Galícia - Província d'A Coruña


Santa Baia de Tines
(Vimianzo)

43º 06,688'N ; 8º 58,239'O    




En 1951 es va fer una campanya d’excavació arqueològica als voltants del temple, i es van localitzar restes d’una antiga vil·la romana. De fet, en el cruceiro que hi ha davant el temple podem veure un capitell fet amb una base de columna romana. També es van trobar restes d’una importantíssima necròpolis alt medieval. Malauradament, un cop estudiades, es van tornar a soterrar la vil·la i la necròpolis.


Així doncs, el lloc de Tines ha estat ocupat des de molt antic, malgrat no tinguem cap notícia antiga del temple, probablement aixecat a finals del segle XII.


Està format per una sola nau amb coberta de fusta i capçada a l’est amb un absis rectangular, en aquest cas cobert amb una volta de canó, que està reforçada per un arc toral. Els seus capitells i cimacis van ser retallats i per tant s’ha perdut la seva decoració. La volta arrenca d’una senzilla motllura.

L’arc triomfal és doble i de mig punt. L’arc interior es recolza en dues columnes de poca alçada, doncs s’alcen sobre un important sòcol. En el capitell del costat nord veiem a tres personatges nus. Entre el primer i el segon personatge hi ha un element enroscat, que s’ha identificat com una ser. En tractar-se de personatges nus, entre els que hi ha una serp i en que un d’ells es porta la mà al coll, alguns estudiosos han identificat aquesta escena amb la de l’expulsió del Paradís. En el capitell de la dreta també hi ha tres personatges. La central i la situada més a l’est són dones, mentre que la més propera a la nau és un home. La figura més oriental mira cap al cel i es toca la panxa amb les mans. La figura central està estirada panxa enlaire amb les cames alçades. Amb una mà es toca un pit. L’home està inclinat cap a ella i li toca l’altre pit. Aquesta escena s’ha identificat amb un dels martiris que va patir la patrona del temple santa Baia (santa Eulàlia).


En el mur est de l’absis s’obria una finestra d’una sola esqueixada, actualment cegada, protegida per un arc lleugerament apuntat i que es recolza en dues columnes amb els capitells vegetals.


Posteriorment se li va adossar una sagristia en el costat nord de l’absis i una capella en el mur sud. En el segle XVIII es va reformar l’edifici, especialment la façana del mur oest.


En els extrems de la façana oest, al terra, trobem uns sarcòfags força curiosos. No hem sabut trobar informació sobre ells ni la seva datació, que creiem és posterior a l'època medieval.

Sarcòfag   Sarcòfag

Sarcòfag   Sarcòfag