Com molts altres temples de la zona, es citat per primera vegada en el Becerro de las Behetrías de l’any 1352, com un lloc depenent del bisbe d’Oviedo a la Merindad de les Astúries de Santillana. Malgrat ser Bé d’Interés Cultural des de 1930, resulta realment complicat poder accedir al seu interior fora dels horaris de culte.

Hi ha un altre document conservat en la catedral d’Oviedo, el Líber Testamentorum, que parlaria de la fundació d’aquest antic monestir a meitats del segle IX. No tots els historiadors estan d’acord amb la veracitat d’aquest document, doncs es creu que va ser escrit molt més tard, per tal de legitimar les possessions de la mitra d’Oviedo a la zona.

Si que coneixem amb certesa l’existència d’un monestir en aquest indret a principis del segle XI (1031), doncs en un document de Santillana del Mar apareix la venda d’un solar per part de l’abat Poncio de Yermo a l’abat Juan de Santillana.

El temple actual va ser aixecat entre finals de segle XII i principis del XIII, segons podem deduir de la inscripció que hi ha en el costat dret de la porta d’entrada. En ella es dedueix que va ser feta per Petro Quinta en 1203 (ERA MCCXLI).

Ens trobem davant un temple format per una sola nau, amb coberta de fusta i capçada a l’est per un absis semicircular.

Aquest absis està dividit verticalment per dos contraforts esglaonats. També està dividit horitzontalment amb una imposta decorada amb rombes tangents.

En la part central s’obre una finestra força peculiar. El seu arc, lleugerament apuntat, està fet directament en un bloc de pedra i s’ha decorat amb uns entrellaçats.

Aquest descansa en dues columnes amb els capitells esculpits. En el de l’esquerra tenim a una parella que s’abraça, mentre que una figura de dona o nena amb faldilla de volants dirigeix la mirada cap a ells i es posa les mans al ventre. En l’altra cara del capitell veiem a una altra dona, acompanyada per un home que té una espasa. Al seu damunt, en el cimaci, elements vegetals. El capitell del costat dret també està decorat amb motius vegetals i té un cimaci fet amb entrellaçats. En tots dos casos es va mutilar la cara frontal del cimaci. 

Per la part interior la finestra el tambor absidal resta ocult per la presència d'un retaule barroc.

El retaule té una obertura on hi ha la talla de la Verge, per la qual s'entreveu la finestra. Està decorada amb un arc apuntat, decorat amb dos bossels i una escòcia decorada amb boles. Aquesta es recolza en dues columnes, amb els capitells esculpits. El capitell esquerre té a dos personatges lluitant, mentre una dona els mira. El capitell del costat dret té un contorsionista, acompanyat per dos personatges que toquen instruments musicals: un rabec i un pandero, instruments que tornarem a trobar en el mur sud del temple.

La cornisa del tram sud del presbiteri està recolzada en quatre mènsules, tres de les quals són de proa de vaixell i una decorada amb puntes de diamant.

Ja en l’absis trobem una mènsula amb tres rotlles, una amb un cap humà de rostre grotesc, una bola encaputxada, un altre cap humà de llarg coll, sense cabell i la boca entreoberta. La següent mènsula és de proa de vaixell, mentre que la sisena presenta un altre cap humà similar a l’anterior.

A continuació veiem a un personatge assegut i que sosté sobre els genolls un llibre obert. També veiem una mènsula amb el que sembla una cabra tocant l’arpa amb les potes davanteres. A continuació trobem una parella despullada en actitud sexual entre dues mènsules en forma de proa de vaixell. També són de proa de vaixell amb decoracions les tres darreres, un d'ells amb decoració de triangles.

En el mur nord del presbiteri trobem un quadrúdpede de difícil identificació (un gos, un porc senglar?). Una mènsula amb caps d’animal dins una mena de nòria, una amb entrellaçats i la darrera torna a ser de proa de vaixell decorada.

La diferència d’alçada entre la nau i l’absis va permetre que s’obrís un òcul en el mur est, envoltat per un guardapols escacat.

La comunicació entre la nau i el presbiteri es fa mitjançant un arc triomfal, doble i apuntat. Està resseguit per un guardapols decorat amb puntes de diamant.

L’arc descansa en dos capitells esculpits i que tenen cimacis decorats amb motius vegetals. El capitell esquerre té un Pantocràtor en la part central, que sosté un llibre amb la esquerra, mentre beneeix amb la dreta. Com és habitual està dins una mandorla i està envoltat pel Tetramorf. En les cares laterals veiem als dotze apòstols, sis a cada cara i disposats en dos fileres.

El capitell dret està decorat amb l’escena de l’Epifania. El centre del capitell l’ocupa Maria amb el Nen a la seva falda. Aquest té la mà dreta alçada en actitud de beneir. Al seu costat està sant Josep, que sosté amb les mans una ofrena. En el costat dret veiem als tres Reis Mags a cavall. En el costat esquerre del capitell hi ha un personatge que s’acosta a Jesús amb els braços estesos, com volent agafar-lo. Al seu darrera hi ha un altar, sobre del qual hi ha un calze. Alguns estudiosos han identificat aquest personatge com Zacaries, representant així la presentació de Jesús al temple.

La porta de la sagristia abans comunicava amb una capella. És també d'arc doble apuntat. Els seus capitells són de tipus vegetal.

Sens dubte la part més interessant del temple és el seu mur sud, que conserva una rica mostra escultòrica. Sota la cornisa, decorada amb rombes, trobem mènsules esculpides, entre les quals s’ha practicat un petit arc excavat al mur.

