Castella i Lleó - Província de Sòria


Castell d'Ucero
(Ucero)

41º 43,157'N ; 3º 02,736'O     




No coneixem els orígens d'aquesta fortificació, que segurament protegia una de les entrades a Castella durant les campanyes d'Al-Mansur a finals del segle X. Un cop les tropes de Ferran I van conquerir les viles de Gormaz, Aguilera i Berlanga en 1060, es va allunyar la frontera cap al sud i per tant es suposa que la fortificació no era tan imprescindible i per tant sembla clar que va ser construïda amb anterioritat. No és fins l'any 1157 que trobem la primera referència escrita a Ucero, moment en que era el cap d'una petita comunitat de Vila i Terra, formada per disset poblacions.

En 1302 el control de la vila passarà a mans de la mitra d'Osma. Malgrat això, en 1327, Violant Sánchez d'Ucero va donar la vila a l'ordre de Sant Jaume, doncs es considerava la legítima propietària, però aquesta cessió no es va fer mai efectiva.


La vila d'Ucero estava situada en la part més alta d'un turó, on es conserven les restes del castell i d'una església. El nucli de la població va anar baixant establir-se a banda i banda del riu Ucero.

El castell va ser reformat pel prelat Honorato Juan a meitats del segle XVI, que hi va fer esculpir el seu escut d'armes sobre la porta d'entrada. En 1668 va patir un incendi, que va significar l'inici del declivi d'aquesta construcció.  


El castell té un triple recinte de muralles, el més exterior englobava el nucli de població.  Però sens dubte, l'element més interessant d'aquesta fortificació és la seva torre de l'homenatge, recentment restaurada. Estava dividida internament en tres plantes, mitjançant estructures de fusta. La planta superior està coberta amb una volta de creueria, en la clau de la qual hi ha esculpit un Agnus Dei policromat. Els nervis de la volta es recolzen en mènsules decorades amb figures humanes.

Corona la torre un conjunt de mènsules que servien de suport a un matacà. També podem veure algunes gàrgoles entre les que destaca una àguila que té una serp entre les seves urpes. També veiem algunes mènsules amb diversos animals i personatges esculpits.

També és interessant la finestra geminada que s'obre en el mur sud.

Com a curiositat, s'ha localitzat un passadís subterrani, que comunicava el castell amb el riu Ucero. En molts trams encara està practicable, però malauradament s'ha ensorrat en alguns punts.

A l'oest del castell trobem les restes de l'antiga església de San Juan d'Ucero. Es tractava d'un temple d'una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. En la part central del tambor absidal s'obria una finestra d'una sola esqueixada, destruïda parcialment. La porta, oberta en el mur sud i avui desapareguda, estava protegida per un porxo.

En el segle XVIII es van aprofitar algunes de les seves pedres per construir un nou temple en la nova ubicació del poble, al costat del riu.