Cantàbria


Santa Maria la real de las Henestrosas de las Quintanillas
(Valdeolea)

  42º 52,328'N ; 4º 11,706'O    




Actualment l’església es troba isolada, dalt d’un petit turó i a més d’un quilòmetre de l’actual nucli de població. Es creu que es va construir en aquest indret per que ja era utilitzat en l’antiguitat com a lloc funerari, a jutjar pels diferents enterraments que es van localitzar al nord de l’edifici. Per altra banda també s’han trobat diversos elements que demostren la romanització que va patir aquest indret i per tant, també podria ser que el nucli de població estigués més proper en el moment de la construcció del temple.


L’església romànica original va ser construïda amb una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular. A aquesta nau se li van afegir posteriorment dues naus més, una a cada banda.


L’absis està dividit verticalment en tres espais gràcies a dos contraforts, que es converteixen en columnes dobles a partir de la línia d’imposta que el recorre horitzontalment i que està decorada amb rombes.


Els seus capitells dobles estan decorats amb motius vegetals, si bé el del costat nord està molt erosionat.

Capitells de l'absis    Capitells de l'absis

En la part central de l’absis s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, actualment cegada per la presència d’un retaule barroc. Està decorada amb un guardapols llis, que protegeix a un arc lobulat, amb sis petits arcs de mig punt.


Aquest arc descansa en dues columnes amb els seus capitells bellament esculpits, es creu que per Joan de Piasca o algun dels seus deixebles. El del costat esquerre presenta a dos grius rampants. El cimaci està decorat amb motius vegetals molt elaborats. En el costat dret veiem a un griu, de la boca del qual surt una cinta perlada, que acaba formant un molinet o espiral, que podem trobar en d’altres temples de la zona. El seu cimaci també presenta decoració vegetal.

Capitell del costat esquerre   Capitell del costat dret

La columna del costat dret té un fust decorat amb un motiu helicoïdal i botons florals.


Sota la cornisa de l’absis i el presbiteri, decorada amb rombes que formen un motiu de niu de vespa, trobem diverses mènsules esculpides. Comencem la nostra descripció pel costat sud del presbiteri, on trobem una mènsula de cavet amb dos rotlles situats en la part superior i en la inferior. La segona presenta una decoració a base d’una fulla d’acant. Les tres següents representen un cicle festiu amb una acròbata, un músic que toca el rabell i una ballarina que corba el seu cos. Malauradament, la construcció de la sagristia dificulta molt la seva contemplació.

Mèsnules esculpides del presbiteri   Mènsula esculpida

Ja en l’absis tornem a trobar una mènsula amb dos rotlles, una fulla d’acant que es corba per la part superior, un monjo assegut que està llegint un llibre, un altre personatge assegut força erosionat, que té una taula en la que està escrivint o dibuixant.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


En el tram central del tambor absidal veiem a un cérvol, un altre personatge que toca el corn, malauradament molt erosionat, un lleó i una cigonya que té enroscada una serp al coll.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


Les següents quatre mènsules es troben en el carrer nord de l’absis. Novament trobem una mènsula amb dos rotlles, una fulla d’acant enrotllada i dos més amb dos rotlles. Els del costat nord del presbiteri van desaparèixer en construir la nau lateral.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida

L’interior de l’absis i del presbiteri estaven coberts amb pintures fetes pel taller del mestre de San Felices, probablement per un dels seus deixebles.


En el mur de l’epístola trobem l’escena de la Fugida d’Egipte, on la Sagrada Família es perseguida per uns soldats i són protegits per un segador. Al seu costat hi ha la Matança dels Innocents, força colpidora, doncs veiem a un soldat travessant a un nen amb la seva espasa.

Fugida a Egipte     Escena de la Matança del Innocents

En el costat de l’Evangeli veiem a Sant Jaume matamoros i al seu costat una escena, que alguns estudiosos com Santiago Manzarbeitia, han identificat com la Unció a Betània. D'una banda veiem a tres Apòstols nimbats a la part superior d'una taula. A la part inferior, veiem a Maria Magdalena amb altres tres personatges. El de la dreta té nimbe i per Manzarbeitia seria Crist recriminant a Simó, que al seu torn hauria hauria esbroncat a Maria Magdalena per ungir a Jesús amb uns perfums massa cars. No tenim clara aquesta interpretació de l'escena, ja que el nimbe i la imatge de Crist no es corresponen amb les altres pintures atribuïdes a taller de mestre de Sant Feliços, si bé creiem que aquestes van fetes per un deixeble.