Si comencem el nostre recorregut per l’esquerra trobem tres mènsules decorades amb puntes de diamant i rombes. En la següent veiem representada una àliga, que en el seu bec porta una presa. La cinquena mènsula forma part d’una escena de caça en la que s’ha representat un animal, potser un os, d’esquenes. Al costat trobem a un home que sosté una llança amb una mà i toca el corn amb l’altra. Al seu costat hi ha un gos i mènsula on hi trobem a un ballester.

El següent grup de mènsules ens parla d’altres activitats quotidianes de la vida medieval, com eren les típiques de la joglaria. Veiem a un personatge tocant el rabec, una dona que toca el pandero, creant la música amb la que balla una contorsionista.

Seguim el nostre recorregut amb unes mènsules amb contingut sexual. En primer lloc veiem a un home masturbant-se. A continuació hi ha el cap d’una bèstia, que engoleix a un personatge nu. En la següent mènsula tornem a trobar un home ensenyant-nos el penis. En la catorzena mènsula hi ha una dona asseguda amb una llibre obert sobre la seva falda. A continuació veiem a una dona ensenyant-nos els genitals a la que segueix una parella abraçada i una parella molt particular. El personatge de l’esquerra té cap d’animal i sosté una espasa amb la mà dreta. L’altre és una dona amb toca i túnica que abraça al seu company de mènsula. En la següent es representa a una dona a la que dues serps li mosseguen els pits, mentre un dimoni intenta obrir-li la boca. També es va esculpir a l’àvar, amb una bossa penjada del coll, a la que un dimoni li vol introduir un element per la boca, similar a la de la mènsula anterior. Culmina el cicle una parella abraçada i nua.

Les dues darreres mènsules tenen representada una altra àliga que sosté una presa amb les seves potes i dues boles amb una fulla de cinc puntes al seu damunt.

En el mur sud també s’obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada. Estan decorades amb un senzill guardapols escacat.

Al damunt de cadascuna d’aquestes finestres trobem un element escultòric encastat en el mur. El del costat esquerre sembla ser el cap d’alguna fera, potser un lleó. En canvi, la de la dreta si que podem assegurar que és una lleona, que agafa amb les seves potes a dos cadells.

Hi ha altres elements escultòrics decorant aquest mur. Es tracta d’un relleu de Santa Marina, segons podem llegir en una inscripció. Sota dos arcs veiem dues figures femenines. La del costat dret està amb les mans alçades, mentre que la del costat esquerre sosté el que sembla un llibre. Entre elles un àngel que sembla protegir o acollir a la primera figura. Per damunt dels arcs veiem torres i armadures, que representen la ciutat de Jerusalem. Està clar que aquest fragment formava part d’un conjunt més gran, doncs l’arc esquerre no està complert.

L’altre relleu representa a la Verge amb el Nen a la falda, també allotjats sota un arc romànic amb capitells vegetals. La factura dels dos conjunts ens recorda als relleus que es conserven en l’interior del temple de Santillana del Mar.

La porta d’entrada al temple s’obre també en aquest mur, en un cos avançat. Està formada per sis arcs apuntats i en gradació.

L’arc interior, que envolta el timpà, és totalment llis. El segueix un arc decorat amb un bossell en l’angle. El tercer arc presenta tres bossells, el central més gruixut. El quart té esculpides puntes de diamant en l’angle, mentre que el cinquè té un bossell en l’angle i boles en l’escòcia. El darrer arc torna a presentar un bossell. Envolta a tot el conjunt un guardapols decorat amb cercles secants que conformen una mena de cadena. Tots els arcs descansen en cimacis decorats amb motius vegetals, que es perllonguen pel mur avançat en el que s’obre la porta en forma d’imposta.

El tercer i cinquè arc descansen en parelles de columnes, que tenen els seus capitells esculpits. El capitell més exterior del costat esquerre presenta una lluita entre dos cavallers, amb una figura femenina que els intenta separar. El cavaller situat a la dreta té la mà alçada, brandant la seva espasa i porta un escut amb una creu. Al seu darrera hi ha un dimoni, que li parla a cau d’orella. El cavaller, que podem veure en la cara frontal, ataca amb la llança l’escut del seu contrincant. Ell porta un escut amb set rajos que surten d’un punt central. Al seu costat podem veure un capitell amb dues bèsties alades enfrontades.

En el capitell interior del costat dret es va representar l’escena de Daniel amb els lleons. A la dreta de Daniel hi trobem un àngel amb una llança i un llibre, mentre que a l’esquerra hi ha un dimoni amb expressió de derrota. En el capitell exterior veiem dos lleons que giren els seus caps vers un personatge desmembrat, que es situa en la part superior de l’angle del capitell.

El timpà està decorat amb un cavaller que lluita contra una bèstia monstruosa, que està mossegant la seva llança i s’abraona cap a ell, que es protegeix amb l’escut. El cavaller branda l’espasa amb la mà dreta i sembla rebre l’ajuda d’un àngel que hi ha al seu costat.

En creuar la porta, ens sorprèn veure aquesta mateixa escena esculpida en la part interior del timpà, si bé amb lleugeres diferències, doncs sembla que va estar tallat per un mestre diferent.

Ara el cavaller ja ha clavat la seva espasa en el pit de la bèstia, mentre que aquesta mossega el seu escut. La bèstia està mortalment ferida, doncs part de les seves vísceres estan fora del cos. Està clara la moralitat d’aquestes dues imatges. En la lluita entre el Bé i el Mal, si tens fe en Crist i la seva església, guanyarà sempre el Bé i es venceran a totes les bèsties de paganisme i del pecat.