Castella i Lleó - Província de Sòria


Nuestra Señora de la Asunción
(Castillejo de Robledo)

41º 33,548'N ; 3º 29,810'O   




Les primeres notícies que s'han conservat d'aquest lloc daten del 1168, quan apareix citat en una delimitació de terrenys. Dominant el poble es troba el castell, del qual els historiadors no es posen d'acord sobre quins eren els seus propietaris.  Als seus peus es troba l'església, que sens dubte va estar influenciada per l'ordre militar propietària del castell.


El temple es va aixecar a finals del segle XII o principis del segle XIII. Està format per una sola nau acabada en un absis semicircular. Aquest està dividit exteriorment en tres espais mitjançant dos columnes adossades, que s'alcen sobre un podi.


Aquestes columnes acaben en capitells esculpits de grans dimensions i de temàtica vegetal.

Capitell de l'absis    Capitell de l'absis

Centra cadascun d'aquests espais un arc de mig punt, recolzat en columnes, que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals i protegit per un guardapols estrellat. En el seu interior s'obre una finestra en forma d'espitllera per l'exterior i esqueixada per l'interior.

Finestra sud de l'absis

Capitell de la finestra sud de l'absis    Capitell de la finestra sud de l'absis

Finestra central de l'absis

Capitell de la finestra central de l'absis    Capitell de la finestra central de l'absis

Finestra nord de l'absis

Capitell de la finestra nord de l'absis    Capitell de la finestra nord de l'absis


També trobem l'absis dividit verticalment en tres espais gràcies a dues línies d'imposta situades a l'alçada de les finestres. La inferior està decorada amb palmetes, mentre que la superior és llisa.


Completen la decoració de l'absis les mènsules esculpides que trobem sota la teulada, que es prolonguen pels murs laterals de la nau, tot i que aquestes són llises. Les mènsules esculpides tenen motius vegetals, geomètrics, caps de bèsties i humans, dues parelles copulant  i un home amb una bota de vi. La cornisa de l'absis està esculpida amb un escacat. 

Mènsules esculpides     Mènsules esculpides

Mènsules esculpides     Mènsules esculpides

Mènsules esculpides


Com hem comentat, el temple té una sola nau, que està coberta amb un sostre de fusta.


El presbiteri té una volta de canó apuntada i l'absis de quart d'esfera, també lleugerament apuntada.


En l'absis trobem la imatge de la Verge de l'Assumpció, titular del temple i tallada en el segle XIV. La seva factura és plenament gòtica, però encara manté traces romàniques.


El temple encara conserva gran part de les pintures murals que el decoraven. Les de la capçalera formen un escacat que dóna la sensació d'haver estat pintant en tres dimensions.


L'arc que uneix l'absis amb el presbiteri té pintats motius vegetals i en la part central l'escut d'armes del comte de Miranda, propietari del castell de Langa i duc de Peñaranda de Duero.


Recorrent tot l'arc triomfal trobem pintades dues serps amb cap de drac.

Cap de drac    Cap de drac

Arc triomfal


La part interior d'aquest arc, està pintat amb escames de colors marrons, vermells i grocs.

Detall de l'arc triomfal     Detall de l'arc triomfal

En els murs laterals de la nau, molt més erosionades, trobem motius geomètrics pintats, que simulen totxanes i sanefes.


En el mur nord, davant la porta d'accés, aquests motius s'han substituït per la imatge de Sant Cristòfol i la d'un soldat que defensa una fortalesa. Totes les pintures del temple estarien datades a finals del segle XV o principis del XVI.

Imatge de Sant Cristòfol     Imatge de Sant Cristòfol

La porta d'accés al temple es troba en el mur sud. Va ser realitzada ja ben entrat el segle XIII.


Està protegida per un porxo de factura moderna, que substitueix la galeria porxada original. D'ella només ens han arribat algunes mènsules esculpides integrades en el nou porxo.

Vista general

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


La porta està formada per quatre arquivoltes apuntades i ricament decorades. En molts punts de la portalada encara es conserva la policromia. Les arquivoltes estan  decorades amb forma de bossell, sogues i estrelles. La tercera arquivolta té una sanefa de petits arcs de mig punt. La portalada conserva part de la policromia amb que va ser decorada en el segle XV. És a base de colors blancs, blaus i vermells, amb que es pinten sanefes i motius geomètrics i florals.


Flanquegen la porta dos escuts pintats, que els sostenen àngels.

Àngels i escut    Àngels i escut

Els capitells de les columnes, en que es recolzen les arquivoltes, estan decorades amb motius vegetals, entre els que es pot veure una serp agafant un gripau i altres caps d'animals.

Capitells de la portalada    Capitells de la portalada

Corona el mur oest un campanar de cadireta del segle XVIII.