Sant Jaume matamoros   Unció a Betània

També veiem a un domador amb tres cavalls davant un mur amb merlets. Es tracta dels cavalls deñs tres Mags d'Orient, dels quals en té cura un patge. Darrera del retaule tenim la resta de l'escena de l'Epifania, de la que s'intueix la figura d'un mag si un mira pel lateral del retaule.


Quan es va restaurar el retaule, es van poder veure les escenes que hi ha al darrera d’aquest. La gran veneració dels fidels a les imatges que hi ha en aquest retaule ha impedit que aquest es pogués retirar i ubicar en un altre espai. Així doncs, resten ocultes les escenes de la Nativitat i l’Epifania.

En el costat esquerre de l’arc triomfal veiem la Missa de Sant Gregori, on Crist es va aparèixer. Al seu costat, ja en la nau veiem les imatges de Sant Pere i Sant Pau.

Escena de la missa de sant Gregori     Sant Pere i sant Pau

Sota d'aquestes escenes trobem a dues imatges de santes, María Magdalena i santa Bàrbara.

Imatge de Maria Magdalena     Imatge de santa Bàrbara

Part de les pintures han quedat ocultes darrera del retaule barroc, presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu, del segle XIV.


L’arc triomfal és de perfil apuntat. Està resseguit per un arc decorat amb dents de serra.


Els seus capitells són de molt bona factura, que ha estat atribuïts al mateix taller que va treballar a Santa Eufemia de Cozuelos, doncs són molt similars, especialment el del costat esquerre, on veiem a Samsó amb el lleó. Sorprèn la presència d’un personatge que agafa de la cua al lleó en la cara est del capitell. En el costat contrari veiem a un griu, de la boca del qual surt una tija perlada, que acaba en els característics molinets d’aquest taller. El cimaci també està decorat amb motius vegetals.

Capitell de Samsó    Capitell de Samsó

Capitell de Samsó


En el capitell dret veiem a quatre grius amb el cap girat cap enrere.

Capitell amb grius    Capitell amb grius

Capitell amb grius


A principis del segle XVI es decideix ampliar el temple amb dues naus laterals. Aprofitant aquesta reforma, es cobreix la volta central, igual que les noves naus, amb voltes de creueria.


Els arcs formers, que separen les naus, són de mig punt i descansen en columnes adossades als pilars. Aquestes columnes tenen els seus capitells d’estil cistercenc, amb motius vegetals molt simples i en alguns casos també amb petits arcs.

Capitell de l'interior del temple  Capitell de l'interior del temple  Capitell de l'interior del temple

Capitell de l'interior del temple  Capitell de l'interior del temple  Capitell de l'interior del temple

Capitell de l'interior del temple  Capitell de l'interior del temple 


La porta d’entrada, datada a principis del segle XIII, es va traslladar a una nova ubicació quan es van construir aquestes noves naus. Està oberta en el nou mur sud del temple i està formada per quatre arquivoltes, que envolten un arc apuntat. El conjunt està resseguit per un guardapols llis.


L’arquivolta més interior i la tercera estan decorades amb bosells, mentre que la segona té dents de serra i la més exterior és llisa.


Les quatre arquivoltes descansen en quatre parells de columnes, que tenen els capitells decorats amb motius vegetals.

Capitells de la porta    Capitells de la porta

En l’angle sud-oest podem veure l’antic fust d’una columna encastat en el mur. El seu capitell i cimaci estan decorats amb motius vegetals, al costat dels quals sembla que hi havia un cap esculpit.


El temple tenia un campanar d’espadanya, es creu que similar al de San Salvador de Cantamuda, format per dos nivells de grans obertures. En l’any 1503, quan es va reformar el temple, també es va modificar aquesta espadanya, convertint-la en un campanar de torre. L’antiga estructura es va convertir així en el mur occidental d’aquest nou campanar.


Les obertures del pis inferior va ser cegades. Són dues finestres decorades amb un arquivolta, molt erosionada, que es recolza en columnes dobles al centre i senzilles en els laterals. Els seus capitells són de tipus vegetal.


El pis superior presenta també dos finestres romàniques en la cara oest i altres de factura posterior en els altres murs. En aquest cas, no hi ha l’arquivolta exterior, si no que directament l’arc de mig punt es recolza en columnes amb els capitells també de temàtica vegetal.


Als peus del temple hi ha un espai habilitat com a baptisteri, on hi ha l’antiga pila baptismal.