha una figura femenina, que alguns autors ha identificat com la Virtut, que acull a tots aquells que lluiten per aconseguir-la.

Capitell de l'absis

Capitell de l'absis   Capitell de l'absis


La decoració del tambor absidal es completa amb les mènsules, que hi ha sota la cornisa, decorada amb puntes de diamant. En les mènsules s'hi van esculpir boles, oques, lleons, bèsties fantàstiques i figures humanes.

Mènsula esculpida  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides


La finestra de l'absis també està decorada. L'arc de mig punt està decorat amb dents de serra a mode de ziga-zaga, que es recolza en dues columnes, que també presenten decoració a base de dents de serra. Envolta el conjunt un guardapols decorat amb flors circumscrites.


Els capitells són de tipus zoomòrfic. El de l'esquerra té lleons rampants, mentre que en el de la dreta hi ha esculpits uns grius.

Capitell de la finestra   Capitell de la finestra

Interiorment l'absis presenta una imposta decorada que recorre tota la superfície del tambor absidal. Està decorat amb motius florals.

Interior de l'absis     Imposta decorada

L'absis està decorat amb pintures murals del segle XVI i representen l'assumpció de la Verge. El seu estat de conservació és molt deficient.
 

L'element que més sorprèn de tot el temple és la seva porta d'accés, situada al costat de l'absis, en l'espai on esperaríem trobar la capçalera de la nau sud. Molt probablement va ser col·locada en aquest indret en el segle XVII, quan es va reformar l'església. Està formada per cinc arcs apuntats en gradació.


Els arcs parells estaven recolzats en parelles de columnes amb els capitells esculpits. Només s'ha conservat el fust i el capitell del costat dret de l'arc interior. El capitell està decorat amb grius enfrontats. Els pilars entre les columnes estan  decorats amb un motiu de soga en l'angle.


L'arc exterior està decorat a base de cercles que s'entrellacen. La següent arquivolta està formada per tres bossells llisos. El tercer arc està format també per tres bossells, però el central presenta una decoració en forma d'escacat. La segona arquivolta té esculpits motius florals. L'arc interior presenta les dovelles totalment llises.


Al costat de la porta veiem quatre carreus decorats amb dents de serra en fora de ziga-zaga, que probablement van ser reaprofitats quan es va traslladar la porta aquesta ubicació.


Durant la reforma del segle XVII es va construir una torre campanar als peus de la nau.


En l'interior del temple es conserva una pica baptismal. Està decorada amb un fris de boles en la part superior.


Sota aquesta sanefa veiem a dos personatges que sostenen una flor de lis, un lleó i una creu.


Junt a la porta hi ha una simple pica beneitera.