Galícia - Província d'A Coruña


Santa Maria de Salomé
(Santiago de Compostela)

42º 52,698'N ; 8º 32,626'O    




Segons consta en una làpida que trobem en el cor de l'església, aquest temple es va construir gràcies a Pelai Abad, notari de l'arquebisbe Gelmírez, vers l'any 1140. En el segle XVI es produeixen importants reformes amb la construcció de capelles laterals i del porxo que protegeix la porta principal. Es creu que és en aquest moment que també s'allarga el temple vers ponent. Ja en el segle XVIII s'afegeix una capella en el braç nord del creuer i es construeix l'actual campanar.


Totes aquestes modificacions han alterat l'aparença romànica del temple. Aquesta església estava formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis, que per alguns estudiosos era semicircular i per d'altres de planta quadrada. Malauradament només s'han conservat petits trams del seu mur sud.

Un dels elements destacats del temple és la porta oberta en el mur occidental. Està formada per un arc de mig punt decorat amb una motllura i protegit per un guardapols escacat.


L'arc es recolza en dues columnes, els capitells de les quals estan decorats amb quadrúpedes enfrontats entre motius vegetals. El cimaci està decorat amb motius florals circumscrits.

Capitell esquerre    Capitell dret

El timpà va ser modificat per primera vegada en el segle XIV, quan es va decorar amb un grup escultòric dedicat a l'Epifania. Aquest mateix timpà va ser desprovist de les imatges i mutilat en el segle XV o principis del XVI, quan es va fer més alta la porta d'entrada. Del grup escultòric es va salvar la imatge de Maria i el Nen, que va ser col·locada en la part central de l'arquivolta.


En aquest mateix moment es van col·locar dues imatges més, flanquejant la porta d'entrada. En aquest cas representen l'escena de l'Anunciació, amb Maria a l'esquerra i l'arcàngel sant Gabriel a la dreta.

Imatge de la Mare de Déu   Imatge de sant Gabriel

L'altre element interessant del temple són les nombroses mènsules conservades. Destaquen especialment les que trobem al damunt de la porta d'entrada i que per a alguns autors van ser portades d'un altre temple. En ells podem veure a un lleó, a Samsó lluitant amb el lleó, una bèstia que acosta les seves potes a la boca, un músic tocant un instrument similar a una viola, un monstre devorant a una figura humana, un contorsionista, un home que agafa una serp i alguns animals. Entre les mènsules també es van col·locar metopes decorades.

Mènsules i metopes   Mènsules i metopes

També en el mur sud del temple s'han conservat divuit mènsules esculpides entre els que podem trobar grius, una dóna muntant un lleó, un músic amb  una viola, un personatge assegut que beu, una contorsionista, enfrontaments entre bèsties, cérvols, lleons, àligues i motius geomètrics.

Els paral·lelismes iconogràfics i d'estil entre aquestes mènsules i les del mur occidental fan que alguns autors defensin que no són obres reaprofitades si no que formen part d'un conjunt iconogràfic únic.

A migdia del temple hi ha un pati, que anteriorment va ser un claustre gòtic de l'hospital que hi havia adjacent al temple. En desaparèixer l'hospital, les seves estances van ser utilitzades per a nous usos i compartimentades en noves estances. Per aquest motiu molts dels arcs del claustre van quedar dins de les noves construccions i en molts casos van ser cegats. Si bé alguns d'aquests arcs ja es coneixien, en darreres intervencions s'han pogut localitzar més i per tant establir el perímetre de l'antic claustre.