Galícia - Província de Lugo


Santa Maria de Penamaior
(Becerreá, Lugo)

42º 51,618'N ; 7º 08,949'O   




Els orígens d'aquest antic monestir són força confusos. Alguns estudiosos afirmen que ja existia en el segle X, doncs segons constaria en un document de l'any 922 es demanava a l'abat Berila de Penamaior la restauració del monestir de Samos, totalment abandonat i en runa. Per a complir amb aquesta missió, l'abat va enviar-hi  a setze monjos. Altres fonts, en canvi, situen la fundació de l'edifici en el segle XII, quan uns monjos benedictins, vinguts de la veïna comarca del Bierzo, van començar a aixecar l'actual temple.


Sigui com sigui, en 1118 el monestir estava sota la direcció de Santa Maria de Carrecedo, que a la seva vegada depeia de l'abadia de Citeaux a la Borgonya. Es gràcies a aquesta dependència, que en 1225 rep la condició d'abadia sota la norma del Cister.

A partir d'aquest moment la comunitat, que mai va ser massa nombrosa, té un certs anys de bonança econòmica, especialment gràcies a les donacions i privilegis atorgats per Alfons IX i Alfons X, que es van truncar a finals del segle XV. En 1505 només vivien en el l'abadia 4 o 5 monjos i va ser annexionada a la Congregació de Castella, passant a dependre de San Salvador de Salamanca. Aquesta situació va debilitar encara més a la comunitat, que en 1836 va abandonar l'edifici per culpa de la desamortització de Mendizábal. Com en molts altres casos, les dependències monàstiques van ser adquirides per a usos ramaders, que les van desfigurar per complert i que no han tingut cap mena de manteniment. El seu propietari, quan vàrem visitar aquest edifici, les havia posades a la venda, però en un estat de conservació deplorable.

L'església, en canvi, va seguir funcionant com a parròquia, el que ha permès la seva conservació.

El temple és relativament gran i sorprèn quan ens hi acostem per l'estreta carretera. Està formada per tres naus, cobertes a una única teulada a dues aigües. Sembla que aquesta no era la seva coberta original, doncs en els murs laterals es conserven columnes adossades, destinades a rebre la força d'arcs torals. De fet, el primer tram de la nau sud està cobert amb una volta de canó, per tant sembla que aquesta era la forma del sostre original.

La separació entre les naus es fa mitjançant arcs apuntats, que descansen en grans columnes en els dos darrers trams i un pilar rectangular amb columnes adossades en el primer. Aquestes columnes adossades tenen els capitells esculpits amb temàtiques vegetals, si bé n'hi ha un d'historiat. Malauradament no vam aconseguir accedir a l'interior del temple i no us en podem oferir imatges, ni una descripció més acurada.

La capçalera està formada per tres absis, essent poligonal el central i semicirculars els laterals. Malauradament, quan vam visitar el cenobi, la vegetació envaïa gairebé per complert la capçalera del temple, fins i tot algunes plantes trepaven pels centenaris murs...


L'absis principal està dividit en cinc espais gràcies a dos pilars i dues columnes. Les dues columnes tenen un senzill capitell vegetal en la part superior.

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

En els tres espais centrals s'obre una finestra de de mig punt decorada amb un arc exterior, que descansa en dues columnes amb capitells vegetals.

Finestra central de l'absis    Finestra lateral de l'absis

Els absis laterals tenen una única finestra en la part central, que estava decorada com les de l'absis principal. Per desgràcia, s'han perdut els fusts de les columnes. En el cas de l'absis sud, també han desaparegut els capitells.


El mur nord presenta una particularitat i és que totes les seves finestres són diferents. Una imposta escacada recorre tot el mur per sota de les finestres.


Destaca la més oriental, que té forma de rosetó. Està formada per dos cercles en gradació. L'interior està decorat amb fruits, mentre que l'exterior té arcs de mig punt amb un cap humà a dins. Envolta al conjunt un guardapols decorat amb boles amb caputxa.

Rosetó del mur nord     Detall del rosetó del mur nord

La següent finestra és típicament romànica. Està formada per un arc de mig punt amb una arquivolta i guardapols. L'arquivolta descansa en dues columnes amb capitells vegetals.


