Cantàbria


Santa Olalla de la Loma
(Valdeolea)

42º 56,075'N ; 4º 12,140'O    




L'església de Santa Olalla està situada fora del petit nucli de població, en un indret amb unes vistes formidables. Va ser edificada a finals del segle XIII, malgrat que va ser profundament reformada en època barroca, quan se li va afegir la torre campanar actual, la sagristia i es va construir el porxo.  


El temple té una sola nau, capçada a l'est amb un absis rectangular. Aquest està cobert amb una volta apuntada, mentre que la nau té una coberta a dos aigües de factura moderna.


El temple destaca per les pintures murals que cobreixen totalment la volta de l'absis i el mur de llevant. Estan fetes a finals del segle XV pel taller conegut com Mestre de San Felices. Rep aquest nom per que aquest pintor o grup de pintors van decorar l'església de San Felices de Castillería i a partir d'aquí, van estendre el seu art per algunes esglésies del sud de Cantàbria i del nord de Palència. La seva obra es caracteritza per una pintura molt plana, que busca tímidament la perspectiva, però amb colors i un traç molt simple i sempre a dins de plafons rectangulars.


Comencem el nostre recorregut per les pintures de l'absis pel registre inferior del costat nord. Allí veiem a sant Jaume matamoros, a sant Miquel derrotant al dimoni i una escena de la martiri de santa Olalla (santa Eulàlia), titular del temple.

San Jaume matamoros    Martiri de Santa Olalla

Sant Miquel i el dimoni


A la resta de l'absis veiem escenes que ens parlen de la Passió de Crist. Al damunt trobem representat el Sant Sopar, que ocupa l'espai de les tres escenes.


Aquest Sant Sopar té algunes particularitats que el fan especial. En primer lloc sorprèn la postura que adopta sant Joan, recolzat totalment sobre la taula. També que sant Pere aparegui amb les claus del Cel a les mans o que en la taula hi predominin els peixos. Per últim, podem identificar a Judes, doncs és l'únic que no porta nimbe.

Detall del Sant Sopar    Detall del Sant Sopar

Al damunt del Sant Sopar tenim les escenes del la detenció de Crist, la Flagel·lació i el camí cap el Calvari. En aquesta escena veiem al Cirineu ajudant a portar la Creu a Jesús, mentre que un soldat li etziba un cop de peu.

Detenció de Crist    Flagel·lació de Crist

Camí del Calvari


Ja en el mur est, trobem la Crucifixió en la part superior. Acompanyen a Crist la seva Mare, sant Joan i una altra dona.


Per sota d'aquesta escena, trobem dues escenes més del martiri de Santa Olalla. En el costat esquerre està representat el seu judici i en el dret la seva decapitació. Malauradament, aquesta darrera escena va ser mutilada en obrir-se una finestra en època moderna.

Martiri de Santa Olalla    Martiri de Santa Olalla

En la part superior de la volta sud trobem les escenes de la Pietat, amb Crist mort a la falda de Maria, l'enterrament en el sepulcre i la Resurrecció.

La Pietat    Sant Enterrament

Resurrecció


Sota l'escena de la Pietat trobem a Jesús ressucitat, que s'apareix a Maria Magdalena.


El cicle continua amb la baixada de Crist als inferns i el Judici Final.


En primer lloc veiem a Crist a les portes de l'Infern. A continuació veiem al Messies, ja dins l'Infern, agafant per la mà a Adam, que a la seva vegada agafa també del braç a Eva, en representació dels justos del món.

Crist a les portes de l'Infern    Jesús amb Adam i Eva

En la resta de l'escena veiem els diferents càstigs al que estan sotmesos aquells que no han obrat el bé. Veiem la gran boca de Leviatan, on hi ha algun comdemnat. També trobem ànimes de pecadors a dins d'una gran olla, a la que un dimoni li aviva el foc. Sorprèn veure a dos dimonis amb un serra, partint per la meitat a un home. També destaca un gran monstre que defeca a una persona.

Leviatan i els comdemnats    Pecadors a la caldera

Dimonis serrant a un home    Pecadors cremant-se

Monstre defecant a un home


La darrera escena que ens queda per descriure també va ser mutilada per obrir-hi una finestra, que posteriorment va ser cegada. Actualment veiem a un soldat amb un arc, que probablement disparava fletxes a Sant Sebastià, que ha desaparegut.


Al costat sud d'aquest absis en trobem un altre, que segons els estudiosos es va construir poc després d'acabar el temple. Està cobert amb una volta de canó lleugerament irregular, que arrenca d'una senzilla imposta. S'accedeix a ella mitjançant un arc de mig punt, resseguit per un guardapols llis.

Capella sud    Capella sud

Es comunica amb l'absis principal per un arc rebaixat. En un dels seus murs trobem un carreu amb una inscripció. Es tracta de l'acta de consagració del temple, malgrat que resta inacabada i està col·locada de forma invertida. Podem llegir "Era MCCXII quando vista ecclesia est consegrata per manu", és a dir, l'església va ser consagrada en 1174 (que en Era Hispànica és 1212), però no ens diu qui ho va fer.


Per la part exterior del mur sud d'aquesta capella trobem les poques mènsules romàniques que es conserven.


Destaquen dues mènsules on s'hi han esculpit quadrúpedes.

Mènsula esculpida    Mènsula esculpida

En l'interior del temple es conserva la pila baptismal, de planta quadrada i col·locada sobre un tambor cilíndric acanalat i amb una base amb llengüetes en els angles.