Galícia - Província d'A Coruña


Santa María de Xaviña
(Camariñas)

43º 08,697'N ; 9º 09,175'O    




La primera notícia del lloc de Xaviña és de l'any 1220 en el testament de Juan de Froila. Vuit anys més tard, la parròquia rep la visita del rei Alfons IX, que havia desembarcat a Camariñas i viatjava fins a A Coruña.


El temple es va aixecar en les darreres dècades del segle XII.  Està formada per una sola nau, modificada al llarg dels segles i amb coberta de fusta, que està rematada a l'est per un absis rectangular.

La capçalera està coberta amb una volta de canó, que arrenca d'una imposta escacata i està reforçada per un arc toral, que es recolza en dues columnes amb els capitells vegetals. Aquestes columnes s'alcen sobre petits podis rectangulars. El del costat de l'evangeli està decorat amb arcs cecs entrecreuats.


L'arc triomfal és de mig punt, lleugerament peraltat i doble. L'arc interior és llis, mentre que l'exterior està decorat amb doble bossell separats per una mitja canya. Exteriorment, està decorat amb un guardapols escacat. Els dos arcs es recolzen en columnes adossades als murs laterals. Les de l'arc exterior són molt més primes i esveltes. Els seus capitells són vegetals i amb boles. Les columnes de l'arc interior són molt més gruixudes i presenten capitells inspirats en l'estil corinti. Per sobre dels capitells trobem un cimaci decorats amb flors circumscrites.


Destaca la finestra oberta en el mur est de l'absis. Per la part interior no té decoració, però si per l'exterior.


És d'una sola esqueixada i presenta una arquivolta decorada amb bossell, que descansa en dues columnes amb capitells vegetals.

Capitell de la finestra de l'absis    Capitell de la finestra de l'absis

Per sobre de l'arquivolta, trobem un altre arc escacat, en l'interior del qual hi ha quatre arcs de mig punt a mode de lòbuls.


Els murs laterals de l'absis estan dividits per un contrafort. En cadascun dels espais en que estava dividit aquest mur, hi havien dues mènsules sota la cornisa. Malauradament, en el mur nord van desaparèixer en construir la sagristia.


En el mur sud es conserva aquesta disposició i les mènsules. Podem veure esculpits un quadrúpede, una fulla que embolica a una bola, un contorsionista i una voluta.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

En el mur trobem un dels tres accessos que té el temple. Té un timpà o llinda pentagonal, que es recolza en dos muntants llisos.


En la llinda hi trobem gravada una creu patada.


En el mur sud s'obre una altra porta, també amb una llinda pentagonal, que descansa directament en el mur, sense muntants. Com en el cas anterior, trobem una creu patada gravada, junt a la data de 1603.