En el tercer tram ens sorprèn una finestra moderna. Sens dubte aquest tram va ser modificat, doncs també s'ha perdut la imposta escacada.

La finestra del darrer tram ens transporta a la transició entre el romànic i el gòtic. Està formada per dues finestres geminades, amb arc apuntat. Les columnes, novament tenen capitells vegetals.


La cornisa d'aquest mur lateral està decorada amb mitges boles amb caputxa i es recolza en mènsules esculpides amb motius geomètrics i animals.

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides


La façana oest va ser modificada en època barroca, quan es va afegir el campanar de cadireta, però manté encara la seva estructura romànica.


La porta és sense cap mena de dubte un dels elements més interessants del temple. Dues arquivoltes de mig punt envolten un timpà esculpit. La més exterior és de bossell, mentre que la interior presenta una curiosa decoració a base d'arquets.


Pel que fa als motius esculpits en el timpà, són moltes les interpretacions que s'han realitzat.


Veiem un gran cercle en la part central, que sembla tenir una creu patada en el seu interior. Els seus braços verticals tenen practicades unes incisions que no sabem interpretar. En la part central hi apareix la xifra 1177, que algú ha ressaltat posteriorment amb pintura blanca. No creiem que sigui original, doncs en aquella època no es feia servir la numeració aràbiga, si no la romana.


És precisament una data romana la que trobem en la part inferior del timpà, on hi ha una inscripció que diu DIDACUSP ERA: MCC: IV: L i que s'ha interpretat com que un tal Dídac va fer aquest timpà en 1254.


Al voltant del cercle central trobem diversos elements, que darrerament alguns autors han identificat com la història del Cavaller del Lleó, Ivany, de la novel·la cavalleresca de Chrétien de Troye. Ens costa imaginar que l'èxit d'una història profana escrita en 1170 es tallés en un timpà de Galícia... Sigui com sigui, podem veure un cavaller amb escut i llança i un cavall sense cavaller. També hi ha un arbre, en el que sembla si van voler esculpir fruits i ocells i per últim un lleó rampant. 

Arbre esculpit en el timpà    Lleó esculpit en el timpà

Cavaller esculpit en el timpà


Les arquivoltes es recolzen en dues parelles de columnes amb els seus capitells esculpits amb motius vegetals.

Capitells de la portalada    Capitells de la portalada

En la part superior de la façana trobem tres finestres. Com en el cas del mur nord, totes són diferents entre elles, probablement per que han estat modificades al llarg dels segles.

La finestra del costat nord és la més interessant, doncs és la que conserva la seva estructura. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació, que descansen en tres parelles de columnes.


El capitell més exterior del costat esquerre és totalment vegetal. En el del mig, més erosionat, sembla intuir-se una figura humana entre motius vegetals. El més interior presenta un cap humà entre fulles. En el costat dret tenim dos capitells vegetals en els extrems i un entrellaçat en el mig.

Capitells de la finestra nord    Capitells de la finestra nord

La finestra central va ser totalment reformada en el segle XVIII.


Aparentment només s'ha conservat d'època romànica el guardapols exterior, que descansa en petites mènsules amb caps humans esculpits.

Cap humà    Caps humans

Per sota seu, i quan es va reformar la façana, es va col·locar una imatge de la Mare de Déu i l'escut de la comunitat o de l'abat de l'època.


La finestra del costat sud presenta similituds amb la nord, si bé només té dos arcs de mig punt en gradació.


En el costat esquerre s'ha perdut la columna exterior i només conservem la més interior, de temàtica vegetal. Si que tenim els dos capitells del costat dret, que també són vegetals.

Capitell de la finestra sud    Capitells de la finestra sud

El guardapols descansa en el costat dret en un cap humà esculpit, que sembla haver estat col·locat posteriorment.


En una de les dovelles d'aquesta finestra ens sorprèn trobar-nos amb un cérvol.


De la resta de dependències monacals poques coses us podem dir, per tractar-se d'una propietat privada. Sabem que al sud de l'església s'estenia el claustre, envoltat per diferents estances, ara desfigurades. La planta baixa del claustre es coetània al temple, mentre que la superior va ser construïda en el segle XVI.

Al davant del temple encara podem veure l'edifici de l'antic molí de la comunitat.