Castella i Lleó - Província de Sòria


Església de San Juan Bautista
(Fuentetecha)

41º 45,037'N ; 2º 19,066'O     




La zona va ser conquerida per Alfons I d'Aragó en 1119, tot i que a la mort del monarca es va integrar a la corona de Castella.



Ens trobem davant d'un temple rural aixecat a finals del segle XII o principis del XIII. Està format per una sola nau acabada en un absis de planta poligonal.


El presbiteri està cobert amb una volta apuntada, que acaba en un arc triomfal refet en 1554. Aquest va ser ampliat per ordre del bisbe Acosta, per tal que tots els feligresos poguessin escoltar la missa i veiessin el Santíssim.

El mur nord sembla que s'ha mantingut menys alterat que el sud. Encara es conserven gran part de les mènsules llises on es recolza la cornisa romànica.


La porta d'accés s'obre en el mur sud. Es troba oberta en un cos fet amb carreus tallats de forma més o menys regular. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació.


La porta tenia un teuladet al seu damunt, d'ell només es conserva una mènsula esculpida amb un cap humà. Podem veure una altra mènsula en el costat esquerre de la porta, que té al seu damunt gravada la data de 1992. Aquests números són força matussers, però serveixen per a que alguns estudiosos afirmin que aquesta mènsula es de factura moderna. Desconeixem si això és cert, doncs no hem trobat documentació que ens permeti fer-nos una idea fonamentada.

Porta d'accés

Mènsula esculpida    Mènsula esculpida


Quan vam visitar el temple l'any 2012, hi havia junt a la porta una antiga cadira de pedra o setial. Fa uns anys es va retirar d'aquesta ubicació per millorar-ne la seva conservació.


Dins del temple es conserva la pica baptismal romànica. La seva decoració és mol bàsica a base de motllures en forma de bossell. També es conserva la pica d'aigua beneïda, sense decoració i situada sobre una columna llisa.

Fa uns anys es va localitzar una taula policromada que formava part d'un retaule. En ella hi ha representada una escena de Santa Maria Magdalena predicant. Està datada dins del període del gòtic lineal, en el segle XIII i ha estat atribuïda al mestre de San Nicolás de Sòria.