Castella i Lleó - Província de Sòria


Castell i muralles de Calatañazor
(Calatañazor)

41º 41,894'N ; 2º 49,149'O   




Els orígens del nom de Calatañazor prové de l'àrab Qalat al-Nasur, que es tradueix com a niu de voltors, degut a la seva ubicació en la part alta d'un turó. Segons la tradició, prop d'aquesta vila Al-Mansur va ser derrotat l'any 1002.


Calatañazor apareix documentat per primera vegada l'any 1088, quan es defineixen els límits entre les diòcesis de Burgos-Oca i Osma. En 1297 Maria de Molina va donar la vila a Enrique el Senador. A la mort d'aquest, en 1303, va passar a mans de la Corona.

Castell     Castell

Poc temps després el rei la va donar al seu germà l'infant Pere, que va construir el castell. Aquest va passar en 1319 a la seva filla, Blanca. Posteriorment va tornar a la corona castellana fins que en 1376 Enric II el va cedir a Juan Fernández de Padilla. Va restar a les mans d'aquesta família fins que en 1622 va passar a mans del primer duc de Medinaceli, Juan Gómez de Sandoval.

Restes del castell  Restes del castell  Restes del castell

El castell es va construir en el sector més occidental del promontori en el segle XII. Posteriorment es va reformar entre els segles XIV i XV. D'ell sobreviuen alguns fragments de murs i torres.

Restes del castell

Restes del castell   Restes del castell

Restes del castell   Restes del castell


També es conserva en peu la torre de l'homenatge, que inicialment havia estat una torre àrab. Té planta rectangular.


En el mur est es conserva una finestra de mig punt i una esqueixada.

Finestra romànica de la torre de l'homenatge    Torre de l'homenatge

Les muralles del castell s'unien a les que defensaven la població, que l'envolten totalment. Es conserven en relatiu bon estat les torres circulars que les reforçaven.

Muralles    Muralles

Muralles