Galícia - Província d'A Coruña


San Antoíño de Baíñas
(Vimianzo)

43º 01,689'N ; 9º 01,689'O    




Els orígens d'aquest temple els hem de buscar en un antic monestir benedictí, que en 1417 va ser annexionat a San Pedro de Fóra. Des d'aleshores va tenir la condició d'abadia fins l'any 1487, quan va ser convertit en priorat, sota les ordres del monestir de San Martín de Pinario.


De les dependències monacals ja no en queda res tret de l'església, que es va allargar vers ponent a principis del segle XIX. Un temporal va fer caure el campanar de cadireta de la nova façana en 1853 i per aquest motiu, en 1891 es va construir la torre actual.

Sorprèn que, malgrat haver estat l'església d'un monestir, no té les característiques típiques de la majoria de cenobis gallecs, doncs només té una nau i no tres. Es creu que va ser aixecada a principis del segle XIII.

Sabem que la nau tenia una coberta de fusta a meitats del segle XVIII, però aquesta va ser cremada per les tropes franceses en 1809. Els monjos del monestir de Sant Martín de Pinario van ordenar la seva reconstrucció immediatament. La volta actual és de 1967, feta en ciment. Malauradament, aquesta construcció no va respectar la divisió interna del temple, doncs la posició dels arcs torals no coincideix amb els contraforts.

L'absis ha superat millor el pas dels segles. Té planta rectangular i està coberta amb una volta de canó. S'accedeix a ell a través d'un doble arc apuntat. L'exterior està decorat amb tres bossells i està resseguit per un guardapols escacat. L'arc interior es recolza en dues columnes, que tenen capitells de temàtica vegetal.


La volta de l'absis està reforçada amb un arc toral, que també es recolza en dues columnes amb capitells vegetals. La basa del costat sud té esculpida una serp.

Els murs laterals de l'absis estaven decorats externament. Aquesta decoració només s'ha conservat sencera en el mur sud, on entre els contraforts veiem dos arcs de mig punt.


Els arcs descansen en columnes, que tenen capitells vegetal de factura molt simple.

Capitell vegetal   Capitell vegetal

Capitell vegetal   Capitell vegetal


En el mur nord hi havia la mateixa decoració, però només s'ha conservat l'arc més oriental, doncs l'altre es va perdre en construir-hi la sagristia. Els capitells estan profundament deteriorats i han quedat parcialment ocults.

Mur nord de l'absis

Capitell vegetal   Capitell vegetal


En el mur sud trobem un dels accessos originals del temple, malgrat que força alterat. Està format per un timpà semicircular, que es recolza directament en els muntants de la porta.

En el mur nord trobem una altra porta, en aquest cas cegada.


En aquest cas el timpà està esculpit amb un personatge a cavall. A la seva dreta i tocant el límit de timpà veiem el que sembla un ala... El treball poc fi del picapedrer i l'erosió ens fan que sigui difícil la seva interpretació, tot i que algunes fonts hi volen veure a Sant Martí, per la dependència del cenobi amb San Martiño Pinario. 


Sota la teulada d'aquest mur, encara es conserven tres mènsules esculpides de caire eròtic. En el mur sud també es conserven algunes mènsules, molt més erosionades.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida