Galícia - Província d'A Coruña


San Salvador de Bergondo
(Bergondo)

43º 19,357'N ; 8º 14,465'O    




En 1338 va haver-hi un important incendi en el cenobi, que va afectar tant al temple com a les dependències monàstiques, entre elles l'arxiu. Per aquest motiu, no tenim gaires noticies sobre la història del monestir. Si que sabem que apareix en un privilegi atorgat per Alfons VII en 1138.


Sabem que el temple encara estava en obres a finals del segle XII quan Urraca Fernández, fila del comte Fernado Péres de Traba fa una donació en el seu testament dedicada a l'obra de l'església. Precisament són les nombroses donacions que va rebre durant els segles XIII i XIV, especialment per part de la Corona (Alfons IX i Alfons X), les que permeten el creixement del monestir. Aquest darrer el va posar sota protecció reial per evitar els conflictes que tenia el monestir amb els nobles de la zona. En 1370 aquesta protecció s'acaba quan el rei Sanç IV concedeix a la ciutat de Betanzos la jurisdicció del vedat del monestir. Deu anys més tard, Joan I desfà aquest acord i posa el cenobi sota la tutela de Fernán Pérez d'Andrade. A ell se li atribueixen les importants reformes que es van fer en el monestir després de l'incendi que va patir en 1338, tot i que alguns historiadors neguen l'existència d'aquest incendi.

Els Reis Catòlics van reformar els monestirs benedictins, passant a ser un priorat depenent del monestir compostel·là de San Martiño Pinario, segons la butlla emesa pel papa Lleó X de 1517. A partir d'aquest moment comença el declivi de la comunitat. La desamortització del segle XIX va contribuir definitivament a la destrucció de les estances monacals, que van ser restaurades recentment.

El temple és l'únic que es manté en peu d'aquest cenobi medieval. La resta de dependències són de segles posteriors. De fet, el propi temple, inicialment romànic, va ser profundament reformat en època gòtica.


Està format per tres naus, capçades a l'est per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals. Tots tres estan precedits per un ampli tram presbiteral, cobert amb una volta de canó.


L'absis principal està reforçat per quatre contraforts, que serveixen per dividir el tambor absidal en cinc espais. Els dos laterals són molt estrets, gairebé inexistents. Els altres tres espais tenen una finestra de mig punt i doble esqueixada, que està resseguida per un arc de mig punt, que té un fi bossell en l'aresta.

Finestra de l'absis   Finestra de l'absis   Finestra de l'absis

En els absis laterals veiem només dos contraforts i una finestra, de similars característiques a les de l'absis principal, en la part central.

Finestra de l'absis sud   Finestra de l'absis nord

La teulada de l'absis principal es recolza en una cornisa escacada, que descansa en mènsules esculpides en forma de nacel·la amb un rotlle en la part superior.  En el cas dels absis laterals la cornisa està decorada amb un motiu de ziga-zaga i les mènsules són similars, però amb rotlles de menor diàmetre.


En el mur oriental de la nau, sobre els absis laterals s'obre una finestra en forma d'espitllera i d'una sola esqueixada, mentre que sobre l'absis principal hi ha una rosassa, decorada amb un calat gòtic en forma de d'estrella o flor de sis puntes al voltant d'un cercle central.


Corona aquest mur la figura d'un quadrúpede que sosté a les seves espatlles una creu.


L'arc triomfal de l'absis central és de mig punt i està doblat. L'arc interior descansa en dues columnes adossades, que tenen els seus capitells esculpits de forma molt tosca. El del costat nord presenta dos quadrúpedes en la cara frontal que s'estan agafant per la boca. En les cares laterals hi trobem un altre lleó, que mossega la cua als de la cara central. En el capitell del costat dret també té esculpits a quatre quadrúpedes rampants, enfrontats en els angles.

El cilindre absidal presenta una imposta per damunt de les finestres. També n'hi havia una per la part inferior, que només s'ha conservat en el mur sud del presbiteri. En aquest costat es va eliminar una credència per a construir-hi una porta, que comunica amb l'absis sud. En el costat nord hi trobem un arcosoli de factura gòtica. Està format per un arc apuntat, protegit per un guardapols. Aquest està decorat amb motius florals i puntes de diamant. L'arc presenta a dos monjos amb un llibre a les mans en les dovelles inferiors. També veiem l'escena de l'Anunciació en les dovelles centrals. La resta estan decorades amb palmetes. L'arc acull la imatge jaient d'un abat, que porta bàcul i un llibre.

Els arcs triomfals dels absis laterals presenten decoracions de tipus vegetals.

Com hem comentat, el temple està format per tres naus, dividides en quatre trams mitjançant tres arcs de diafragma apuntats. Aquests descansen en columnes adossades als pilars quadrats i als murs laterals. En aquests pilars també trobem les columnes adossades dels arcs formers, que permeten la comunicació entre les naus. Com és habitual en el gòtic gallec, les naus estan cobertes amb una estructura de fusta a dues aigües.

Els arcs formers i els de diafragma de les naus laterals, corresponen a l'edifici romànic i estan decorats amb motius vegetals, de molt senzilla factura.

En canvi, els capitells on descansen els arcs de diafragma de la nau central són ja d'època gòtica i representen motius figurats amb personatges humans i animals, tallats de forma més fina que els capitells romànics.

En el segon tram de la nau, si comencem a comptar des del presbiteri, trobem alguns capitells de factura moderna, col·locats en el segle XX per substituir aquells que presentaven greus deficiències.

En el mur sud d'aquest mateix tram hi ha un altre arcosoli, molt similar al del presbiteri, però més senzill. També està format per un arc apuntat, decorat amb dos monjos en les dovelles inferiors i amb motius vegetals la resta. Està protegit per un guardapols decorat amb un motiu de soga i puntes de diamant.

També en l'interior del temple, trobem una pila d'aigua beneïda, sobre un fust cilíndric. Està toscament tallada i només decorada amb un bossell. En la cara exterior podem trobar la inscripció MMNIO P (Munio P?). També es conserva una pila baptismal totalment llisa.

L'accés principal al temple el trobem en el mur oest. Aquest va patir l'impacte d'un llamp l'any 1959, que el va destruir en gran part  i va ser necessari reconstruir-lo.


La porta d'entrada està flanquejada per dos potents contraforts, reforçats per un tercer en l'angle nord-oest. Està formada per tres arcs en gradació de mig punt, que han perdut bona part de la seva decoració. Només algunes de les dovelles són les originals, altres es van perdre en el moment de la reconstrucció, dons van quedar malmeses. Només és conserva íntegre l'arc interior, decorat amb un escacat en l'aresta.


Els altres dos arcs tenien també un escacat en l'aresta, però menys profund. En la cara externa i en la interna veiem diferents motius, tot i que molt erosionats. Veiem estructures geomètriques, motius florals, boles, ...

Detall de les arquivoltes   Detall de les arquivoltes

Els arcs interiors es recolzen en dues parelles de columnes, que tenen els seus capitells decorats amb motius vegetals.

Capitell de la portalada    Capitell de la portalada

Capitell de la portalada    Capitell de la portalada


El timpà presenta uns arcs de mig punt esculpits, seguint el perfil semicircular. Els dos muntants són fruit de la restauració, per tant són peces modernes.


Per sobre de la porta i junt al contrafort de la dreta, veiem una mènsula esculpida, similar a les que hem trobat en la capçalera. Potser formava part d'algun teuladet que protegia la porta d'entrada.


Hi ha una altra porta oberta en el mur nord i que va ser cegada. En les obres de restauració es va tornar a obrir. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació. L'exterior té esculpit un bossell en l'aresta.


L'interior envolta a un timpà de factura molt simple, tallat en el mateix bloc de pedra que l'arc. En ell s'hi va esculpir una creu amb dos cercles flanquejant-la (potser el sol i la lluna).


Hi ha una tercera porta, oberta en el mur sud i que comunica el temple amb les dependències monàstiques. Aquesta també va ser cegada i recuperada recentment. Presenta un arc de mig punt amb un timpà decorat també amb arcs cecs.


A finals del segle XIV o principis del XV es va construir, adossada a l'absis sud, una capella dedicada a santa Catalina. Té planta rectangular i està coberta amb una volta estrellada.


En la part exterior del mur est podem veure algunes mènsules esculpides amb figures humanes.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida